La felicitat de les coses senzilles: producte, preu i temps per compartir

El Carpanta és un icònic personatge de còmic creat l’any 1947 per Josep Escobar amb la intenció de mostrar les mancances essencials que patia bona part de la població en la postguerra espanyola. El Carpanta passava fam i les seves historietes narraven, amb humor i sàtira, els seus intents per menjar. Gairebé mai ho aconseguia, però la seva vitalitat ens permet intuir una felicitat molt particular que li permetia sobreviure dins la misèria del seu propi món. Escobar ens presenta un personatge famèlic, però mai un desgraciat. Critica amb duresa un període de penúries i desigualtats en un espai pensat essencialment per provocar un somriure. La felicitat comporta una percepció molt personal, la del Carpanta també. Per això, i amb el personatge encara present en la memòria col·lectiva, li retrem un homenatge posant-nos les botes en el restaurant que porta el seu nom.

Som a tocar de la plaça Artós, on en Guillem i l’Adrián estan decidits a fer-nos passar una bona estona i oferir-nos menjar a molt bon preu. Iniciem l’àpat amb una gilda, un plat d’ensaladilla russa, croquetes de pollastre a l’ast a la catalana amb panses i pinyons, i uns bunyols de bacallà amb allioli de mel, acompanyats d’una Estrella Damm. Els plats més consistents comencen amb una truita oberta de tripa, uns macarrons del cardenal, un caneló farcit de pollastre i poma i una galta estofada que es desfà. Ens fem acompanyar d’una ampolla de Matraketa negre, un vi del celler Ficaria vins de La Figuera. Per rematar l’àpat demanem un flam molt destacable i un xarrup de ratafia Indomable de Casa Palanca. Un licor de Tor que rendeix homenatge a la transhumància i a Palanca, un dels protagonistes de la famosa i tràgica muntanya del Pallars Sobirà.

La ratafia ens permet fer temps fins que l’Adrián, una mica alleugerit de feina, seu amb nosaltres per explicar-nos un projecte creat per dos amics de Sants. “Ens coneixem des dels tres anys i sempre teníem clar que faríem alguna cosa plegats. En parlàvem cada dia, en cada cafè i en cada cervesa, però no teníem diners per fer-ho. I llavors un dia vam dir, ara sí, ja estem tocant als trenta; per tant, és ara o mai”, ens comenta mentre no perd el control del que passa a la sala. En un inici el restaurant era bàsicament una botiga de menjar per emportar que va arrelar de seguida al barri.

Plats per sucar-hi pa

El pollastre a l’ast va ser el seu primer èxit, però de seguida van aparèixer els plats per sucar-hi pa. Ara amb l’ampliació del local, inaugurat l'octubre de l’any passat, s’ha guanyat en comoditat i ha crescut l’oferta del menjar i del beure. Majoritàriament, la clientela és del barri, tot i que, com en el nostre cas, cada cop hi ha més gent que es decideix a pujar a la part alta de Barcelona per tastar a molt bon preu una cuina honesta que recorda la cuina de casa. “El nostre tiquet no supera els vint-i-tres euros de mitjana i volem que segueixi així. El client habitual és el que ens ha ajudat a créixer i volem mantenir-lo”, afirma l’Adrián, que agraeix als clients que els hagin permès tirar endavant aquell somni que dos amics de Sants van començar a construir fa un munt d’anys.

El personatge famolenc que va crear l’Escobar seria molt feliç endrapant sense mesura al Colmado Carpanta. La felicitat és tenir l’estat de l’ànim plenament satisfet. Nosaltres no sabem si els diners donen sempre la màxima felicitat, però del que sí que estem convençuts és que el bon menjar és de les coses que més s’hi acosten. De tant en tant aneu a veure el Guillem i l’Adrián si voleu treure el ventre de pena. El Carpanta ho faria.