L’Antonio interromp la conversa amb nosaltres per demanar-li a un dels seus companys que li serveixi un plat de musclos. Els hi han portat avui, té gana i els vol tastar mentre repassa la seva vida i ens parla dels orígens del Kiosk Universal, situat al Mercat de la Boqueria de Barcelona. De quan el Kiosk era Can Mario, obert pel seu pare i el seu tiet l’any 73. O de quan aixecaven la persiana “a dos quarts de cinc de la matinada per vendre estofat als macarres i les putes de la Rambla. Però a finals dels setanta va arribar l’heroïna, l’ambient es va enterbolir i vam deixar de fer esmorzars potents per oferir dinars”. Ell i un dels seus quatre germans, l’Alfonso, porten tota la vida donant menjar i conversa als clients, i han viscut en primera persona la transformació de la ciutat a partir dels Jocs Olímpics. Barcelona es va obrir al món i el Kiosk va passar a ser Universal.
Després de la pandèmia, el mercat va recuperant poc a poc l’activitat, tot i que encara costarà veure aquelles riuades de gent i les cues per seure a dinar als restaurants. Nosaltres tenim lloc a la barra, mantenim la distància necessària i gastronòmicament ens deixem portar. Demanem un parell d’ostres per anar fent boca, la resta ho deixem a criteri dels germans Domínguez, l’Antonio, l’Alfonso i també el Benja que, per edat, es va afegir més tard. Les carxofes a la planxa fan de teloneres de l’espectacular tataki de tonyina amb base de tomàquet que actua a continuació. Continuem amb un tàrtar de salmó i alvocat, unes zamburiñas amb foie i pernil ibèric, i rematem el festival amb alguns dels grans hits del restaurant: un bon arròs amb closca i un plat d’escamarlans, gamba vermella i navalles. Cuina autèntica de mercat, amb el producte fresc de primera qualitat que encarreguen cada dia a la peixateria i a la resta de parades de la Boqueria.
“Jo m’ho he passat molt bé aquí”, confessa l’Antonio. I encara s’ho passa bé. Ara pot gestionar-se el temps i treballar menys, sempre té el restaurant ple i moltes vegades està envoltat d’amics. Perquè la Boqueria no es pot entendre sense la seva gent de tota la vida. La gent del barri, que, tot i la invasió del turisme i altres condicionants que han desnaturalitzat el mercat, continua anant a l’Universal a esmorzar, a fer el cigaló, a menjar-se un bon peix i al mateix temps a discutir, confessar-se o riure amb l’Antonio i els seus germans. Un dels grans ambaixadors de la zona és el periodista Lu Martín, que fa més de vint anys es va posar a xerrar una estona amb ells i ara pràcticament ja són família. Com el Santi, la Gemma, el Juan, el David, el Sique o l’Oriol, que, entre d’altres, també formen part d’un clan de bona gent i grans tertúlies sobre el Barça i la vida.
Als 52 anys, l’Antonio no sembla gaire preocupat pel futur: “Al meu fill petit li agrada això, el gran vol fer periodisme. Si es mor de gana ja vindrà a treballar al bar”. Veu més el fill de l’Alfonso com a successor natural. Tampoc sap cap on anirà la demanda. Ells van passar de servir cap i pota a oferir peix i marisc. “Potser els meus fills aquí hi faran ramen, ves a saber”, diu resignat. No ens podem ni imaginar que un dia existeixi el clan del ramen de la Boqueria. Qui sap. Però nosaltres serem sempre del Kiosk Universal i del clan de la Boque.
Kiosk Universal
Mercat de la Boqueria, parada 691 (Barcelona)
Carta: variada, amb producte de qualitat, del mercat (carn, peix, marisc)
Must: Tataki de tonyina
Vi: De la casa
Cervesa: Cruzcampo
Servei: Proper i eficient
Local: Parada del mercat amb barra i taules
Preu final per persona: 35€