No s’ha d’esperar gaire a anar al Citrus del Tancat
El restaurant liderat per Aitor López fa cuina honesta i de nivell des d’Alcanar
AlcanarNo tinc cap mena de dubte que del restaurant Citrus del Tancat en sentirem a parlar. I quan això passi, estaria bé no haver obviat els senyals, i ser un dels comensals que ja han gaudit de l’immens menú que serveix Aitor López a un preu imbatible.
El restaurant es troba a Alcanar, en un petit hotel boutique ubicat en una masia del segle XIX que només té 18 habitacions. És un entorn idíl·lic envoltat de 2.500 tarongers i un hort. Un espai de pau. Allà hi trobareu cuina honesta construïda sobre la base de productes del Delta i uns fonaments molt ben assentats en la cuina tradicional catalana i valenciana. Aquí el repartiment habitual es capgira i les verdures seran les reines del menú, aniran al centre, i la proteïna animal, que hi és, en serà l’acompanyament. Tastareu cranc del Delta, llucet de la llotja de la Ràpita o una ostra del Delta fregida. Però en realitat el que no us podreu treure del cap seran els gustos intensos i purs de les hortalisses: tomàquet, pebrot o porro. Sabors que demostren que per treure’n l’essència cal producte, tècnica i molt d’amor.
L’artífex de tot plegat és Aitor López (Xàtiva, 1992). López és un xef que el sector comença a tenir al radar. Va ser un dels finalistes de la distinció Cuiner Revelació al congrés de gastronomia Madrid Fusión d’aquest any. Una fita rellevant si tenim present que no es competeix igual des de la gran ciutat que des d’un petit poble. Malgrat la seva joventut, Aitor López fa molts anys que treballa, i va fer bona part de la seva carrera al costat del cuiner Ricard Camarena, per qui va treballar al seu bistrot Habitual i posteriorment al restaurant de dues estrelles Michelin que porta el nom del cuiner valencià. Citrus del Tancat és el seu primer projecte personal, on li han deixat fer el que creia. Va ser el propietari Ángel Llasera qui li va fer confiança. Van obrir el 2021 i recentment ha rebut un Sol Repsol i una recomanació a la Guia Michelin. Aitor López diu que només treballa amb producte que li agrada. I ha resultat que la immensa majoria ve del mateix Delta, on s’ha sentit molt ben acollit per tothom. Ell no volia ser captiu d’una idea que no pogués aplicar: “Molts restaurants tenen un discurs que s’acaba menjant el restaurant”. No és el cas del Citrus, on excepte la carn, quasi tot és de proximitat. I sembla que la carn té els dies comptats al restaurant, ja que López ha ideat un plat que la podria substituir (i que no puc avançar), que farà que ningú la trobi a faltar.
Alta cuina a preus ajustats
El restaurant ja té un alt nivell, però té uns preus molt ajustats pel que ofereix. Caldrà veure, si els reconeixements comencen a arribar, quina serà la seva projecció. Com deia, és el moment d’anar-hi. No hi ha carta, sinó que cal triar un dels tres menús que ofereixen. De més llarg a més curt: el Sòl de Riu (83 euros), el menú Montsià (63 euros) i el menú Lo Canar (43 euros). El primer nom fa referència a la zona on desemboca el riu que separa Catalunya del País Valencià, el segon a la comarca on es troba i el tercer al nom que tenia Alcanar quan encara era un barri d’Ulldecona. És quan s'independitza com a poble, al segle XV, que adopta el nom d’Alcanar.
Un altre dels elements que fan veure que el restaurant apunta amunt és el seu celler. Hi ha entre 300 i 350 referències. En aquest moment és el mateix Aitor López qui les tria, i té una voluntat de tenir-lo actualitzat i amb ampolles interessants per satisfer els comensals de morro més fi. Tenir un celler d’aquestes característiques –amb el cost que implica– és una declaració d’intencions. Segons López, abans tenia molt més interès en rebre un reconeixement que no pas ara. Amb el temps, ha après que el reconeixement que val és el de tenir la sala plena, els clients contents i les persones que repeteixen. Ara bé, això no vol dir que les distincions no ajudin a omplir taules i a poder tenir més ingressos que després es podran reinvertir.
Mentre esperem a veure quin és el futur pròxim d’aquest restaurant a l’alça, recomano que paladegeu molt lentament les postres en homenatge als tarongers que ens envolten. Són refrescants, complexes, un punt picants i gens embafadores. Un plat amb molts gustos que podria funcionar bé el posessis on el posessis. Un motiu per tornar-hi quan els tarongers estiguin florits.