Vuitanta anys després, continua sent la casa del bon peix i marisc a Barcelona

La decoració del Carballeira vol transportar-te a l’interior d’un vaixell, però queda clar que aquí no s’hi ve a navegar, sinó a gaudir dels millors productes que ens ofereix el mar i que podem trobar a Barcelona. El restaurant va obrir les portes l’any 1944 i, tot i el canvi de propietat, ha sabut mantenir intacta l’essència dels seus orígens durant més de vuitanta anys. Els més veterans recordaran que, just al costat, hi havia les antigues duanes de Barcelona. El mar és a tocar, igual que la desembocadura de la Via Laietana.

Els comensals són majoritàriament locals. Dinars de feina, trobades entre amics, parelles i àpats familiars omplen les diferents sales d’un restaurant que s’ha convertit en un autèntic temple gastronòmic. A l’hora de dinar, trobar-hi turistes és gairebé una raresa. La confluència entre una clientela fidel i un servei de sala acurat, amb cambrers que acumulen dècades d’ofici, fa que sembli que el temps corri una mica més lent del que marca el rellotge.

La proposta és directa i sense artificis: peix i marisc de primera qualitat. I això té conseqüències. El producte és car i aquí no s’admeten concessions: tot ha d’estar sempre a l'altura. Els clients habituals ho saben bé i, per això, tornen una vegada i una altra.

Per començar, optem per una plata freda individual que permet fer un recorregut per alguns clàssics del marisc fresc: ostres, peus de cabra de la Costa da Morte, gambes panxudes gallegues i caragols de punxa. Ho completem amb uns calamarsets a l’andalusa, un entrant infal·lible. La carta ofereix moltes temptacions: arrossos de marisc o de mar i muntanya, peix salvatge al forn o a la planxa, escamarlans, llagosta o cabra de mar de la ria d’O Grove. Podríem continuar la llista, però no us volem fer la boca aigua. Finalment, ens decidim pel llamàntol amb pop, cuit al punt just i acabat amb all i bitxo, un dels plats estrella dels darrers anys. Tornarem per tastar la resta, però aquest cop l’elecció ha estat un encert.

El dinar es tanca amb un altre clàssic de la casa: l’orella de frare, regada amb una mica de licor. Tot plegat acompanyat d’un Idoia blanc del celler Ca n’Estruc, d’Esparreguera, un vi fresc i molt agradable elaborat amb xarel·lo, garnatxa blanca, macabeu i chardonnay.

"Aquí el més important és la qualitat"

Tenim temps de parlar amb l’Ángel Alonso, director del restaurant. Nascut a Bilbao i criat a Laredo, es va incorporar al Carballeira l’any 2017. “Aquí el producte és l’estrella. El més important és la qualitat”, explica, fidel a l’esperit dels fundadors i amb un profund respecte pels clients. El Carballeira és una institució gastronòmica amb vuitanta anys d’història, un restaurant familiar amb una clientela intergeneracional molt fidel. A la taula del costat, hi trobem a la senyora Pepita, una clienta de tota la vida, que celebrava el seu noranta-quatrè aniversari envoltada de la família. Cada diumenge hi torna, sempre ben acompanyada.

El servei és un dels grans valors del restaurant: cambrers d’ofici, que coneixen els clients de sempre però que també saben fer sentir com a casa els que hi entren per primera vegada. “En els darrers dos anys s’han jubilat cinc cambrers que feia més de trenta anys que treballaven aquí”, apunta l’Ángel. Un detall que explica per què el Carballeira continua sent, avui, un dels restaurants més emblemàtics de Barcelona.