Xarel·lo i macabeu: la postal meravellosa del curs del riu Anoia

El seu pare és pagès, treballa a Juvé i Camps (quina sort que té), i la seva mare és logopeda. Ell, el fill, en Martí Torralodona, dubtava entre estudiar biologia marina o enologia. Per sort, va triar el que s’imaginen. El vi que fa es diu Els Arpiots i és un cupatge de xarel·lo (un 80 %) i macabeu (el 20 % restant). El que tenim a la copa és la collita 2023. És un vi que vol ser un mosaic dels dos orígens de la finca. Els quatre avis d’en Martí tenen vinyes. “Els avis, sempre, com en tants casos, han malvenut el raïm al millor postor”, em diu. El sarment matern és Cal Nogués, amb dotze hectàrees; el patern és Can Patomàs, amb trenta.

I vet aquí, perquè diem “vet aquí” sempre que expliquem històries boniques, que en Martí demana als avis de fer vi amb el seu raïm. “El tracte és que els pago el preu més alt al qual ells venen el raïm. Aquest any passat els vaig pagar un euro el quilo i tant de bo pugui pagar més”.

La primera anyada d’aquest vi extraordinari és del 2021. “Jo encara treballava com a enòleg en una gran casa del Penedès i ara estic assessorant un petit projecte, assessoro en Pau Peyri, de la família Peyri a Porrera, tu el coneixes!. Cert! És un projecte del qual també haurem de parlar i que vaig conèixer gravant l’últim Tast vertical de la temporada de Catalunya Ràdio al celler Vall Llach (l’Albert Costa i la Isa Serra, com tots els bons, són molt generosos).

Anem a aquesta anyada, la tercera. És l’últim any d’extrema sequera, les plantes es morien, de fet els graus de l’Arpiot són molt baixos: 10,8. Però ara el món demana poc grau.

“Vèiem la planta que patia, el macabeu va patir més que el xarel·lo. Vèiem que els pàmpols es giraven. Per què? Perquè quan la planta fa la fotosíntesi li entra la llum pels porus i també en surt una mica d’aigua. Per no perdre aquesta aigua que no té, gira la fulla. No fa la fotosíntesi i, per tant, el raïm no madura. Per sobreviure agafava l’aigua que tenia dins del raïm”.

En tot cas, la part positiva de tenir aquest tracte amb la família és que en Martí pot triar de quina parcel·la n’agafarà. Hi ha parcel·les que toquen més la zona del riu.

“Estic content perquè vaig descobrint quin perfil de vi vull o m’agrada. En aquest vint-i-tres hi ha la subtilesa i la frescor. Sempre, per a mi, la columna vertebral és l’acidesa, el grau és secundari”. Tots els vins d’en Martí fan la conversió malolàctica. Això vol dir que l’àcid màlic es converteix en àcid làctic, suau a la boca. No passa per bota, va a recipients d’acer inoxidable, per no emmascarar-ne els sabors. “Sempre dic que són vins de mínima intervenció, però amb precisió”. Els seus vins fan la fermentació espontània (sense afegir-hi llevats), però hi posa sulfurós quan entra al celler. Per què? Per evitar aromes, que hi ha qui considera agradables o “naturals” i hi ha qui considera desagradables i defectuoses. Com l’olor d’estable (el Brett, que se’n diu, per abreviar el nom del fong) o d’esmalt d’ungles (la “volàtil”).

“Vaig fer pràctiques de verema a Àustria i allà el llevat passa a segon pla i el vi té gust de raïm, no en surten plàtans ni roses...” Era al celler Weingut Hirsch (Weingut vol dir celler) i hi feien deu vins diferents monovarietals, de Riesling i Gruner Beltine. “Tots eren diferents, perquè tenien el mateix protocol d’intervenció, però venien cada un d’un sòl. Al Penedès vull fer això. Som a la conca del riu Anoia i des d’allà 'demostrem' el Penedès”. Les dues finques segueixen el curs del riu.

Tenim a la copa un vi molt franc i sincer, que ens transporta al paisatge. Reflecteix la duresa del sòl, les temperatures, el que ha patit. La pluja l’ha fet lleuger, fresc i fràgil, en el millor sentit. És un vi de divendres a la nit, per a una coca de recapte, un alegre pica-pica d’estiu amb amics. Com us plaurà i com us seduirà. Em donareu les gràcies per haver-lo conegut. Ho sé! A l’avançada, el meu alegre “De res!”