Safo Bar: un joc ple de sorpreses al Barri Vell

Girona és una ciutat amb una amplíssima i variada oferta gastronòmica que ha anat a més els últims anys. Hi ha propostes de tota mena, i moltes de qualitat, però això va ser més una motivació que un problema per la Marieta i el Víctor, que ara fa gairebé un any hi van afegir el seu projecte en forma de bar restaurant amb platets per compartir i vins naturals. Després de ser pares, prioritzaven tenir qualitat de vida i al mateix temps desenvolupar el concepte professional que sempre havien desitjat: "Buscàvem un espai per convidar la gent a casa a divertir-se i a sorprendre’s tastant coses diferents”. Van trobar una localització perfecta, en ple Barri Vell, tocant a la plaça del Vi, tot i que els primers mesos van ser complicats, fins que la gent va començar a conèixer i familiaritzar-se amb aquests nous veïns que oferien una proposta gastronòmica arriscada, però molt interessant.

Marieta Richter i Víctor Martin són la parella que gestiona el Safo Bar. Ella, nascuda a Kènia de pare mexicà, va créixer professionalment a la cuina de La Pubilla de Gràcia, a Barcelona, i va formar-se al Gresca, el Direkte Boqueria o el Berbena, entre altres. Ell, de Barcelona, exsommelier del bar Brutal, va passar també pel Gresca i ara és qui s’encarrega dels vins del Safo Bar i del tracte amb el client. Tots dos sols, sense ajuda de ningú, han aconseguit que la gent que visita el local en surti agraïda pel tracte rebut, satisfeta pel nivell de cuina ofert i emocionada per la varietat de vins que s’hi poden tastar.

La carta té només una pàgina amb gairebé una vintena de plats, ideals per compartir. El Víctor ens parla del que ells consideren clàssics, com l’extraordinària cansalada viada amb formatge d’ovella i salsa de jalapeño, un plat melós i molt gustós que ens veurem obligats a repetir. També les mandonguilles de la iaia Cipri amb parmentier i pecorino trufat que, tot i el seu èxit incontestable, aviat entraran a la rotació i seran substituïdes. Hi afegim les cuetes de rap a l’andalusa amb salsa valentina i api; dumpling de gambes de Palamós i moll de l’os; bunyols de sobrassada; ensaïmada farcida de galta de vedella i salsa verda; i el paté de perdiu amb vinagreta de poma, mango i brioix. Sucar pa amb la majoria dels plats és del tot aconsellable. L’elaboren a casa amb una tècnica que la Marieta va perfeccionar quan treballava al Berbena i val molt la pena tastar-lo. Per acompanyar-ho tot, el Víctor escull una ampolla de Les Forques, un negre fantàstic del celler Mas Candí, de les Gunyoles d’Avinyonet (Alt Penedès). Acabem compartint una garnache de xocolata, pa, sal i oli, l’única decisió que prenem sense consell i que és del tot encertada.

El Víctor ens acompanya una estona després de sopar i s’asseu amb nosaltres a xerrar mentre fem uns quants glops de vi dolç d’una ampolla de Rock&Ros. La Marieta ha de marxar ràpidament després del servei i ens acomiadem felicitant-la i agraint-li la feina que fan. Parlem d’alguns detalls del restaurant, com els quadres que decoren la paret fets per un amic artista canadenc, i ens explica que Safo és una expressió col·loquial mexicana que s’utilitza en forma de joc. Les taules del voltant encara es diverteixen, hi ha ambient i s'hi respira felicitat. “La visita a casa nostra ha de ser divertida, gustosa i sorprenent”, diu el Víctor content de veure el local ple. Nosaltres ja sabem que aviat tornarem a Girona a jugar.