Quan vam sortir de la redacció de l’ARA després de comprometre’ns a presentar-vos un restaurant cada diumenge ens vam posar d’acord de seguida que havíem d’iniciar aquesta aventura a Can Vilaró, un restaurant on hem dinat moltes vegades i hem format part d’alguna trobada divertida i conspiradora, un lloc especial per a nosaltres.
Si hi aneu, amb una mica de sort coincidireu amb el Cisco i la Dolors. Ells dos són les ànimes que van convertir aquest restaurant de menjars casolans catalans en un local de pelegrinatge i d’idolatria. Però ara qui estira el carro són les seves filles Alba, Aida i Anna, que ho fan amb la seva personalitat però mantenint l’essència dels pares.
La carta és completa i fàcil, plats de sempre, dels que feia la iaia. Una cuina sense estridències ni subterfugis que amaguin el gust del veritable protagonista: el producte. Una cuina honrada.
Hi ha plats per triar i remenar, per això és recomanable anar-hi més d’una vegada. El Carles, que ja té una edat, recorda com la seva mare fa uns quants anys cuinava cervellets arrebossats, fetge, menuts, ronyons... plats molt demanats a Can Vilaró. Cada client té les seves preferències, però les sardines amb pa amb tomàquet, el capipota, els peus de porc o les mandonguilles amb bolets són algunes de les icones que la gent que es desplaça fins al carrer Comte Borrell vol degustar.
Comencem amb un contundent plat d’ous amb sobrassada i tomàquet; cigrons amb cansalada i un plat molt poc valorat però exquisit: arròs a la cubana. Observem les cares de la gent, tothom disfruta. A la taula, vi embotellat per la casa, vi de Gandesa i gasosa. De segon, capipota per a l’Adrià; bacallà a la llauna per al Carles i peus de porc per a l’Ivan. Una aposta segura. Els plats no estan concebuts per ser fotografiats, només per ser menjats. A Can Vilaró es prioritzen el producte i l’elaboració per sobre de l’estètica o la plàstica.
Les postres també són dignes d’elogi. Els flams d’ou i de formatge, el mel i mató i les incombustibles postres de músic amb moscatell van ser els escollits per acabar un dinar digne de ser explicat. Si el temps acompanya, ve de gust prendre una copeta a la terrassa.
Aquell dia, mentre dinàvem, vam compartir l’experiència gastronòmica a Can Vilaró amb els pares d’un pres polític, amb una gran actriu catalana coneguda especialment per diferents papers en sèries de televisió i amb una taula llarga de periodistes i gent de mala reputació de l’entorn del FC Barcelona. Can Vilaró és un referent de la cuina de casa, catalana i sense més pretensions que alimentar-te amb productes de proximitat. Davant del remodelat Mercat de Sant Antoni sempre hi pots trobar cares conegudes de bon menjar com Quim Monzó o Jordi Basté. El local, el menjar, el Cisco i la seva família et fan sentir com si fossis a casa la mare. No hi ha glamur, només bon rotllo i bonhomia. En un moment d’eclosió de l’alta cuina del nostre país és molt bo que llocs com Can Vilaró ens recordin d’on venim. Una cosa tan simple com un bon producte, ben elaborat, cuinat i servit per bons professionals que alhora són bones persones.