Escudella tradicional i creativa per celebrar Nadal i l’any nou

Com qualsevol família, companys de feina o col·lectiu ben avingut, nosaltres també fem dinar de Nadal. Aquest any, però, hem volgut fer-la grossa: celebrem els quinze anys de l’ARA i els vuit del Ni un dia a casa. A més, tenim la sort d’haver nascut en un país collonut, de poder treballar en allò que ens agrada i, en conseqüència, de ser uns privilegiats que poden gaudir de la millor gastronomia. I, per acabar-ho d’adobar, us ho podem explicar. Aquest any l’escollit ha estat l’Alkimia, d’en Jordi Vilà.

Per al Jordi, l’Alkimia és la seva gran expressió com a cuiner. És on desenvolupa el talent, la creativitat i les inquietuds professionals, sempre al voltant de la cuina catalana. Som davant d’una proposta que, segons el mateix autor, es divideix així: “65% de tradició, 30% de creativitat i un 5% d’ultramarins (productes vinguts d’arreu del món)”.

El menú que tastem s’anomena La taula de cuina catalana, una expressió que defineix perfectament l’ideari del Jordi. Comencem amb un panadó de perdiu amb escabetx; coca de recapte amb arengada, caqui, magrana i mató. Tot seguit arriba La mar: anxova amb ventresca, avellana i remolatxa; l’ou de mar i l’espardenya. Continuem amb una escudella de mar barrejada; garota amb calamar i caqui, i una ostra a la vinagreta.

La sensació és clara: t’estàs fotent l’essència del Mediterrani més autèntic, una onada rere l’altra. L’escudella de mar, feta amb pilota de porc i llagostí, serveix per refermar la combinació tan nostrada del mar i muntanya. La botifarra, aquí, és de ventresca de tonyina i cocotxa de lluç, i el fumet el fa diàriament. Talent, tradició, creativitat… poseu-hi la proporció que vulgueu.

Mentre ens afegeix un tast de carxofa i caviar al menú, ens acostem a El tros, amb la mongeta verda amb patata i botifarra i la torrada de perol i botàriga. Territori i producte que ens porten fins a la llebre amb calamar i el cap de llom rostit. A les postres hi trobem una macedònia de tardor, coca de llardons, un bunyol i xocolata amb oli i sal.

Com que ens agrada deixar-nos portar, ens han recomanat tastar diferents vins segons la seqüència del menú. Aquests són els companys de viatge: Clarobscur del celler Cisteller (Alt Penedès); Cassiopée En Gerlius (Borgonya); La Sort del Ponent de Vinícola Gralton (Priorat), i Noctícula, un moscatell de Viñedos Verticales (Màlaga).

"Defenso la cuina catalana amb convicció"

Les taules són davant la cuina. Cada cop que aixequem la vista del plat veiem el Jordi i el seu equip creant petits bocins que alimenten l’ànima. Quan s’acaba el servei, xerrem una estona. “La vida, per sort, m’ha tocat viure-la fent una cosa que m’encanta: la cuina. Jo he mamat la cuina catalana i és la que m’agrada. La meva missió és defensar-la, i ho faig amb convicció”. Parlar amb el Jordi produeix plaer i, alhora, orgull per algú que defensa amb coneixement i talent un bé tan preuat de la nostra cultura. “Intento deixar espai per a la creativitat i per a algun producte de fora, però sempre prioritzant el que és nostre i la seva temporalitat. Aquesta proposta em funciona i, sobretot, me la crec”. El Jordi té un munt de premis ben guanyats, però el millor reconeixement és la gratitud del comensal que omple dia rere dia l’Alkimia i Alkostat.

El Jordi Vilà és un geni que sap molt bé què fa, però no està sol. La Sònia Profitós, responsable de l’Alkostat; l’Adrià Moreno, cap de cuina i mà dreta del Jordi, i l’Ananda Catalan, cap de sala de l’Alkimia, són elements imprescindibles d’un projecte que és referent de la cuina del nostre país. Gràcies a ells i a tot l’equip que els acompanya el Jordi pot concentrar la seva mirada en la creació i l’execució d’un menú per celebrar.

A l’Alkimia es defensen i s’estimen els valors més tradicionals de la cuina catalana, transformats en plats actuals que donen sentit a la vida i al plaer de compartir-los amb la gent que estimes. Feliç 2026!