Mireia Pujol-Busquets i Meritxell Juvé: “El nostre cava 'brut nature' no té sucre ni tampoc licor d'expedició, i així ens en bevem l'anyada, com fem amb els vins"

Sant Sadurní d'AnoiaMeritxell Juvé és la directora de les caves Juvé & Camps; Mireia Pujol-Busquets, d’Alta Alella. Totes dues valoren molt positivament el Cava Meeting, la primera gran trobada d’elaboradors de caves amb els prescriptors més importants del món. Pensen en la segona edició, que imaginen internacional, perquè l’objectiu és difondre el cava a tot el món. Juvé i Pujol-Busquets comparteixen biografies semblants (tenen gairebé la mateixa edat), una denominació d’origen, la DO Cava, i un celler heretat per part del pare. Les entrevistem a les caves de Meritxell Juvé, a Sant Sadurní d’Anoia, en un dia feiner en què totes dues arriben a l’entrevista després d’haver tingut diferents reunions de feina. 

Deixeu-me que comenci preguntant-vos pels vostres pares. 

— Meritxell: Està bé. Té 81 anys, i ha trobat un espai en l’empresa en què se sent molt còmode, que és el de representar-la. Fa quatre anys que no porta el dia a dia de l’empresa, que ja ho porto jo, però ell hi aporta el valor de difondre-la arreu.

— Mireia: El meu pare és més jove, té 70 anys. Jo en tinc 38, un menys que la Meritxell. Estem treballant el relleu generacional; tenim una relació molt estreta de confiança professional i personal. Ens estimem, ens respectem i tenim un objectiu conjunt, que és desenvolupar el projecte. Jo estic agafant ara mateix més responsabilitats.

Quan heu de prendre decisions, ho feu conjuntament?

— Meritxell: Primer en parlo amb el meu equip, que he format en aquests últims anys. I després ho comento amb el meu pare.

— Mireia: Primer en parlo amb ell. He de dir que el meu pare és la primera generació del celler Alta Alella. És molt diferent de la història d’altres caves com Juvé & Camps. Durant els últims anys jo he anat guanyant seguretat, i actualment em sento preparada i molt realitzada. També tinc un equip de molta confiança, però això no impedeix que m'agradi compartir amb el pare moltes de les decisions que prenc, per petites que siguin. I malgrat tot això, com a dona i com a filla, tinc la sensació que cada dia he de demostrar més que ningú en la meva feina.

A cap enòleg ni a cap director de celler acostumo a preguntar-los com concilien; no ho faré tampoc amb vosaltres. 

— [Riuen] Meritxell: Jo no tinc cap problema per parlar-ne. 

— Mireia: I a mi m’agrada fer-ho. Hi he estat els primers anys de forma molt intensa, i trobar l'equilibri és un repte constant.

— Meritxell: Jo ho estic intentant. I pregunto a les dones com ho fan, perquè necessito que m’ho expliquin. Els meus dos fills són molt petits (3 anys i sis mesos) i a casa tinc molta feina de construcció. En cap dels dos àmbits em puc posar al darrere. Hi estic al capdavant.

Quins són els temes actuals en què treballeu a les caves?

— Meritxell: En són tants! La internacionalització de Juvé & Camps, la sostenibilitat, la digitalització, la botiga i el projecte d’enoturisme que vam engegar l’any passat, la distribuïdora de les caves. Puc dir que els pilars els tenim marcats. Venim de quatre generacions, el pare n’és el president, jo la directora, i la línia de treball la tinc marcada, però el dia a dia i el futur està ple de nous projectes.

Quina és la línia de treball marcada?

— Meritxell: L’elaboració dels grans reserva, tenir vinyes pròpies, el tracte i la fidelització amb el client.

— Mireia: En el cas d’Alta Alella, que som més petits que Juvé & Camps, l’objectiu és consolidar el mercat exterior. Venim d’uns anys plens de dificultats, no només per la pandèmia, sinó també perquè hi ha hagut problemes amb el transport, amb contenidors que no arribaven mai als Estats Units, que trigaven molt, per dir-ne un exemple. Tampoc no vull dir que han estat anys dolents, però sí justos, i per tant aquest 2024 ha de ser un any de consolidació després de les turbulències.

Però durant el covid es va dir que els vins es venien bé als mercats locals.

— Mireia: És cert que en el mercat local la gent va estar disposada a gastar més en vins bons.

— Meritxell: Al mercat internacional els cava brut nature i els grans criança es valoren cada vegada més.

En el vostre cas, els brut nature volen dir sense sucre i també sense licor d’expedició.

— Mireia: Sí, perquè és com podem valorar millor cada anyada. El nostre cava brut naturevol dir que no té sucre ni tampoc licor d'expedició, i així ens en bevem l'anyada, com fem amb els vins.

— Meritxell: Per al cava, treballar les anyades sempre ha estat més difícil que per als vins.

— Mireia: Per això, el gran repte que té el cava és indicar-hi l’origen, les zones elaboradores i fer entendre al consumidor el concepte d’elaboradors integrals. Actualment, a la DO Cava només quinze dels 300 cellers som elaboradors integrals, que vol dir que veremem, processem i vinifiquem, que fem tots els passos des que el raïm entra al celler fins que n’obtenim l’ampolla de cava.

Els reptes actuals del cava amb què esteu treballant són més complicats que els que van tenir els vostres pares?

— Meritxell: El repte actual de visibilitzar la traçabilitat és difícil, però el pare va batallar amb la difusió dels caves d’alta gamma i tampoc no va ser fàcil. Jo ho qualificaria de diferents.

— Mireia: Però és cert que el nostre món és de canvi constant i va a molta velocitat.

— Meritxell: Però al mateix temps tenim més eines que ens permeten arribar al client.

— Mireia: Cert, podem tenir-ne més anàlisi, però jo asseguro que de vegades desitjaria traslladar-me a una època en què es focalitzava més en el que era important, com la vinya i el territori.

La vinya sempre ha estat important en tots els temps.

— Mireia: I crec que encara no ens adonem que és així. Els viticultors cultivem el territori, el mantenim, l’ordenem. I si no, prenc com a exemple la DO Alella, perquè el nostre celler a més de cava també fa vins. A la DO Alella hi havia hagut 2.000 hectàrees de vinyes, ara només en queden 187. L’asfalt, la ciutat, ha guanyat la partida a la terra; també el creixement urbà, i nosaltres som alguns dels que mantenim els camps de vinyes verdes, endreçades, ordenades. Els viticultors som els jardiners del país, i això ho hem de posar en valor.

— Meritxell: Opino que es fa, però és que amb la sequera no sé quines vinyes podrem deixar en herència a les generacions futures. 

Canvio de tema. Juvé & Camps va iniciar l’any passat activitats enoturístiques; Alta Alella fa anys que en promou. 

— Mireia: És una feina més del celler, juntament amb la comunicació. L’enoturisme aporta molt a l’empresa, perquè amb l’experiència de visitar el celler fidelitzem el consumidor molt millor que a través del producte. Actualment, per a l’empresa, l’enoturisme suposa entre un 10%-15% de la nostra facturació. Tenim deu mil visitants l’any, i hi tenim quatre persones contractades que s’hi dediquen.

— Meritxell: Nosaltres just comencem, i el nostre camí és molt inicial. Ens mou fer conèixer les vinyes on elaborem els caves.

Per acabar, digueu-me els desitjos que teniu per a la vostra empresa en aquest 2024.

— Mireia: Dedicar molt temps a la vinya. A Alta Alella hem passat de 17 hectàrees a 70 en pocs anys. No creixerem més en extensió, però sí en valor. Aquest creixement permetrà consolidar-nos.

— Meritxell: En el nostre cas, amb 450 hectàrees en total, no volem créixer en volum d’ampolles. El meu objectiu és donar a conèixer al món el potencial dels nostres escumosos. I et diria que en començo a veure els brots verds, que començo a veure que anem pel bon camí, i el 2024 el mercat internacional els coneixerà molt més.