El trinxat d’Andorra que es menja en una borda a 1.900 metres d’altura (i t'hi pots quedar a dormir)

AndorraLa neu provoca unanimitat: agrada a aquells que són amants dels esports de neu i als que gaudeixen contemplant-la. Tant per als uns com per als altres, Andorra és una destinació perquè aquest any hi ha neu, molta neu, i potser fins i tot massa, com alguns andorrans diuen. El cas és que si feu rumb a Andorra (Grandvalira és una de les estacions d'esquí desitjades), preneu nota de la Borda del Pi, situada al km 5,5 de la carretera de Montaup, a Canillo, per fer-hi un dinar o un sopar. Si hi arribeu amb fred, podreu asseure-us davant de la llar de foc, que està situada al centre del restaurant, i allà podeu començar pels aperitius. Sentireu aviat que esteu en lloc segur, a recer de tot el que passa finestres enllà.

Mentre us mengeu els aperitius –un vermut, una safata d’embotits andorrans amb pa de coca sucat amb tomàquet i oli d’oliva verge extra–, podreu veure en un taulell proper les postres que han preparat. Totes són casolanes: pastissos de diversos gustos i preparacions, entre els quals destaca especialment el Tatin de poma. I on hi hagi un Tatin de poma, ja es pot aturar el món.

I amb el principi i el final estudiats, passem als plats principals. El cuiner Joel Sala és un enamorat de la cuina tradicional del país, així que trobareu a la carta el trinxat d’Andorra, fet amb col i patata cuits al punt just perquè calgui mossegar-los i alhora que siguin melosos. L’acompanyen dues llenques de cansalada i un tros de botifarra negra. Mengeu-ho amb una cullerada de cada un dels ingredients. A continuació, carxofes a la brasa, servides en una llauna; favetes, cuinades amb vermut; canelons; estofat de vedella, o filets. A la carta de vins trobareu diverses propostes, de proximitat, que podreu triar beure a copes. I que caigui tota la neu que calgui. De fet, si en cau molta, sapigueu que la Borda també té habitacions, i us hi podeu quedar a dormir.