Per què cal anar a menjar un arròs melós de galeres al restaurant Brichs de Falset?

1.

L’arròs melós de galeres és el plat insígnia del restaurant Brichs de Falset, que va obrir portes per primera vegada l’abril passat. “No és ni sucós ni sec, per això li diem melós, perquè està enmig de les dues preparacions”, afirmen els cuiners Josep Maria Pallejà i Ignasi Bustamante. Per fer-lo, comencen pel sofregit, que a més de ceba també té pebrot verd, que al plat també hi és, a trossos petits. Per continuar, l’arròs bomba del Molí de Rafelet, cultivat, manipulat i envasat sense conservants al Parc Natural del Delta de l’Ebre, i el fumet de galeres (i també de peixos variats). Per acabar, al plat, una ració generosa. Tres galeres, un musclo i un arròs cuit al punt just, ni grenyal ni covat. Just. Amb la melositat conservada del xup-xup.

2.

La Sol Florensa i el Miquel Puig estan al darrere de la nova casa de menjars de Falset. Pediatra, l’una, i economista i polític, l’altre, amants de la bona taula, de la conversa i dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant. “A casa meva, el fil que ens lliga a tots els germans i als pares és la cuina, conversar, estar asseguts a taula xerrant”, diu la Sol. Al restaurant, que porta per nom el seu segon cognom, ha volgut traslladar la seva ideologia gastronòmica: estovalles blanques a cada taula, plats de racions molt generoses (“Tinc obsessió perquè la gent no se’n vagi amb gana”, diu la Sol) i, a tocar, el millor paisatge possible, la cooperativa de Falset i el seu skyline: l’església, el castell, les cases i, si el dia és clar, el Montsant.

3.

La carta del Brichs sacia tots els gustos. Els que vulguin optar per un primer plat, segon i postres hi trobaran mil i una combinacions possibles. Algunes de les propostes de primers plats: les croquetes que en tenen de dues varietats diferents, de gallina i tòfona; i de rostit i vi ranci. El caneló de foie i tòfona, que porta per títol “els canelons Brichs”, perquè és tal com el preparaven a casa de la Sol, “on els germans competeixen per qui serà el qui cuinarà”, diu el Miquel. O bé el cap i pota amb tripa. De segons, per exemple: els arrossos (esclar), però també els caragols a la llauna (la Sol és de Lleida), el pollastre de Cal Rovira de Sagàs o les costelles de cabrit.

4.

Però els que prefereixin els menús de degustació hi trobaran sis plats, basats en el producte de proximitat i de temporada. I cuinats amb les tècniques que els cuiners han après de la seva llarga trajectòria en altres restaurants. I tot per un menú de 40 €, IVA inclòs, que inclou també les postres, un pastís de formatge amb melmelada de maduixes i trompeta de la mort, pa, vi i postres. I els cinc plats salats comencen per una escuma de moniato amb vieira i rossinyols; un ou a baixa temperatura amb bolets saltats; coca de vaca vella amb bolets a la brasa; escudella de fredolics, i una royal de cabra salvatge amb bolets (que malgrat que porta per nom royal no està fet amb sang de la cabra).

5.

Les postres necessiten una ressenya de les bones. El pastisser Oriol Balaguer, que manté una bona amistat amb la propietària, hi és present amb les textures de xocolata, que és un dels clàssics dels clàssics i que apassiona tant els amants de la xocolata com els que opinen que la xocolata no els diu "gaire cosa". A més, el cuiner Ignasi Bustamante també s’encarrega de preparar al moment altres plats, com ara la sopa de maduixes amb gelat de iogurt i un núvol blanc (cotó de sucre) i els pastissos de formatges.

6.

El punt final. El cafè. Diguem-ho. La Sol i el Miquel, els sibarites de la bona taula, han pensat fins i tot en el cafè. N’han triat d’especialitat, que vol dir que que la Specialty Coffee Association n’ha atorgat un certificat i n’ha ressaltat les aromes i els gustos. La millor curiositat: “El cafè ha estat torrat amb closca d’ametlla”, diu la Sol Florensa. I quan el cafè i les infusions arriben a taula, els cambrers ofereixen una capsa de bombons de xocolata del xocolater Oriol Balaguer. Fa uns anys no hi havia menú de degustació que no acabés amb uns “petit fours”. Ara ja hem deixat enrere l’expressió per dir-ne el que és, amb paraules clares, bombons que lliguen la xocolata amb la intensitat del cafè.

7.

Al Brichs de Falset hi ha un tema de què cal parlar necessàriament. Gastronòmic, també. El vi. Els vins de la DOQ Priorat i de la DO Montsant són la nineta de la casa. De fet, la mateixa arquitectura del restaurant ha volgut jugar amb la cooperativa de Falset, que la té davant per davant, i per això el maó vist de l’interior de les parets, i la vidriera immensa de tota la sala. Fins i tot per als comensals que s’asseguin d’esquena al paisatge hi ha una solució: un mirall de bones dimensions reflecteix la cooperativa, les cases, l’església, el castell i totes les muntanyes. Si la cooperativa és tan estimada, que ha inspirat l’arquitectura, com no ho havien de ser els vins? De propostes n’hi ha tantes com gustos i preus.