El vi que recorda els deu quilòmetres que caminava un estudiant per anar a l’escola

Es diu El Pas de l’Estudiant, costa 38 euros i el viticultor Josep Grau l’ha elaborat amb garnatxa peluda, carinyena i garnatxa blanca en una finca que estava abandonada des de feia més de 75 anys, així que el bosc s’havia fet seu el lloc. “La finca es remunta al segle XIX, i hi ha escrita l’expressió "El pas de l’estudiant", que explica la història popular que es refereix a un nen que hi passava mentre es traslladava des de la Serra d’Almos fins a Capçanes per anar a escola”. És a dir, caminava més de cinc quilòmetres a peu. “L’interès que hi devia tenir per fer-ho cada dia!”, explica Josep Grau. Ho fa en un tast de vins que ha tingut lloc al restaurant Coure i en el qual ha presentat gran part dels vins que li han donat reconeixement entre sommeliers, prescriptors i amants del vi.

Fa vint anys que Josep Grau va arribar al Montsant quan va deixar la professió a la qual es dedicava, lligada a les finances, per fer vins. Tot va començar amb una vinya a Capçanes, i actualment té dos cellers, un dins de la DO Montsant i un altre a la DOQ Priorat, a Gratallops, entre els quals només hi ha de recórrer nou quilòmetres, “fet que és una sort perquè en pocs minuts em trasllado d’un lloc a l’altre”, diu Josep Grau.

Segons explica el viticultor, quan va arribar al Montsant el 2003 perseguia la idea de fer un vi de la varietat garnatxa. I se’n va sortir, en va fer tres-centes ampolles “sense cap esperit comercial, només per fer-me passar la passió i ficar-hi el que havia estudiat a hores lliures”. A partir d’aquí, un vi va portar a l’altre. Concretament, a un total de vuit d'elaborats a la DO Montsant i dos més dins de la DOQ Priorat, que són dos vins de vila: el Carenes, fet amb garnatxa blanca, macabeu i trepat blanc (una raresa, aquesta última, com a varietat) i el Pedrabona, amb una meitat de garnatxa i una altra de carinyena.

La filosofia dels deu vins que elabora Josep Grau està lligada amb un fil clar: són nets en nas, amples en boca i molt golosos. “He intentat aconseguir un equilibri en les graduacions alcohòliques tocant els vins al mínim possible”, assenyala Josep Grau, i amplia que la precisió ecològica en un celler vol dir tenir qualitat en tots els passos de l’elaboració, des del raïm fins a la tria de la fusta de guarda, que en el cas de Josep Grau són foudres provinents d’Àustria, de l’empresa Stockinger.

Sobre la novetat El Pas de l’Estudiant, la vinya que ha guanyat terreny al bosc està situada en una altitud de 325 m, mirant al nord, i es tracta d’una finca de quatre hectàrees que va adquirir Josep Grau el 2000. “La bona notícia ha estat que hi hem trobat un aqüífer subterrani, i tot plegat ens ha animat per recuperar un espai que el 1947 estava plantat de vinyes i oliveres, els dos conreus de subsistència a la zona”. Conrear-hi la vinya per elaborar el nou vi també vol dir “recuperar un patrimoni que es perdia”, menjat pel bosc, amb tot el que això suposa, com s’ha demostrat en els últims incendis que hi ha hagut a la comarca, on les vinyes han fet el paper de tallafocs.

“La DO Montsant és com el germà pobre del Priorat, i segurament són molts els que traslladen aquesta percepció als vins que s’hi elaboren”, diu Josep Grau. El maître del restaurant Oria, dins de Monument Hotel Barcelona, Zoltan Nagy, assegura per la seva banda que els vins de Josep Grau “són garantia de qualitat, que sempre agraden quan els proposem als comensals, i per això els tenim a la carta”. Hi ha un altre fet indiscutible de la competitivitat dels vins de Josep Grau, que és el seu preu. Gran part es mouen entre trenta i quaranta euros, “quan per la qualitat que tenen podria vendre’ls a un preu més alt, molt més alt”, afirma el maître Zoltan Nagy.

La Florens i l'ocell

Per continuar, Josep Grau també ha recordat els vins emblema, com el Regina, un rosat dedicat a la seva dona i una reivindicació de la bona qualitat dels vins rosats, que s’han considerat els germans pobres dels blancs i dels negres. “En una visita a la Xampanya amb la meva dona, durant la qual vam tastar rosats molt bons, ella mateixa em va dir que per què no en feia un”. I així va iniciar-se la història del Regina, que elabora des del 2014 amb un color que aconsegueix amb una premsada del raïm de vuit hores. Altres vins significatius són La Florens, en record de la seva mare Florentina, i amb un storytelling al darrere que deixa captivat tothom cada vegada que el Josep l’explica. “Ma mare va accedir a traslladar-se a Barcelona amb el meu pare amb la condició de tenir-hi un ocell en una gàbia. El pare va dir que d’acord, però que quan es morís, ja no en tindrien cap altre. L’ocell no es va morir mai. Va durar cinquanta-tres anys”, relata, rialler, Josep Grau, que comenta la saviesa de la seva mare lligada amb un caràcter sense estridències, “que no cridava”. L’ocell el va anar canviant sense que el pare se n’adonés mai. El vi en homenatge és fi i elegant, un monovarietal de garnatxa, que a l’etiqueta mostra un ocell i un nom que reprodueix la mateixa cal·ligrafia de la mare.

La novetat final lligada amb la família és que la Berta Grau, una de les filles de Josep Grau, s’ha llançat a fer vins des del 2022. N'ha tret dos al mercat, un de blanc i un de negre i tots dos sota el nom de Volador, elaborats amb garnatxa. “Vins àgils amb poca complexitat”, segons afirma el pare, amb els quals la filla comença a introduir-se en l’elaboració.

Per acabar, sobre la sequera que assetja les dues denominacions d’origen, Josep Grau prefereix no parlar-ne, perquè “tenim una gran anyada malgrat que hem veremat menys raïm”. La del 2024 és, doncs, una gran anyada que donarà bons vins, i que “permet que a les dues denominacions d’origen sigui el moment de compartir coneixement, de generositat i que ningú es quedi enrere”, conclou Josep Grau.