Ens hem acostumat a trobar sempre de tot. Ara bé, si per garantir-ho es recorre més a la importació cal tenir present que implica "costos ocults", detalla Bach-Faig: intensifica dependències logístiques, incrementa la petjada ambiental i pot "externalitzar" impactes socials i ambientals a tercers països. Així que, davant del canvi climàtic, els consumidors podem prioritzar el consum de temporada i de proximitat, acceptar petites interrupcions d'aliments i substituir-ne dins d'un mateix grup –si escasseja una verdura, optar per una altra de temporada–, buscar aliments bàsics versàtils que estabilitzen el rebost i el pressupost –com llegums i diversificar els cereals (bulgur, ordi, blat sarraí)– i reduir el malbaratament. Al cap i a la fi, en el nostre entorn es tracta de tornar a una dieta mediterrània "més de veritat" –més vegetal, més estacional i cuinar–, diu Bach-Faig, amb doble benefici: salut i clima.
L'oli no és un cas aïllat: així és com el canvi climàtic ens trastoca la cistella de la compra
L'increment dels fenòmens extrems altera les temporades, la disponibilitat i el preu dels aliments
Anar a comprar per fer el menjar ja no és el que era. Els preus s'han apujat i potser no sempre hi ha els productes que esperàvem trobar o no són de proximitat tot i estar en temporada. De fet, podem estar més perduts que mai sobre les temporades dels aliments i no només perquè ens n'hàgim despreocupat, sinó perquè s'estan desdibuixant. Rere tot plegat sovint hi ha el canvi climàtic, que ja ha trastocat la cistella de la compra de manera significativa i que encara ho farà més, especialment si el món continua sense fer passes decisives per mitigar-lo. Ara prendre'n consciència i actuar com a consumidors s'ha convertit en essencial.
Per a Anna Bach-Faig, que dirigeix el màster d'Alimentació Saludable i Sostenible de la UOC, "cada cop és més evident que el clima ja no és un teló de fons neutre: és un actor que condiciona què mengem i quan ho mengem". Els fenòmens extrems com les onades de calor, les sequeres o les pluges torrencials "alteren collites, desplacen temporades i tensionen la disponibilitat d'aliments bàsics", i de retruc el preu, de manera que "el que fins fa poc semblava garantit –com trobar de tot en el supermercat– és fràgil". No és una qüestió de comoditat: té afectacions en la salut, l'economia local i la sostenibilitat global.
L'oli no ha estat l'únic
Quan aneu a comprar us heu hagut de rascar la butxaca més que abans? El motiu pot estar en fets consumats o expectatives negatives amb el canvi climàtic de rerefons. Com ara, una mala collita per la sequera, que fa l'efecte que serà dolenta o una combinació dels dos escenaris. L'increment exponencial del preu de l'oli d'oliva dels últims anys n'és un cas paradigmàtic, però l'any que acabem d'acomiadar, el 2025, ens ha deixat molts més exemples.
A causa de les altes temperatures, l'estiu passat va arribar a escassejar la mongeta perona de proximitat o van morir bona part de les cries de musclo del Delta de l'Ebre –la llavor s'ha hagut d'importar–, mentre que les temperatures suaus de la tardor van fer que la temporada del tomàquet o de l'albergínia de proximitat s'allarguessin ben bé fins entrat el novembre, cosa inaudita. Del que passa més enllà de Catalunya també se'n pateixen les conseqüències aquí: la sequera ha fet que el deliciós raïm moscatell que es cultiva a Alacant per menjar a taula tot sovint s'hagi vist substituït en el súper per l'aledo, també conreat allà, però que és més resistent; la castanya s'ha disparat de preu a causa dels incendis de Galícia o els torrons que has endrapat aquest Nadal es poden haver encarit perquè el cacau ha arribat a estar pels núvols.
A més, hi ha afectacions vinculades al canvi climàtic que, encara que no les veiem, tard o d'hora ens acaben repercutint. Oriol Camallonga, soci de La Dotzena d'ous ecològics, relata que d'uns anys ençà han hagut d'invertir en climatització per a les gallines –"si l'estiu és molt fort, poden arribar a morir", subratlla–, però quan es tracta de l'alimentació dels animals no tot està a les seves mans: si el cereal no es pot produir aquí –perquè no és costum, com la soja, o per una mala collita–, cal que vingui de fora i això es paga. En el cas dels ous, a més, les expectatives negatives generades per la grip agrària ha disparat els preus a l'alça.
Com Camallonga, diversos productors i elaboradors de proximitat que han participat en el darrer Gastronomic Forum Barcelona expliquen que viuen els efectes del canvi climàtic de primera mà, i fan mans i mànigues perquè no recaiguin només en el consumidor. Alessandro Cafiero, de Pastes Sanmartí, garanteix que la clientela "només ha pagat la meitat del que hauria hagut de pagar" per l'encariment de la sèmola. Com en el cas de Vallflorida Xocolaters, admet Gerard Costa, que ha hagut d'apujar els torrons i panettones un 7% per poder continuar excel·lint: "No pots lluitar amb preu, però pots lluitar amb qualitat".
Espanya és molt vulnerable
Una recerca internacional liderada per Maximilian Kotz del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) ha acreditat que en països de tot el món els aliments s'encareixen a causa de fenòmens meteorològics extrems, que van a l'alça amb el canvi climàtic, i del corresponent desequilibri entre l'oferta i la demanda. Passa amb productes agrícoles, però també del mar. L'estat espanyol és "un dels països més vulnerables d'Europa", avisa Kotz, per al qual també "és evident que l'exposició a aquest tipus d'esdeveniments serà més freqüent i intensa". Ens hi podem adaptar per reduir-ne l'impacte, en el qual cal invertir i "no està clar fins a quin punt realment pot ajudar", de manera que diu que "el primer que cal fer és prendre les mesures necessàries per aturar el canvi climàtic".
Per a Kotz, "cada acció per reduir les emissions redueix la nostra exposició futura a aquests impactes i ens dona una millor oportunitat de garantir un subministrament d'aliments estable i assequible en el futur". Amb les nostres eleccions alimentàries tenim molt a fer. "El sistema alimentari és responsable d'entre un 30% i un 37% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, i a la UE el menjar és el component més gran de la petjada ecològica personal", remarca Bach-Faig, pel qual recomana adoptar una dieta saludable i sostenible: menjar més vegetals, menys carn vermella –sobretot processada– i reduir el malbaratament.
El mateix proposa Ujué Fresan, que és investigadora en dieta sostenible de l'IRTA, i avisa que el canvi climàtic també té una dimensió social: les classes més deprimides "seran les més afectades" amb les pujades i la seva dieta "s'empobrirà encara més". Així que Kotz creu que, a més d'implicar-se la ciutadania, cal que ho facin les administracions públiques. El projecte PLAN'EAT, en el qual participa la UOC, ha determinat que són clau mesures com garantir menús saludables i sostenibles en restauració col·lectiva (menjadors escolars, hospitals...) perquè esdevenen font d'inspiració, o combatre la desinformació i imposar restriccions a la publicitat infantil perquè la ciutadania prengui decisions informades.
Imma Tugas, de Tugas Pagès, també demana que els consumidors ens informem i formem per saber prioritzar el consum de temporada i proximitat: "Si cadascú féssim aquest petit esforç conscient de consum no hi hauria cap problema". El preu és un dels principals factors que ens condicionen la compra, però tornant a l'oli d'oliva és un dels aliments essencials que convindria no escatimar, comprant-lo verge extra, el de més qualitat. "Hem d'acostumar-nos a tenir sempre aquest oli", defensa Florinda Vidal Masip, de l'oli Degustus, la qual considera que les seves oscil·lacions de preu caldria prendre-se-les com les de la benzina: "Abans s'apujava un o dos cèntims i la gent es posava les mans al cap, però ara no en fa ni cas".