El Bar Boia de Cadaqués ja ha desaparegut: només en queda l'esquelet

CadaquésEl Bar Boia s’ha convertit en un esquelet que només s’aguanta dret per l’estructura bàsica. En un mes de gener gèlid, amb una tramuntana que bufa sense parar i amb un silenci insòlit a Cadaqués, contemplar-hi els quatre pals entre els quals s'havia menjat i begut tan bé fa por, i és molt trist. “L’hem desmantellat en tres dies; ja no en queda res”, explica el seu director, Manel Vehí, en la que havia estat la terrassa del Bar Boia, davant del mar eriçat, sense cap vaixell, i on regnen els ocells marins. Mentre explica tot el que ha extret de l’interior, s’hi acosta gent, que el saluda i l’abraça i li dona molts ànims. “No sé qui és el que m’acaba d’abraçar però aquests dies m’ha passat molt”, diu en Manel, que afegeix que, quan divendres van arrencar-ne les fustes, una dona que els veia des de fora es va posar a plorar. “Ens expliquen que hi tenien relació i moltes històries, que hi anaven a esmorzar amb la parella, que hi van conèixer algú, fins i tot amors que havien començat la seva història al Boia; el tancament ens ha fet sentit molt estimats”, continua dient el Manel, que subratlla l’escalf que els ha fet arribar la gent. “Has vist que l’actor Bruno Oro, que és de Cadaqués i de família històrica, ha fet un vídeo a Instagram en què parla de nosaltres?”, afegeix. L'actor demana que es rectifiqui la llei; també ho exigeix la iniciativa popular de recollida de signatures, en què ja n'hi ha més que habitants té Cadaqués.

Avui, doncs, ja no queda res per desmantellar. Ja no hi ha les lletres exteriors, ni els tendals, ni les dues grans barres de l’interior, ni el terra, ni l’aire condicionat, ni les taules ni les cadires. Res. Hi ha una nevera de paret, que la deixaran. I uns llums exteriors que ara pengen d’un fil i que també es quedaran. La fusta de la terrassa tampoc no l’aixecaran. La resta l’han empaquetada tota. “Han estat tres dies intensos en què hem treballat sense parar”, assenyala el Manel, que no vol entrar en detalls de què ha passat ni per què els ha passat a ells i no a altres. L’únic que explica és que la carta en què els notificaven que havien de tancar per sempre més la van rebre el mateix dia que va morir l’àvia paterna, l’estimada Montserrat Kontos, que havia nascut a Cadaqués però que provenia d'una família grega, de Simi. Els famosos Kontos! En el llibre Els Kontos. Una nissaga de bussos i corallers. De Grècia a Cadaqués (Farell) s’explica la seva història. 

En un mateix dia, doncs, es va ajuntar tot: una mort i l'anunci de tancament del Bar Boia. L’àvia va ser qui el va obrir juntament amb la seva parella, Manuel Vehí. Eren molt emprenedors. També tenien una carnisseria, que encara està oberta avui amb uns altres propietaris (Serraplà), i on es poden comprar (cap a la primavera) les famoses anxoves de Cadaqués, que fa la Quimeta de Cadaqués. Els avis també van obrir restaurants. “L’avi era pescador, i a més feia carbó a les muntanyes”, diu el Manuel. Eren molt actius. I el 1946 va ser l’any que van obrir el bar; des de llavors, fins a finals de desembre del 2024, ha estat un centre cultural i gastronòmic, de dia i de nit, perquè els còctels de nit del Manel Vehí, que va treballar al Bulli, tenien bona anomenada.

Al restaurant Vincle l’Alexandre Vehí comenta que tota la setmana passada va ser com viure un funeral. És cosí del Manel per part de pare i i ha estat anant cada dia. “Cadaqués està canviant molt; cada vegada hi ha més normes que ens fan canviar; a la barraca de Culip ara se’ns ha prohibit dormir-hi, quan els cadaquesencs podíem”, diu el cuiner, que subratlla la quantitat de cambrers que treballaven al Bar Boia, i que tothom sap que cobraven bé. A l’estiu n’hi havia fins a vint-i-sis; a l’hivern no era així, però en temporada s’hi treballava bé, “i el local sempre estava impecable”.

I amb el canvi ha d’arribar l’oportunitat. “No ens centrarem en la part dolenta, sinó en tot el que hem guanyat tenint el Boia”, diu el cuiner. La vida segueix. El ressò del tancament demostra el que el bar significava per a la població de l’Alt Empordà i per a Catalunya. Ja ha passat a la història. El trobarem a faltar. I molt.