Els cigrons amanits amb cansalada de la Maria: "Jo comptava que ara de jubilada tindria temps de tot, i em falten hores"

CabrianesSoc la Maria Ubals, visc a Cabrianes, i avui us faré una recepta de cigrons amanits amb cansalada. També els podem amanir amb oli sol, eh, si a algú no li agradés!

Ho farem amb cuina de foc. Jo encara cuino amb el foc antic. Potser soc d’abans, però no tenim gas en aquesta casa. Tenim una bombona de butano i a l’hivern, que tenim el foc a terra, fem moltes coses a la brasa. Som de cuinar així. I jo, com moltes de les àvies que vaig veient que us expliquen, també vaig aprendre de cuinar de la meva sogra. De la mare també, però la meva sogra havia estat de minyona en una casa d’aquelles de gent rica. Durant 14 anys va aprendre molt de cuinar. El poc que jo sé ho vaig aprendre d’ella. Va anar allà de minyoneta i va aprendre d’alguna altra cuinera, pots comptar, experimentada que tenien. I s’hi va estar fins als 28 anys. Entremig va passar la guerra. Als 28 ja es va casar i van venir a viure a aquesta casa. Era una caseta més petita, i a còpia d’anys hem anat... creixent la casa. Nosaltres fèiem molta vida aquí on som ara amb vosaltres. Ens vam voler arreglar el pis de dalt, però fins que no el vam tenir arreglat... La meva sogra cuinava, menjàvem aquí amb ells. Fèiem vida entre dalt i baix. I llavors ella va tenir Alzheimer i jo, per no plegar de treballar, que no podia, vaig comptar amb les meves cunyades que m’ajudaven. I entre tots vam anar fent un paquet i vam anar tibant com es va poder.

Els cigrons són un plat senzill, però quantes vegades el que és senzill és el que ens agrada, oi? Normalment, els llegums es compren bullits amb els pots aquests que venen. També són bons, aquests pots, sí, i és més còmode obrir un pot, escalfar-loamb una mica d’aigua i ja està. Menys feina. Però els que som nostàlgics els trobem més gustosos, els cigrons fets a casa, i aquests petitons, per a mi, són un deu. Hi podries barrejar uns espinacs. Si són collits de l’hort són encara més bons. O una mica passats per la paella amb un granet d’all, o fets puré... O pots fer hummus, ara que està de moda l’hummus. Que no n’he fet gaire, jo, eh? Jo encara soc de menjar-me els cigrons aixís.

A casa fem menjar molt senzillet. Primer perquè ens va bé per a la salut i segon perquè una olla així de cigrons, per a nosaltres, Mare de Déu, ens duren... En tenim per a dos o tres dies o els congelo i els repartim amb els fills. El meu fill, quan va saber que feia cigrons, va dir que en vindria a buscar un plat. I contents que vingui.

La paella d'arròs i el davantal

Aquella noia del quadre del fons és la meva neta. En farà 14. Es diu Júlia. La Júlia? No sé si cuinarà. La seva mare sí. Cuina, cuina. Però la Júlia, de moment, si bé no cuina, el que fa és celebrar-m’ho tot. El seu plat preferit és la paella d’arròs. “Iaia, hauries hagut de fer paella d’arròs, per a aquests de l’ARA”, m’ha dit. I ara, mentre vaig fent, i enraonant, penso que aquesta cansalada ara està en aquelles èpoques que esquitxa. No m’he volgut posar davantal, perquè [riu] he tingut davantals que... Que deunidó! No són presentables!    

Tasteu com estan de sal. Si no estan bé és culpa del meu home, que sempre hi vol sal. El meu home no cuina gaire. Sí que es fa l’esmorzar. I per sopar normalment em poso una sèrie. I dic: “Què soparem avui?” És un truco que tinc. I llavors ja diu: “Vaig a fer el pa amb tomàquet”. Però això a ell no l'hi diem.

Ens vam conèixer que feien el ball de festa major. Ens vam conèixer així. Amb vint anys em vaig casar. I amb vint-i-un ja vaig tenir la filla. I així han passat els anys de pressa. I com més gran, més de pressa. Perquè jo comptava que ara de jubilada tindria temps de tot, i em falten hores! M’apunto molt a tot, eh? Fa temps que vaig a classes de pirogravat. Som una colla que fem coses així. Per la festa major es fa el sopar popular i l’any passat i l’altre una companya i jo vam coure els cigrons. I en vam coure bastants. No sé quants n’hi havia, però bastants. Potser 25 quilos de crusos. Això dobla el pes. O sigui, 25 de crusos són cinquanta de cuits. I tot això amanit amb cansalada i carn a la brasa. Els vam bullir aquí a casa. En tinc una, d’olla, de 60 litres, i ens en van deixar una altra. Sí, sí. Els anys passen de pressa. T’ho diuen i no t’ho creus. I un dia ho dius tu.

La recepta dels cigrons explicada per la Maria

Ingredients

• Cigrons de la cooperativa d’Artés o de la botiga de Cabrianes
• Aigua
• Bicarbonat
• Cansalada viada
• Sal, pebre, oli
• Paciència

Passos a seguir

• Primer de tot ens fixem que els cigrons siguin de la zona. O de la cooperativa d’Artés o de la botiga d’aquí, de Cabrianes, que en tenen de molt bons.
• Els poso el dia abans amb aigua amb una mica de bicarbonat, perquè s’estovin. El que faig és casibé el doble d’aigua que de cigrons, perquè els cigrons creixen. Hi tiro una cullerada rasa de bicarbonat. Els he deixat tota la nit amb aigua i aquest matí hi he hagut d’afegir aigua, perquè com que havien crescut ja se l’havien begut.
• Per bulli’ls-e el que faig és posar aigua a escalfar. Un cop l’aigua està casibé a punt de bullir és quan hi tiro els cigrons.
• Abans, els rento una mica perquè marxi el bicarbonat. De tota manera, quan bullen fan una mica de bromera, que la traurem amb una cullera.
• Ara ja podem posar els cigrons a l’olla. L’aigua està pràcticament calenta. I deixo el foc una mica fort i quan arrenquin el bull es tracta d’abaixar el foc o canviar-los en un de més petit. Ara a esperar. Paciència.
• Les mongetes van diferents. Es posen a coure amb aigua freda i quan veiem que bullen massa fort se’ls hi tira una mica d’aigua freda. Que diuen que és per espantar les mongetes. Per para'ls-hi aquella cocció tan forta perquè no marxi la pell. I també el foc baixet. I els cigrons, en canvi, amb aigua calenta. Perquè si posem aigua freda amb els cigrons queden forts, no queden bé. Això és el que a mi em van explicar.
• Això fa una mica d’espuma. El que farem és treure-la. I ara he abaixat el foc perquè no bulli tan de pressa. I ara hi podria posar la sal.
• I a esperar unes dues hores ben bones. A poquet a poquet.
• Quan ja han passat les hores, poso la cansalada a la paiella. Hi he posat sal i pebre. Una mica abans, perquè així agafa més gust. És una cansalada d’aquesta blanca, aixins, grassa. En diuen cansalada virada o cansalada viada o del coll. Jo la barrejo. Perquè si és una mica magra no tens tants remordiments de consciència. Això no és el millor per al colesterol, eh? Però com a gustós ho és més així.
• Ara ja podem apagar el foc de la cansalada i els podem escórrer. Quan hem escorregut l’aigua, aboquem la cansalada, tot amb el foc apagat, perquè s’impregni bé. Ara els tastarem.
• Això i una amanida de tomàquet... I ja ho tenim.

Notes

La cansalada viada és la cansalada que té vies. També diem, per exemple, que uns pantalons són viats.

Quan la nostra cuinera fa servir el terme amanits ho fa amb tota la precisió. En la cuina catalana amanim l’enciam amb oli, sal i vinagre, però també amanim una sopa amb entrebancs.

Com sempre, les receptes catalanes estan plenes de metàfores i personificacions i la nostra cuinera ens en regala unes quantes. Els cigrons creixen i s’han begut l’aigua. Les mongetes volen aigua freda perquè “les espantarà”.