El Celler dels Avis: la memòria d’un barri cuinada a la brasa

A les parets del restaurant pengen multitud de fotografies antigues de Sant Andreu. Són el resum de la història del seu barri, on han nascut i viscut tota la vida i on es van conèixer a principis dels anys vuitanta. És el petit homenatge que l'Ester i el Jaume fan del seu lloc al món.

Sant Andreu també va ser el barri dels avis del Jaume. Ells van ser els que l'any 1952 ho van començar tot. Tenien unes vinyes a la zona de Trinitat Vella, i per això van decidir obrir un celler al barri. La intenció era clara, un celler clàssic, amb sifons, vins a granel i poc més. Va ser l’any 1994, que l'Ester i el Jaume van decidir canviar i remodelar el negoci familiar. El van convertir en cafeteria, restaurant i van mantenir l'essència de celler. "I a partir d'aquí, els clients han manat al restaurant, ells ens han marcat el camí a seguir. Plat que els agradava, plat que manteníem a la carta", confessen tots dos. 

Una carta que té clar el seu objectiu, satisfer el comensal amb molt bon producte, i amb plats clàssics de la gastronomia catalana, i afegeix l'Ester amb orgull: “La gràcia del restaurant és la brasa del Jaume”. De primer decidim plats de la terra com el xató (amb escarola, bacallà, bonítol, anxoves, olives i salsa romesco), l’esqueixada de bacallà i també compartim una ració de pernil ibèric de gla i un carpaccio de vedella amb formatge. Tot i que l’arròs caldós amb llamàntol que llegim a la carta reclama la nostra atenció, la frase de l’Ester sobre la brasa i el Jaume fa que de segon demanem les extraordinàries costelles de xai (en posen vuit!), els peus de porc amb mongetes i el plat contundent: mitja botifarra amb mongetes del ganxet, cansalada i mitja botifarra negra. El Lluís, l’Èric i la Paula són els joves que ajuden l’Ester a les dues sales del restaurant. Ells ens recomanen el vi de la casa, “és una barreja de Priorat sec i Priorat dolç. Abans es feia així i li deien vi de bota i aquí mantenim la tradició. Aquest que beveu és de Tarragona”. Les postres: crema catalana, gelat de vainilla i profiterols. 

El batec de l’Ester i el Jaume

L’Ester i el Jaume saben que el Celler té escrit el seu punt final. La seva filla gran, l'Iris, es dedica a la música, i la petita, la Paula, que va néixer quatre mesos abans d’obrir el restaurant, ho va fer amb una petita deficiència que no esperaven. “La coneix tothom, al restaurant. Es posa amb mi a la cuina, li poso música i s’ho passa la mar de bé”, diu el Jaume. 

Però més enllà dels plats, les brases i les parets plenes de records, el Celler és sobretot el batec de l’Ester i el Jaume. És la casa que han construït junts, amb el mateix amor amb què es miren després de tants anys i amb la mateixa complicitat amb què serveixen un plat o destapen una ampolla de vi. 

Ell podria jubilar-se en poc temps, però a l’Ester encara li queden anys de feina. “Ho deixarem junts, marxarem els dos de la mà. No concebem el restaurant sense un o sense l’altre”. 

Quan un dia decideixin apagar els fogons i abaixar la persiana per última vegada, no serà un adeu per sempre, perquè la seva història continuarà viva a cada client que alguna vegada va brindar a les seves taules. El Celler no és només un restaurant, és la memòria d’un barri, el reflex d’una vida compartida i el millor recordatori que hi ha amors que, com el bon vi, només milloren amb els anys. El Celler dels Avis és el millor homenatge a la vida.