El secret de les carxofes que no volen explicar: així és el restaurant familiar que triomfa a Centelles des del 1977

El Xavier està orgullós del seu passat, del seu present i també del futur que està construint. Del passat, perquè recorda amb nostàlgia els seus inicis laborals al restaurant familiar. Encara conserva a la memòria petits detalls d’aquella època, com el tamboret que hi havia darrere la barra. "Era gris i, a sobre d’ell, vaig servir els meus primers cafès als clients amb tan sols vuit anys". Ell és la segona generació de Cal Moreu, a Centelles, un restaurant que els seus avis i els seus pares van obrir l’any 1977. “És una masia del 1700 que els meus besavis van comprar per convertir-la en casa i masia”, explica el Xavier. L’origen del nom del restaurant també és curiós. “Abans, en català antic, als bous se’ls deia moreus, i aquí fa anys n’hi havia molts. De tant dir-ho, el nom es va acabar quedant”, diu rient. Avui, el present de Can Moreu respira èxit: cada dia el restaurant és ple gràcies a l’excel·lència de la seva cuina. “100% catalana. Aquí fem guisats, escalivades, calçots… tot català”.

En donem fe només mirant la carta, i com que som més de la ceba que el timbaler del Bruc, apostem per plats de la terra: el caneló de bolets amb beixamel i ceps, extraordinari; la sopa de galets amb mandonguilles, sublim; i les carxofes a la brasa, que suposen un abans i un després per a nosaltres. “Tenen un secret que mai confessarem. Les feia així la meva mare i sempre quedarà entre nosaltres”, diu misteriós el Xavier. La Montse, la seva dona, des de l’altra taula ens observa mig amagada. Fa una estona, però, ella sí que ens ha confessat com les fan. "És que si ho expliquem –insisteix el Xavier– les fareu a casa i no vindreu". Tranquils: mantindrem el secret i tornarem aviat a Cal Moreu.

De segon apostem per l’entrecot a la brasa, la vedella amb ceps i les costelles de porc al forn amb salsa barbacoa. Les postres també són casolanes i ben catalanes: mel i mató, flam de mató i pastís de formatge per tancar un dinar com cal.

Un futur assegurat

El futur, de fet, sembla assegurat a Cal Moreu. “La meva filla de nou anys ja es posa un davantal del Mickey Mouse i apunta maneres!”, diu ell, cofoi. “Em faria molta il·lusió que ella continués la saga”.I mentre el Xavier ho explica, és fàcil imaginar l’escena: potser d’aquí a uns anys, darrere la mateixa barra, hi haurà un altre tamboret. Potser no serà gris, o potser sí. I potser, damunt d’aquell tamboret, una nena servirà els seus primers cafès mentre observa, encuriosida, el restaurant ple.

Perquè a Can Moreu no només s’hi cuinen plats de cuina catalana. També s’hi couen, a foc lent, els secrets que no s’expliquen i les famílies que continuen reunint-se al voltant d’una taula d’aquesta masia del 1700, que segueix fent el que fa millor des de fa generacions: convertir el temps en història i els àpats en memòria.