Irene Alemany i Laurent Corrio: “Hem sortit de la denominació d'origen Penedès perquè no ens agrada que ens imposin res”

Els entrevisto un dimarts a la tarda, quan Irene Alemany ha plegat de treballar a la fàbrica situada a Rubí on treballa. Tots dos confessen que no són empresaris, que saben fer vins, però que han hagut de diversificar les seves carreres professionals perquè amb els vins que elaboren no en tenen prou per viure. Ho expliquen amb tranquil·litat, perquè el vi és la seva passió, però amb la passió no es menja. El Laurent és qui treballa tot el dia al celler, i ho combina amb l’assessorament que fa per a altres cellers. El celler elabora actualment set referències, conrea vuit hectàrees de vinya i acaba de treure al mercat dues novetats: el Sot Lefriec blanc i el negre Cal Ganso.

Sou dels pocs que em diuen que els efectes de la pandèmia encara estan sent crus en vendes de vins. 

— Irene: Perquè hi ha la idea que no s’ha d’explicar, però les vendes de vi van caure en picat, i encara no s’han recuperat. El 2022 va ser especialment el nostre pitjor any. A nosaltres se’ns va afegir el fet que el 2018 havíem fet una inversió molt forta, vam comprar una masia a Sant Pere Molanta, en vam arrencar vinyes, n’hi vam plantar de noves, i llavors l’aturada mundial ens va provocar que continuéssim tenint les mateixes despeses però amb molt pocs ingressos. Per això jo treballo en una fàbrica. 

Dedicada a l’alumini i el coure. 

— Irene: Ja sé que sorprèn, però la veritat és que des que el Laurent i jo vam tornar de la Borgonya, on ens vam conèixer, jo mai no he aconseguit les oportunitats professionals que a ell se li presentaven. Tenim la mateixa titulació i vam tornar a Vilafranca del Penedès perquè a casa meva l’avi tenia vinyes i ens feia il·lusió començar junts, com a parella, a Catalunya. Doncs ell sempre ha tingut les millors ofertes professionals. Això passava fa 20 anys, però ara és igual. Les dones que tenen càrrecs directius en el món del vi els tenen perquè els han heretat dels pares, de la família. Si no, al capdavant hi ha homes. Esclar que hi ha excepcions, però jo em refereixo a projectes vitivinícoles que hagin començat de zero com nosaltres. 

Pots explicar el que dius amb l'expressió “millors oportunitats professionals”?

— Irene: El Laurent i jo anàvem a entrevistes de feines en cellers, amb la mateixa titulació aconseguida a la mateixa escola. A ell li proposaven un càrrec amb perfil de responsabilitat i a mi m’oferien feina als laboratoris, com a analista. I jo m’hi negava perquè no vaig estudiar tot el que vaig estudiar a França i als Estats Units per ser en un laboratori.

Em centro en els vostres vins. Vau sortir de la DO Penedès, però l’altre dia vaig veure un vi vostre, el Sot Lefriec, que tenia indicat a l’etiqueta que hi pertanyia. 

— Laurent: Perquè devies veure un dels primers Sot Lefriec. De fet, en paguem quota perquè els primers vins que vam elaborar en formaven part, però els actuals ja no. Hem sortit de la denominació d'origen (DO) Penedès perquè no ens agrada que ens imposin res. Cada vegada que elaborem un vi, una auditoria, Bureau Veritas, ens audita, i els paràmetres són més complets que els de la denominació d’origen. Per continuar, en vam voler sortir perquè, quan ets un celler petit, com nosaltres, t’adones que les DO com també totes les associacions estan pensades per a cellers i estructures grans. I parlem de les DO però també d’altres associacions que s’han creat i que es creen; totes estan pensades per beneficiar els cellers grans. I nosaltres dos no ens hi sentim representats; no som empresaris. 

El Sot Lefriec va escriure un punt i a part en les vostres vides, però també en els vins negres catalans. 

— Laurent: N’estem tan contents! El primer el vam treure el 1999, i va ser un cupatge de carinyena, cabernet sauvignon i merlot. Vam apostar per la carinyena en un moment en què molt pocs hi creien. Era una varietat a la qual no se li donava importància. El vam fer al garatge de la família de la Irene, situat a l’entrada de Vilafranca del Penedès, on fem tot els vins encara avui. I al cap de molt poc temps la reacció va ser molt bona. La gent ens deia que estava sorpresa que al Penedès es pogués fer un vi negre com el que havíem fet. El Sot Lefriec és el vi que més estimats ens ha fet sentir.

I per què no?

— Irene: Perquè ens deien que era un negre que semblava un Priorat per l’estructura que té. En canvi, nosaltres vam fer el vi que ens agrada, sense seguir cap moda, i fins i tot teníem un pla dissenyat dels passos, que consistien en una criança curta i després embotellar-lo, però vam haver de canviar de parer i vam entendre que el Sot Lefriec necessitava criança. 

No hem parlat del perquè del nom. 

— Irene:"Sot" perquè és la paraula que feia servir el meu avi per anar a la vinya, "Anem al sot", i jo hi anava amb ell, als estius especialment. "Lefriec" perquè és el segon cognom de la mare del Laurent. El vi era, des del nom, un homenatge als nostres avis. 

La gran novetat és el Sot Lefriec blanc. 

— Irene: La primera anyada, la vam treure al mes de gener. Feia temps que volíem fer un vi blanc nou i el volíem de gamma alta, i finalment ho hem fet. 

La història del Sot Lefriec blanc ja és mítica. 

— Irene: Quim Vila se'n va quedar totes les ampolles, 500, i les va posar a la venda en la col·lecció de grans vins blancs de l’Estat, i la sorpresa va ser que, quinze dies abans que es poguessin comprar, ja estaven totes venudes. També és cert que el nostre era el vi més econòmic; no arribava als 50 euros. 

Què penseu de les guies de vins, que puntuen els vins a criteri propi?

— Laurent: Sabem com funcionen i no fem vins perquè agradin els prescriptors que hi treballen. Per això suposem que no en rebem la màxima puntuació, que sí que reben els vins de la DOQ Priorat, els quals fins i tot tenen un apartat diferent dins de la guia més coneguda de vins. Són criteris que tenen, els entenem, però nosaltres tenim els nostres i fem els vins que a nosaltres ens agraden, no els que hauríem de fer per als gustos d’ells. 

Quin tipus de vins agraden ara als gurús dels vins que escriuen guies?

— Irene: Vins prims, amb poca estructura. És a dir, tot el contrari del que era fa 20 anys. I, d’aquí a 20 més, tornarem a abans, perquè tot són cicles en el vi. Nosaltres, en canvi, fem el que ens agrada, i a més ho fem per respecte als sòls i al clima que tenim. 

En l’etiqueta dels nous vins, el Sot Lefriec blanc, i Cal Ganso, que és el nou vi negre que heu fet, hi llegeixo "vi de garatge". 

— Irene: Com que no formem part de cap associació ni cap denominació d'origen, vam voler buscar un denominador comú. El teníem al davant, "vi de garatge", perquè és on hem vinificat sempre. El 2020 el vam registrar en tots els idiomes i el vam començar a fer servir. 

Puc preguntar-vos quants diners es van recaptar amb les edicions dels vins El Microscopi que vau fer per a l’Hospital Vall d’Hebron?

— Laurent: Hi vam donar 50.000 euros, amb els quals es van comprar el microscopi i altres materials per al departament d’oncologia on la Irene es va tractar el càncer. El vam fer durant vuit anys, i aquests últims dos anys no, però hi tornarem. El fet que els metges hagin creat una fundació amb fons per a la investigació ho facilita, perquè de l’altra manera tant els qui en rebien els diners com nosaltres havíem de pagar-ne impostos. 

Per acabar, digueu-me quins vins us queden per fer. Ho dic d’una altra manera: quin és el somni que no heu aconseguit encara?

— Irene: Vam estar a punt de comprar unes vinyes al sud de França. Estava tot a punt, fins i tot les escriptures preparades, però de sobte tot es va tòrcer i ens van dir que no les venien. Era un somni, perquè les vinyes estaven situades a prop de la casa de la mare del Laurent, però no va poder ser.