L'Speakeasy del Dry Martini celebra 25 anys de clandestinitat reivindicant la Barcelona "que fa goig"

BarcelonaQuantes coses deuen haver passat entre aquestes quatre parets sota el precepte de "gaudim i no ens oblidem que hem de pecar també una mica". La persona que ens va donar aquest consell va ser Javier de las Muelas, figura clau del sector de la restauració i propietari del Dry Martini, la cocteleria que allotja aquest restaurant clandestí, ara "obert" a tothom. Si fas silenci pots tenir sentir la rialla encomanadissa de Teresa Gimpera o Ia Clua, que tantes estones van passar en aquest local que ara celebra 25 anys d'existència.

Ens trobem en un dinar per celebrar l'efemèride i no hi cap ni una agulla gràcies al poder de convocatòria del carismàtic Javier de las Muelas. L'espai que ocupa l'Speakeasy és el magatzem del Dry Martini. Mentre hi menges, el personal va entrant a buscar-hi ampolles a les humils prestatgeries de metalux, il·luminades per darrere per donar-hi un aire molt característic. El local va començar com un espai de trobada privat, en homenatge als amagatalls de la llei seca. Per arribar-hi calia saber el camí, passant per la cuina, coneixent-ne els passadissos, la porta i la contrasenya pertinent. S'hi trobaven el dimecres gent de tota mena. "Vaig començar a reunir-hi un grup de persones. Alguns amics i uns altres coneguts. Però, com en el millor dels còctels, buscant ingredients en la seva personalitat que ens permetessin debatre durant moltes hores en aquesta taula", explica De las Muelas. Menys persones amb càrrec polític, qualsevol podia rebre una invitació. La taula a què fa referència és on ens trobem. És llarga, de fusta massissa i d'una sola peça, una autèntica joia. L'hora de la convocatòria era les vuit del vespre i no hi havia hora d'acabar. "Ens ho hem passat pipa", tot i que reconeix que als seus martinis hi havia aigua, a diferència dels dels altres participants. Ara ja ho pot dir.

Al principi s'hi servien només ous amb patates, però ara s'hi trobarà una oferta gastronòmica internacional i elegant que s'ha reforçat especialment amb plats italians. "Tinc debilitat per la cuina italiana. De vegades menjaria de primer pasta i de segon pasta, i ho remataria amb uns nyoquis", ho justifica rient Javier de las Muelas.

Que la festa no pari

La fita del quart de segle té importància en una ciutat tan canviant. De las Muelas va voler recordar establiments que van definir el caràcter de Barcelona i ja no hi són: "Vas veient que la ciutat va perdent establiments tan summament identitaris i a mi em dol. Això està passant a les ciutats. Benvingut sigui cuidar els locals, perquè després ho lamentem. Com amb l'emblemàtic Vinçon. Hauríem de recuperar la Lluna, la Punyalada, el Bar Marfil... Hem de conservar els llocs i no entrar en aquest món de pèrdues".

En aquest sentit, va fer una gran defensa del patrimoni que representen els bars, que defineix com "un plató". "És tan important el baret d'un barri de poble com l'American Bar de l'hotel The Savoy. Per què? Perquè tenen una funció de socialització. I en aquests espais que són platós es roden moltes de les escenes de la vida de les persones. I, entre elles, els inicis de les històries d'amor".

Segur que tant el Dry Martini com l'Speakeasy han presenciat moltes històries d'amor i de desamor. El local, distingit i elegant, ara rep una barreja de públic de Barcelona i d'estrangers, que també l'han descobert. Aquest aire “cosmopolita”, diu De las Muelas, "és una excusa perquè els barcelonins també s'arreglin, es posin macos. Necessitem que, com deia el pare de la meva dona, 'facin goig'".