Espartac Peran: "M'agrada més del compte el vi amb l'aigua"

M'has citat al celler Gelida, quina vinculació hi tens?

— És un tema de seguretat i és un tema d'ignorància. Quan em demanen que vagi a sopar a una casa i no en tens ni idea, tenir una amiga com la Meritxell Falgueras i que et pugui recomanar vi fa que te'n vagis a aquesta casa amb la tranquil·litat i seguretat que ho encertaràs.

No te'n fies del teu criteri?

— Estic cansat de defensar el meu criteri, que és molt bàsic: si m'agrada un vi és que el vi és bo. Estic en un moment molt crític. Per exemple, no suporto anar a un restaurant i que els companys que no en tenen ni idea de vins facin veure que en saben i tastin el vi. Si no en tens ni idea, no fa falta que juguis a aquest joc. Crec que hauríem de passar a una fase que els restaurants ja tinguessin prohibit fer la pregunta "qui el tasta?". Ningú, perquè ningú en sap. Si és dolent ja el tornarem.

Què ha de tenir un vi perquè t'agradi i, per tant, sigui bo.

— Jo, que no en tinc ni idea, et diria que voldria que fos fort, potent. Sempre negre. No he tingut relacions sentimentals amb un blanc. Mai. Tampoc amb el cava.

Un bon vi com el que dius necessita un bon acompanyament.

— El que per mi té un gran valor són els àpats amb vi i formatge que fem amb el meu amic, Xavi Coral. Tots dos hem après a fer aquesta combinació vins-formatges i ho trobo molt encertat.

Com et vas introduir al món del vi?

— Quan era petit i vivia a Mataró recordo molt anar a comprar el vi de garrafa al celler Castellví, un clàssic de Mataró. També a la casa on vivia la senyora que em cuidava de petit. Allà sempre hi havia un vi aigualit, que al final acabava fent la mateixa funció que el millor vi d'ara. Potser per això, ara la diré grossa, m'agrada més del compte el vi amb l'aigua.

Si et pregunto per la teva denominació d'origen preferida també em diràs la DO d'Alella?

— A mi Alella em va sorprendre ja de gran. El Maresme és una comarca molt allargada i, tot i ser veïns, no vaig tenir relació fins a ser gran: va ser allà que vaig descobrir les vinyes de davant del mar. I els que en saben, a més, diuen que es fa un vi molt bo. Però si hagués d'escollir alguna DO escolliria el Priorat, per la gent i el que suposa el vi per tots aquella zona i poblets.

Durant molts anys vas recórrer Catalunya amb el programa de la Tarda de TV3, quina anècdota on el vi hi fos present recordes especialment?

— Mira, el fet que durant 8 anys fes territori en el programa de tardes de TV3 em va fer adonar que el que m'agrada són les històries. Una de les grans experiències va ser la sorpresa de Lluís Llach quan va arribar i em va dir que pugés al seu Mehari a fer una volta tots dos sols. Em va portar a les seves vinyes i al costat dels ceps em va explicar tota la seva història familiar. Per mi va ser un regal. Són amb aquestes coses que m'enganxen. Això és el que fa que em pugui creure que pertanyo a la cultura del vi. En canvi, fer-me l'esnob que jo controlo d'aquest vi o d'aquest altre o constantment anar fent descobertes... jo soc bastant de costums. M'agrada una certa fidelitat amb una història, si m'enamoro d'un vi aquell vi m'acompanya durant molt de temps.

Et consideres un expert amb el món del vi?

— És divertit perquè voldria allunyar-me del vi. Voldria que es pogués brindar i que no tothom hagués de tenir alcohol, per exemple, que pogués tenir aigua a la copa i no hi hagués cap problema ni comentari. Poder sortir del "brindar amb aigua porta mala sort". Al final no passar res, però sembla que hagi de venir de gust sempre beure vi, en algun moment pot no venir-me'n de gust i potser més tard ja en beuré.

Alguna altra cosa que no toleris?

— Hem arribat a un punt que hi ha un problema: que no hi pots entrar si no tens criteri, entre cometes. Jo crec que no cal criteri, el criteri és molt senzill: t'agrada o no t'agrada. Per tant, qui estigui molt avesat a conèixer tots els vins del món i a fer els tasts de primera, perfecte, però els altres no estem obligats a tenir un màster sobre vins.