La Garrotxa recupera unes postres medievals (gairebé) oblidades: la flaona

GironaFeta de pasta de brioix, amb la forma de mitja lluna i farcida de crema. Així és la flaona, una de les postres nostrades de la Garrotxa que en les darreres dècades, a diferència de la coca de llardons o el tortell anisat, ha caigut força en l’oblit. Però ara Lluís Riera, que des de fa 18 anys cada divendres en prepara a Cacau Pastisseria, s’ha proposat recuperar-la. I per la porta gran. “El primer diumenge de març celebrarem el primer Aplec de la Flaona. Ens trobarem a la plaça Major d’Olot a les 9 del matí amb barretines, faixes i espardenyes de set vetes. Pujarem fins a dalt del volcà de Sant Francesc acompanyats de música popular i tradicional. I a dalt menjarem flaones, beurem un xarrup de ratafia i baixarem plegats”, explica Riera, creador de la iniciativa.

Els flaons són unes postres dolces medievals que apareixen a tots els Països Catalans. Segons el pastisser d’Olot, el nom vindria del flam. Tenen diversitat de formes, masses i farcits i potser un dels més coneguts és el flaó d’Eivissa, amb forma de pastís i fet a base de brossat. Segons el diccionari Alcover- Moll, a la Garrotxa seria l’únic lloc que el terme pren la forma femenina, flaona. Ara bé, amb el mateix nom en trobem a Figueres –amb una massa brisa– i a Castelló d’Empúries –farcida de cabell d’àngel–. Per a Riera, reivindicar la flaona és reivindicar les postres pròpies tradicionals que ens agermanen, en una època de consum de postres foranes.

Canvi de tradicions

Si bé ara a les fleques i pastisseries es compren croissants, napolitanes o cheescakes, des de Cacau Pastisseria demanen una reflexió per conèixer i compartir les postres dolces tradicionals. En el cas de la Garrotxa, encara es venen coques de llardons durant tot l'any, no només per Dijous Gras, perquè hi ha demanda. Però Riera detalla que només coneixen les flaones els clients de més de 55 anys o bé els joves a qui els n'ha explicat l'origen. La grossa costa tres euros, la petita dos euros, i segons la seva investigació són postres dolces que estaven pensades per poder dur al camp –ja que no existien els entrepans–, com també passava amb les panades i la rebosteria salada.

L'inici de la reivindicació de la flaona va néixer arran d'un taller impartit per Riera i Alberto Pizarro, professor de fleca i pastisseria a l'Escola d'Hostaleria Institut Olivar Gran de Figueres, en el marc de la fira Orígens d'Olot, en què relacionaven el flaó d'Eivissa amb la flaona de la Garrotxa i amb molts d'altres que compartien "sistemes molt similars de massa i farcit, fos brossat, cabell d'àngel, massapà o crema". La flaona estaria emparentada així amb els pastissets de Rasquera o la clotxa valenciana.

Fent bullir idees, des de Cacau Pastisseria –on ja han instaurat la nova tradició de trencar la mona el Dilluns de Pasqua per als que no tenen padrins–, van impulsar la idea d'un aplec "amb l'objectiu que els garrotxins recuperin la flaona, que la demanin a la seva pastisseria de capçalera i que la reconeguin com unes postres històriques de la comarca".