El Mafe, el guisat africà de cacauet que no podreu oblidar
L'Abarka és una descoberta pel seu deliciós (i copiós) menjar i per la seva consciència social
Aquest restaurant va ser una gran descoberta. Hi vaig arribar gràcies a una secció que vaig fer durant les eleccions municipals, en què anava a dinar amb els candidats a l'alcaldia de Barcelona. La candidata de la CUP, Basha Change, va triar un establiment que no coneixia i que em va encantar. Recentment, hi he tornat acompanyada d'alguns amics que no saben que també els faig servir una mica de conillets d'índies. I hi va haver quòrum en què era un lloc bo, diferent i econòmic. Es tracta del restaurant de cuina africana Abarka.
Ubicat al barri de Sants, al carrer Guadiana 28, no té ni un any de vida i ocupa l'espai d'un bar de tota la vida que abans acollia una penya blaugrana. És un lloc senzill, ampli i diàfan. Aquest restaurant té dos punts forts. Per una banda, serveixen un menjar deliciós i molt desconegut pel públic de Barcelona en què la gastronomia de l'Àfrica Occidental és força absent. Per altra banda, aquest restaurant és una branca més d'una cooperativa creada per donar una oportunitat a persones migrants i racialitzades.
La carta que ofereixen és curta i les racions copioses. No serveixen alcohol, però sí que hi ha sucs típics, com el bissap. El bissap és un suc de flor d'hibisc i menta, tant dolç com àcid. Una delícia refrescant que entra com si res. També hi ha el sitó, fet de fruita de baobab, i el de gingebre i suc de pinya ecològica. Tots són bons, però des del meu punt de vista el bissap és imbatible.
Pel que fa als primers plats, podeu optar per bastonets de iuca, que serveixen amb una salsa casolana d'anacards que és vici pur. O bé uns bunyols de fesols i sofregit, que es diuen Akara. O menjar crestes de tonyina o espinacs típiques del Senegal, les Fataya, o bé l'Alloco, que és plàtan mascle fregit. Hi ha amanides o tabulé de llavors de fonio. Ara bé, aneu alerta amb els primers, perquè els principals són més que generosos. Només voldria dir-vos que no venen en un plat, sinó en una safata.
Ja us aviso que un cop has tastat el Mafe, no hi ha marxa enrere. És un guisat amb un gust molt característic que li dona una salsa feta amb cacauet. Ve amb una cassoleta i es pot acompanyar d'arròs o cuscús de mill, depèn del dia. En fan també la versió vegana. Malamine Soly, un dels fundadors de la cooperativa m'explica que el Mafe pot variar en funció de la regió, però que ells cuinen la versió mandinga que es menja al Senegal, Mali o Gàmbia. Les seves divisions territorials (i gastronòmiques) no coincideixen amb les fronteres traçades pels colons europeus.
Per posar-vos un altre exemple d'un plat brutal, que sembla un plat combinat, però molt exuberant, és l'Athiekke. Polpa de mandioca granulada i fermentada amb peix a la brasa, talls de plàtan i una salsa per anar barrejant si ve de gust. Aquest plat té el seu origen a Costa d'Ivori, però el seu èxit l'ha estès per altres països com Togo, Benín i Burkina Faso. Si després us queda un racó, tenen cinc opcions de postres molt llamineres, com el tiramisú amb cafè de la regió de Touba o pastís de formatge amb melmelada de bissap.
Abans que existís el restaurant, la cooperativa ja feia anar un càtering que va néixer de la necessitat. Per una banda, perquè no hi havia qui oferís menjar africà de qualitat per esdeveniments com ara un casament. La cosa va anar creixent i ara és possible que hàgiu vist el seu food truck a festivals com el Primavera Sound. Els fundadors, el Malamine Soly, que és cuiner i té un màster en gestió de restauració de la Hofmann i un postgrau en cooperativisme i model econòmic, i la Kahdy Drame Tine, que és enginyera alimentària, no només van detectar la necessitat de la comunitat africana, sinó que també van veure l'oportunitat de formar, inserir laboralment i regularitzar persones africanes a Catalunya. Així que anar a l'Abarka no només et permet conèixer plats africans, sinó que també dones suport a una causa justa.