Can Ugal, la nova La Masia de les Corts

Passejant pel barri de les Corts de Barcelona, entre hotels, blocs d’habitatges i altres edificacions de la societat actual, encara es pot trobar algun tresor urbanístic construït fa un grapat d’anys. El més emblemàtic és La Masia del Barça, aixecada al segle XVIII, a tocar del Camp Nou, on fins l’any 2011 s’allotjaven les joves promeses del club que es formaven com a futbolistes i com a persones. Ho coneix perfectament el Víctor Pardo, que setze anys enrere va arribar a jugar amb el juvenil B del Barça i curiosament ara, des de fa mig any, és qui dirigeix de forma magistral la cuina de Can Ugal, la nova La Masia de les Corts. Un restaurant elegant, de cuina catalana elaborada, amb producte de màxima qualitat i ideal per compartir. L’aspecte no és el d’una masia, però sí que ho és l’esperit: cuina tradicional de casa nostra en un local reformat del carrer Berlín, a l’espai de l’antic Lagunak, que invertint les seves lletres i catalanitzat ara dona nom al nou restaurant.

Seiem a taula preparats per l’espectacle gastronòmic, però no podem evitar fixar-nos en el petit quadre que hi ha col·locat sota l’escala que dona accés al pis de dalt. És una foto signada de l’expresident del Barça, Josep Lluís Núñez, vestit amb una americana fosca i una corbata grana, amb els braços plegats i somrient. Explica el Víctor que va ser el primer regal que va fer a Kike Mas, soci del restaurant juntament amb Alex Martín, “perquè al principi només mirava la pela i sempre volia retallar”, recorda encara sense aguantar-se el riure. I així és com comença el nostre dinar, mentre Juli Mascali, el cap de sala, enceta l’ampolla de Vinyes Velles de Samsó, un montsant excepcional que ens ha recomanat per combinar d’inici amb els entrants: un bon plat de bull blanc i pa amb tomàquet; anxoves del Cantàbric; ostres núm. 2; croquetes de pernil ibèric; amanida russa de tonyina i ou ferrat amb “puntilla” (xipironets); cargols guisats amb tomàquet, botifarra del perol de Cal Rovira i cansalada; i el trinxat que ens ha afegit per tastar un dels nous plats de temporada.

El talent del Víctor als fogons no ens ve de nou, perquè ja el coneixem de La Bonaigua (el seu restaurant de Sant Just Desvern que és referència al territori), però és admirable com en poc temps ha superat la por i els dubtes que li creava diferenciar-se del restaurant familiar per donar una vida gastronòmica brillant a Can Ugal, amb l’ajuda imprescindible de l’Adri, Adrián de Gregorio, el cap de cuina actual. Fem espai a la taula per als segons: lletons a la brasa amb chimichurri i patates fregides; terrina de peus de porc, puré d'api i ceba confitada; galta de tonyina bluefin al priorat amb crema de patata al safrà, i una costella de vaca que es desfà a la boca i que afortunadament es digereix encara millor. Només ens queda compartir dues postres: el flam de vainilla amb nata muntada al moment i la torradeta de Santa Teresa amb gelat de crema catalana. Dues, fins que l’Àlex ens obliga a afegir-hi l’imprescindible pa amb xocolata, oli i sal. Una altra meravella.

Quan Hansi Flick va arribar a Barcelona per entrenar el Barça, el primer restaurant que va trepitjar va ser Can Ugal. Un amic en comú de Múnic li va recomanar que anés a veure el Víctor i el seu equip, i el tècnic alemany no va dubtar ni un segon. Flick va descobrir així la nova La Masia de les Corts, on el futur també és prometedor i està plenament assegurat.