Em poden cobrar el cobert? Puc demanar aigua gratuïta? I altres dubtes que teniu quan aneu a restaurants

Quins drets i deures tenim quan anem a un restaurant? Després de la pandèmia s’ha imposat el fet que el client no sempre té la raó. I, efectivament, és així. Com en qualsevol casa de veí, hi ha clients cretins. També hi ha restauradors que fan trampes. Així que hi ha unes regles del joc comunes. El problema és que no tothom les té presents. Així que fem una repassada als dubtes més habituals amb què ens podem trobar qualsevol de nosaltres.

Destapem la caixa dels trons més grossa: viure en català a Catalunya. És la qüestió que més surt, i és normal, ja que les dades són esborronadores. Segons l’Ajuntament de Barcelona, la meitat dels treballadors de la restauració no parlen català als establiments de Barcelona (47,6%) i un de cada quatre dependents de bars i restaurants no l’entén. A què tenim dret? Segons l’Agència Catalana de Consum tenim dret a ser atesos en la llengua que escollim, tant en català com en castellà. Això sí, els interlocutors també poden respondre en qualsevol d'aquestes dues llengües oficials a Catalunya. Ras i curt, tu pots parlar en català, t’han d’entendre, i ells poden contestar tant en català com en castellà. Les cartes i la cartelleria han d’estar també en català.

I ja que parlem de cartes, ha d'haver-hi els al·lèrgens identificats i, si el restaurant funciona amb els impersonals codis QR, heu de saber que tenen l’obligació de tenir-la física i facilitar-la en cas que es demani. No tothom té un telèfon o el sap fer anar. Més val no fer l’esvoranc tecnològic més gros del que ja és. A la carta, a més, els preus han d’aparèixer amb l’IVA inclòs. Això és important, perquè en països on no és així després arriben les sorpreses. I si de sorpreses parlem, si hi ha plats fora de carta, i us els diuen de viva veu, han d’indicar-ne el preu. Cada cop hi ha més establiments que compleixen aquesta normativa de manera diligent.

Propines i reserva amb targeta

Quan arribi el compte, cal sempre revisar-lo bé. I si hi ha res que no correspon, avisar. També cal ser honestos i avisar si hi manca res. Si feu un menú i renuncieu a un dels plats, per exemple, les postres o el cafè, el restaurant no us descomptarà el cost, l’heu de pagar íntegrament. Si voleu aigua de l’aixeta, us l’han d’oferir sense cost. Si bé és cert que no hi ha el costum de fer-ho a casa nostra, com passa per exemple en els països anglosaxons. Recordeu que la propina aquí és del tot voluntària i no us la poden imposar. Pels que sovint arrodonim el cost al datàfon en concepte de propina, us trobareu que a molts llocs no l'accepten. És un tema comptable complex. Si al tiquet apareix el concepte “cobert”, heu de saber que no està permès. Sí alternatives com “servei de pa”. També extres, com la consumició a terrassa, el gel per al cafè o les begudes vegetals. Això sí, aquest sobrecost ha d’estar reflectit a la carta i l'hauries de saber amb antelació.

Si d’antelació va la cosa, és el moment de parlar de reserves. El tema de deixar la targeta per fer una reserva ha estat polèmic. Però és un cas clar de justos per pecadors. Encara que a molts ens sorprengui, hi ha gent que reserva taula, no es presenta, no avisa i fa de tot per evitar pagar la penalització. En un restaurant petit, si no li apareixen dues taules, es queden sense marge. La normativa el que diu és que les condicions han de ser clares i no abusives. En cas que ja no pugueu cancel·lar la reserva i no hi pugueu anar, recomano sempre trucar tan bon punt ho sapigueu i procureu explicar-los la situació. No sempre, però sovint, els restaurants no apliquen la penalització si hi ha una causa justificada i al davant es troben persones i no incívics sense empatia.

Per cert, molts restaurants estableixen torns. Aquests han d’estar ben clars. I així com els comensals tenim l’obligació de ser puntuals, el restaurant té l’obligació de servir amb prou celeritat el menjar. I si tot es torça pel motiu que sigui, recordeu que sempre hi ha mecanismes per dirimir qualsevol situació. En cas de conflicte demaneu el llibre de reclamacions. O si ho preferiu, es pot fer telemàticament a la web de l’Agència Catalana de Consum.