Ca l'Estrany: la masia de la felicitat

David Gaya està enamorat dels productes del Maresme, i se li nota. També és evident l’amor a primera vista que va tenir amb la masia del segle XV que avui acull el restaurant Ca l’Estrany, un lloc que ell dirigeix amb passió des de fa tres anys. "Vaig vendre tots els meus altres negocis per poder pagar aquesta masia i començar aquí el meu projecte més emocionant", confessa amb un somriure que revela com l'apassiona aquest lloc.

Ca l’Estrany, ubicat a Cabrils, va ser renovat pels seus anteriors propietaris l’any 1994, i des d'aleshores ningú no s'ha atrevit a canviar ni una pedra. L'essència es manté intacta, amb dues de les joies més valuoses: la bassa i el pou. "A la bassa potser algun dia li donaré una mica de vida, encara que és costós. Però el pou, aquest es queda tal qual! És el nostre símbol”, diu visiblement orgullós. Aquesta masia està impregnada d'història. Antigament funcionava com a lleteria i es va convertir en el lloc favorit dels cabrilencs que hi anaven a buscar la llet fresca de la setmana. Curiosament, el menjador principal del restaurant ocupa el mateix espai on abans vivien i dormien les vaques. Ara continua sent una destinació obligada, però aquesta vegada per als amants del bon menjar que volen gaudir dels productes de la comarca cuinats pel David. "És al·lucinant la quantitat de gènere bo que tenim aquí. Els pagesos que treballen des de Santa Susanna fins a Vilassar, o el peix fresc que ens arriba de les confraries d'Arenys o Mataró. No es poden deixar passar".

Aquest amor queda claríssim a la carta, on el tàrtar de tomàquet ecològic amb alvocat i anxoves és un dels imprescindibles. "M'encanta aquest fruit, i en lloc de fer la típica amanida li dono un toc japonès, faig un mix", ens explica el xef. La qualitat de la vichyssoise és imbatible. Suau, cremosa, tèbia i acompanyada amb pernil ibèric i daus de porro confitat cultivat a la zona. Tanquem els primers amb un farcell cruixent de verdures amb salsa sweet chili. El David borda l’steak tàrtar, que prepara amb un llit de pa de brioix torrat, maionesa de mascarpone i mostassa Dijon. També es llueix amb el xai al forn cuit a baixa temperatura amb patata a l’antiga. Acabem els segons amb un llom de llobarro al forn amb fons de patata, ceba confitada i tomàquet xerri. “Pescat a la costa d’aquí davant. Aquest plat el preparo sovint, és un dels hits del local", diu. Les postres, pastís de formatge amb fruits vermells i gelat de mojito amb daus de pinya i menta.

Una carta extensa de vins forma el celler del restaurant. Nosaltres ens decidim pel Dido “La Universal”, un Montsant negre molt jove. La nit cau i els cambrers preparen a consciència la taula al voltant del pou. “És la vip de Ca l’Estrany. A l'estiu, sopar aquí és un luxe”. El xef observa en silenci, amb la mirada fixa, la masia que ha estat testimoni del seu esforç i dedicació. Aquí, a cada racó, el David hi ha deixat un tros d’ànima. “No sé si aquest serà el meu darrer projecte, però sé que Ca l’Estrany sempre serà casa meva”.