"Per mirar el Barça no cal menjar sempre un pa amb tomàquet", afirma el cuiner Fermí Puig
El xef anima la població perquè cuini amb el llibre 'La pilota, a l'olla' (Enciclopèdia Catalana)
BARCELONA"Per mirar els partits del Barça no cal menjar sempre un pa amb tomàquet", diu el cuiner Fermí Puig, que acaba de publicar el llibre La pilota, a l'olla (Enciclopèdia Catalana) perquè la població s'animi a cuinar. "Ni proposo fer servir la Thermomix ni ingredients que no es puguin trobar a les botigues, el que vull és recordar receptes nostres, que no m'invento, en què col·loques tots els ingredients junts en una cassola i es cuinen sols, sense que t'hagis perdut cap moment important del partit", diu el xef.
El llibre, tot un encert en l'edició d'Ester Pujol i amb fotografies de gran qualitat del cuiner i fotògraf Joan Llenas, destina els drets d'autor (de Fermí Puig i dels col·laboradors) a la Fundació Johan Cruyff. Es presenta com un recull de les col·laboracions del cuiner al programa El món a RAC1. "Li vaig dir al Basté que la bona taula sempre ha d'anar lligada als partits del Barça, però amb plats cuinats", diu Puig. Això explica les receptes que es poden consultar al llibre.
A part, per redactar el llibre el cuiner va pensar en una conversa que un dia va mantenir amb el seu amic Johan Cruyff. "Un dia que en Johan va venir a dinar al Drolma [el restaurant de l'Hotel Majestic on Fermí Puig va cuinar, abans del restaurant que té ara situat al carrer Balmes de Barcelona], li vaig preguntar què li semblava que el cuiner Ferran Adrià i el polític José María Aznar fossin els que més cobraven per conferència". La resposta de Cruyff va ser senzilla i en Fermí no l'ha oblidat mai: "Ells s'han de preparar la conferència, en canvi jo m'assec i tan sols he de respondre les preguntes que em fan".
Adoptant aquesta filosofia, Fermí Puig ha creat un llibre del qual només ha escrit la introducció i la resta de capítols, que encapçalen cadascuna de les receptes, ha demanat a amics que els escrivissin. "M'agrada molt escriure i llegir, i treballo molt, però també confesso que soc mandrós, i per això vaig recordar la idea del Johan i vaig pensar de fer així el llibre", diu el cuiner.
Gràcies a la seva idea "mandrosa" el llibre té perles tan brillants com l'escrita pel periodista Ramon Besa i Camprubí: No es pot jugar amb la panxa plena. No us perdeu aquestes frases: "Vaig plorar com el nen que era aleshores i per més que intento esborrar el record del maleït partit, fins al punt que ara en confonc molts detalls, tinc sempre present que vam perdre per culpa de l'àpat"; o bé la del periodista de Catalunya Ràdio Ricard Torquemada: "La Masia podria ser el quilòmetre zero blaugrana; la relació entre els dos futbolistes complementaris podria ser un bon maridatge; driblar els rival podria ser separar les espines, és a dir, facilitar la finalització de la jugada o de menjar un peix; i molts altres que podem adoptar pessigant la imaginació".
El cuiner sosté que la cuina de ranxo i de pescadors ha seguit sempre la manera de cuinar que ell proposa per fer-ho fàcil i que la gent cuini a casa. "A les barques de pescadors no hi havia un cuiner que es passava el dia cuinant per als altres, sinó que era un pescador més, que col·locava patates, all i els peixos al foc, ho deixava a la cassola i continuava treballant". Per tant, per què no es pot fer també a casa i cuinar plats de xup-xup saborosos? "Avui mateix, que fa un dia rúfol, per què no ens fem un trinxat? És senzill: trinxem la patata i la col, ho bullim i després ho traspassem a una paella juntament amb un all i cansalada i ja estarà", conclou el cuiner Fermí Puig.
Com es fa la sípia ofegada?
Per fer la sípia ofegada el cuiner Fermí Puig proposa col·locar tots els ingredients del plat en cru a la cassola. És a dir, la sípia, les cebes grosses tallades a trossets, una cabeça d'alls tallada per la meitat, dos tomàquets madurs tallats a trossos sense llavors, quatre fulles de llorer, oli d'oliva verge extra, un rajolí de vi blanc, sal i pebre.
Després caldrà tapar-ho i deixar que es vagi fent a foc lent. De tant en tant caldrà remenar-ho. "Quan s'està acabant d'estofar i comenceu a sentir el soroll de fregir pareu el foc, remeneu-ho bé i, opcionalment, si us agrada, aboqueu-hi la melsa de la sípia, la bossa marró que a les peixateries en diuen la salsa". I ja estarà.