La millor cuina navarresa és a l’Eixample barceloní?

Avui som al Gorria, un temple de cuina basconavarresa que dona llum a l’Eixample barceloní des de fa quaranta-vuit anys. Són anys de feina. Va començar el pare, en Fermín Gorria, navarrès de Mélida, que va exportar el millor producte de la seva terra per oferir-lo als comensals amb bon paladar. Hi va deixar l'ànima. Molta feina, moltes hores, una vida dedicada al restaurant. Va enviduar jove i sempre va viure per al restaurant i no del restaurant.

Ara el dirigeix Javi Gorria, el fill. Quan tenia 20 anys era un jove estudiant de dret i, entre les seves necessitats vitals, li faltava una moto per ser del tot feliç i funcional. El pare va estar d’acord a comprar-l'hi, però amb el que no comptava el jove Javi és que aquesta moto l’acabaria pagant ell treballant els divendres i dissabtes al restaurant. La carrera no l’apassionava i va ser aleshores quan va entrar a l’Escola d’Hostaleria de Barcelona. Això el va enganxar i va ser la porta d’entrada que li va permetre treballar dia a dia al costat del pare fins que aquest els va deixar l’any 2004. El pare era una persona única. Tothom recorda la seva vitalitat i professionalitat, vivia per fer feliç el client.

Saludem el Javi, sempre impol·lut darrere el taulell, i baixem cap al menjador. Ens asseuen a la taula 9, la que per a alguns és la millor del restaurant. De seguida ens serveixen els aperitius, xistorra i morcilla, per gaudir, matar la gana i rebre els clients de la millor manera possible.

Tot un privilegi

Comencem l’àpat amb un plat obligat per la història i perquè és collonut: pochas de Sangüesa amb piparres. Aquest inici et reconforta i, alhora, t’anima a continuar creient en la cuina tradicional ben feta. Les pochas són acompanyades per uns senzills i gustosos espàrrecs de Tudela i unes espaterrants múrgoles amb foie. Som uns privilegiats de poder gaudir d’aquestes meravelloses viandes i poder-les explicar als lectors de l’ARA.

El vi d’aquest dinar ha d’estar a l’altura de la cuina. L’escollit és el Iohannes 2015 de Juvé & Camps, una edició limitada elaborada en homenatge al fundador del celler, Joan Juvé Bagués. Un vi portentós que combina perfectament amb els guisats i la carn. Un encert. En els segons no innovem i persistim demanant clàssics: filet de vedella de Girona, bacallà al pil-pil i unes incommensurables cocotxes amb salsa verda. Les postres? Un plat de formatges Idiazabal i de Roncal. Fàcil i segur per completar un àpat per recordar. Ho rematem amb un patxaran. Mentre gaudim del suc obtingut per la maceració dels aranyons i paguem el compte ens delectem de la nostra sort.

Per xerrar amb el Javi hem de tornar a dalt. Ell va agafar el relleu del pare coneixent l’ofici i la idiosincràsia pròpia del Gorria després de treballar durant vint-i-dos anys al costat del seu gran mestre. Ens fa evident que hi ha clients que s’han convertit en amics. “M’han vist prim i amb cabells i ara em veuen gras i calb”, diu el Javi fent conya. Darrere el taulell fa patxoca amb la camisa sempre impecablement planxada i amb aquell posat d’amo atent i servicial. Un senyor de l’Eixample amb arrels navarreses que ha contribuït a fer més gran la cuina del nostre país. “Quan miro enrere només puc somriure. Vaig entrar una mica forçat per pagar-me la moto, però el Gorria m’ho ha donat tot. El pare va obrir el camí i jo he intentat mantenir el llegat. M’ho passo bé i soc feliç”. Nosaltres també. Gràcies, Javi!