El Disfrutar pot convertir-se dimecres a Las Vegas en el millor restaurant del món
El rànquing The World's 50 Best Restaurants va situar l’any passat el restaurant de Barcelona en el número 2
BarcelonaCom si es tractés d'un Barça-Madrid, la llista anglesa The World's 50 Best Restaurants revelarà dimecres a Las Vegas (EUA) si el número 1 és el restaurant Disfrutar de Barcelona o el DiverXo de Madrid. Encara hi ha un tercer i un quart jugadors amb ganes d’ascendir, que són els restaurants Etxebarri, d’Atxondo (País Basc), i Alchemist, de Copenhaguen (Dinamarca).
Malgrat tot això, hi ha un fet indiscutible: el Disfrutar va ser qui va quedar en la segona posició l’any passat i, per tant, per lògica pura ha de passar al número u. Així és com ha demostrat amb els anys que actua la mateixa llista anglesa. El 2021, en una gala a Anvers, el restaurant Geranium de Copenhaguen estava situat en el número dos, i va passar a ser el número 1 l’any següent, a Londres, en una de les gales més ben organitzades de l’empresa que es dedica a explotar l’invent de la revista Restaurant, el rànquing 50 Best. A Londres, doncs, el restaurant Geranium va ser el número 1, i el Central de Lima va quedar-se en el número dos. Què va passar l’any passat a València? El Central es va convertir en el número 1.
Per continuar, hi ha un segon fet. El Disfrutar és el restaurant que més creativitat ha demostrat des que va encendre els fogons per primera vegada el desembre del 2014. És a dir, encara no té deu anys i, gràcies a aquest art creatiu, ha aconseguit escalar posicions a totes les llistes hagudes i per haver. L’última: a la Guia Michelin 2024, en què va assolir les tres estrelles a Barcelona en un any de collita escassa per a la ciutat, i per al país, que va pagar la gala amb els seus impostos. I per reblar el clau, des de la gala dels 50 Best a València fins a la que tindrà lloc a Las Vegas dimecres, els tres cuiners del Disfrutar, Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, han demostrat la seva fortalesa com a equip en mil i un congressos i ponències arreu. Escoltar-los com preparen les esferificacions de colors, el que ells anomenen “tècniques de nova generació”, és comprovar com la inspiració no arriba sola, sinó que al darrere hi ha moltes hores de treball i també d’experiència: tots tres porten a l'esquena una motxilla de trenta anys en l’ofici, molts dels quals conjunta, l'un al costat de l’altre.
Així doncs, el Disfrutar pot ser el millor restaurant del món dimecres, però com que qui ho decideix és un rànquing que té les seves maneres de fer pròpies (respectables, esclar, però que segueixen criteris empresarials) i com que qui vota (cuiners, prescriptors, periodistes) pot decidir seguir altres lògiques, podria ser que el restaurant situat en el número tres, el DiverXo de Madrid, s’alcés en el número 1. El cuiner Dabiz Muñoz ja ho esperava en la gala de l’any passat, a València, quan es va fer evident que li costava acceptar quedar-se en el número 3. El fet d’haver arribat triomfador a la gala, amb totes les càmeres i focus al damunt que li deien que “segur que guanyava”, li va fer creure que seria així. No ho va ser. Va guanyar el restaurant Central, de Lima, i la seva cara de decepció quan pronunciaven la seva posició va ser molt evident. Hi ha un altre fet que explica la seva decepció, i que podria explicar-la també enguany: és un secret que tothom comparteix que el govern de Madrid, capitanejat per Isabel Díaz Ayuso, ha invertit en la icona DiverXo i Dabiz Muñoz amb grans campanyes de difusió. El fet que Madrid tingués el millor restaurant del món suposaria un augment de visitants i, per tant, un creixement econòmic per a la ciutat.
I per acabar de sembrar els dubtes finals, hi ha el restaurant Alchemist de Copenhaguen, que, malgrat la seva cinquena posició, també podria ascendir per una estratègia de difusió molt bona de finals de gener, principis de febrer, quan els votants del rànquing anglès havien d'emetre el seu veredicte. Ferran Adrià va viatjar a Copenhaguen juntament amb Albert Adrià i altres cuiners bullinians per cuinar amb Rasmus Munk, cuiner d'Alchemist. Ferran Adrià va declarar que el cuiner de Dinamarca va retre un homenatge a El Bulli com mai ningú no li havia fet (a l’Estat se n’han fet d’altres des que va tancar el 2011), i l’experiència, estratosfèrica, es va publicar a les xarxes socials durant molts dies amb els plats cuinats per Albert Adrià i els cuiners bullinians. El fet que Ferran Adrià, i Albert Adrià, triés Munk per a l’homenatge per a El Bulli té repercussions immediates, com tot el que el cuiner fa brillar. Ferran Adrià té la capacitat màgica i generosa de fer il·luminar el que ell assenyala amb el dit. I aquest fet es lliga a un altre: alguns dels comensals que van menjar els plats d'homenatge a El Bulli al restaurant Alchemist (convidats pels organitzadors de l'homenatge) eren els votants de la llista The 50 Best. Potser per això, o no, perquè cal subratllar que el rànquing té les seves normes pròpies com a invent privat que és, l’Enigma, d’Albert Adrià, ha passat de la 85a posició a la 59a.
Així doncs, tots els restaurants arriben a Las Vegas amb les seves cartes de joc al descobert. Els tres cuiners del Disfrutar han viatjat avui dilluns per primera vegada tots tres junts a la gala. En els últims anys, fins i tot l'any passat, a València, quan van quedar en el número dos, eren dos dels tres. Enguany hi seran tots tres, juntament amb la seva cap de premsa, els quals s'estaran junts esperant el resultat. Aconseguir el número 1 és, diguem-ho sense embuts, guanyar per golejada en un clàssic Barça-Madrid. També voldrà dir que guanya el talent, la creativitat, l'esforç i la normalitat, perquè si hi ha un fet indiscutible és que els tres cuiners són descrits per tothom com a "normals". Són l'èxit de la normalitat, que faria guanyar també Barcelona, i just a les portes d'un 2025 en què Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia.