Paula Carreras: "A Barcelona, costa trobar un lloc on només fer una copa"

Quin tipus de consumidora ets?

— Crec que soc bastant consumidora social. Amb la pandèmia em vaig adonar que hi havia molta gent que deia que sola a casa bevia molt, en canvi, a mi no em va passar. No em calia beure sola. Encetar una ampolla en solitud no ho he fet i no crec que ho faci mai. Al contrari, m'agrada molt la idea de dir, "triem un vi entre dues, tres, quatre persones". No sento que sigui per inèrcia de veure la gent amb copes, sinó perquè em surt el cuquet de compartir.

Per què vau decidir dedicar tota una secció de gastronomia, al pòdcast cultural Plaersdemavida?

— Perquè Plaers va néixer amb la intenció de ser un magazín cultural i tot convidava que fos una cosa que relacionés el gaudi amb la cultura. Evidentment, la part de gastronomia també hi és perquè té un component molt cultural i molt social. Es pot parlar de gastronomia i de cultura alhora sense haver de parlar de llibres de gastronomia, sinó que senzillament el menjar com a tal també és cultural, i no mengem igual aquí que a l'altra punta del món, i fins i tot no mengem igual aquí que al poble del costat. Amb l'Anna Pérez Martí, que és la noia que fa la secció de gastro, que en sap moltíssim, vam fer un match per fer aquesta secció de gastronomia i cultura.

El vi és un element gastronòmic i cultural, però també té una cara fosca. Has pensat com parlar-ne a través dels teus canals de comunicació?

— A Plaers no tant, perquè potser ens hem enfocat a la part més gastro, però a Gent de merda sí que hem parlat d'alcohol, i fins i tot hem estat en programes en directe amb una cervesa a la mà o amb una copa de vi. Sempre pensem "vigilem", perquè sabem que dona una imatge concreta i més quan estàs davant d'un micròfon. També és veritat que nosaltres només parlem des de l'experiència pròpia i no ens erigim en res. Mai farem discurs fent apologia de l'alcohol, però tampoc amagarem que ens agrada el vi o que ens agrada la cervesa i que en podem prendre tranquil·lament, perquè cap de nosaltres té cap problema amb l'alcohol.

Penses que hi ha bona oferta gastronòmica per fer una copa a Barcelona?

— Passen dues coses. La primera és que cada cop, almenys a Barcelona –que és on visc i la ciutat que més conec– costa més trobar un lloc on només fer una copa i una mica de pica-pica i ja està. De seguida t'obliguen a sopar. De vegades són les set i només vull fer una copa i marxar a sopar a casa. I això cada cop costa més i és una pena, perquè forma part de la nostra cultura i es perd per temes bàsicament econòmics i també de model de ciutat, que estan pensats per altra gent que té una altra cultura. La segona és que crec que a Barcelona, últimament, s'està homogeneïtzant l'oferta. Tots els llocs són una mica iguals, a tots els llocs et trobes una mica la mateixa vaixella, la mateixa decoració, el mateix tàrtar de salmó i la mateixa amanida de burrata, i acabes sortint pagant quaranta euros que no saps d'on et venen.

Si haguessis de recomanar un lloc per anar a fer una copa quin diria?

— N'hi ha bastants que m'agraden, per exemple el Canvis Nous, que van obrir fa poc. És un lloc de vins naturals –per cert, bastant a favor dels vins naturals– i ho fan molt bé. El noi que ho porta en sap moltíssim i sap afinar molt bé la recomanació. I també tenen una mica de carta, sense gaires pretensions, per poder picar qualsevol cosa amb el vi, però tampoc esperen que sopis d'aquesta carta, el que dèiem que trobo a faltar. Et podria dir molts altres locals perquè tinc el meu Google Maps ple de recomanacions, però aquest és el primer que em ve al cap.

Quin preu és el que estàs disposada a pagar per una ampolla?

— Tinc un amic que fa vins, que un cop ens va dir que darrere d'una ampolla de vi de menys de deu euros hi ha un pagès explotat. I aquesta màxima me l'aplico bastant. Llavors ja és habitual que si vaig a buscar qualsevol ampolla de vi, em costarà més de deu euros, però no m'importa pagar tretze, catorze, quinze euros o, si l'ocasió ho mereix, vint o vint-i-cinc euros. O sigui, si l'ampolla és bona i l'ocasió ho mereix. També soc molt de portar una ampolla de vi en un aniversari, perquè la gaudirem. Ara, per un dia qualsevol, vint-i-cinc euros potser ens estem passant.

Què t'influencia a l'hora de triar una ampolla o una altra?

— M'encantaria dir-te que no m'influencia l'etiqueta, però sí, clarament sí que m'influencia. Però també perquè m'agrada molt el disseny, en general, i és molt complicat dir que no t'influeix l'estètica. Sempre estic a favor de les coses maques, en totes les creacions, això també ho aplico a les cobertes dels llibres. Una etiqueta bonica no juga en contra del vi. Estic a favor que l'estètica de l'etiqueta afavoreixi la compra d'ampolles.