Una agulla en un paller: un bon restaurant a prop del Portal de l'Àngel
La Sosenga no té ni un any però la bona cuina i el boca-orella ja l'han posat al mapa gastronòmic
Me n'havien parlat molt, i això que el restaurant no té ni un any. Així que me n'hi vaig anar. No badeu, perquè el boca-orella ha arribat a molta més gent. Si hi voleu anar, feu-hi un truc abans per reservar taula.
De La Sosenga en podríem dir moltes coses bones, però la primera que m'agradaria destacar és que és un restaurant sense pressa. La segona seria que té un menú de migdia que val molt la pena. La tercera, que la tria dels vins que han fet diu molt dels seus propietaris. I la quarta, que l'èxit és justificat. Passem a desgranar cadascun d'aquests punts.
El restaurant es troba al carrer de n'Amargós, 1. A la façana hi han conservat el cartell de Vins Mercè, l'establiment que hi havia abans que s'hi instal·lessin. Al davant hi té una botiga de titelles que enamora. Si seieu de cara el carrer segur que us cridarà l'atenció. Es troba en un carreró ben a prop del Portal de l'Àngel i a quatre passes d'Els Quatre Gats, així que és ben bé al rovell de l'ou però en un carreró tranquil. El local és sobri, acollidor i funcional. De casa de menjars, vaja. Un cop dins, tens la impressió que el temps s'alenteix.
Passem a la teca, doncs. Fan dinars de dimarts a dissabte. Divendres i dissabte també hi podeu anar a sopar a la carta. El menú dels migdies canvia cada setmana. Té un preu de 19,50 euros i inclou un petit aperitiu, entrant, principal, postres i beguda (aigua, vi o cervesa), a banda del pa molsut i amb bona crosta que fan ells mateixos. El dia que hi vaig anar jo, l'aperitiu constava d'una mantega excel·lent amb gustos cítrics, i una oliva gordal amb all, piparra i herbes. Dos petits mossos per obrir boca. Després ve la part més difícil: triar. Entre els primers hi havia crema fresca de cogombre amb herbes i kimchi; tomàquet xerri guisat, espàrrec verd, mojo d'anxoves i ou; o tàrtar de bacallà, carabassó i formatge manxec. Els segons eren l'albergínia d'escalivada, pinyons yakinki i all tendre envinagrat; verat, pesto rosso, escalunya rostida i fajol; o el seu mar i muntanya: panxeta curada, pop i chutney d'albercocs. El tàrtar i el mar i muntanya tenien suplements de dos euros. De postres podries triar entre l'arròs amb llet o el pastís de formatge. Jo vaig optar pel pastís, i era d'aquells que tenen el centre fos i es desfà a la boca. Un autèntic vici.
En una paret hi tenen emmagatzemats els vins. No hi havia infinitat de referències, però suficients per veure de quin peu calcen. Com per exemple els vins del Celler Frisach o de la Finca Parera. Per tant, gent amb un màxim respecte per la terra i que és fidel a la seva filosofia. Qui hi ha darrere de La Sosenga són el Marc Pérez (a la cuina) i la Tania Doblas (a la sala). El Marc va treballar molt de temps a les ordres de Carme Ruscalleda, ha voltat món i era a l'Hotel Pulitzer abans d'animar-se a obrir un projecte propi amb la Tania, amb qui s'havien conegut en una estada breu a l'Almanac.
Passem, doncs, al punt final: ¿com és que tenen tant d'èxit si just al juliol farà un any que han obert? El Marc diu que no ha inventat res, que fa plats de cuina catalana ben elaborats. Però és cert que, si els tasteu, tots tenen el seu segell. Modestament, crec que l'èxit rau en el fet que és molt difícil trobar llocs on saps que menjaràs bé, a bon preu i al centre de Barcelona. Com una agulla en un paller. Llarga vida a La Sosenga i a la gent que defensa i estima els guisats.