Vips&Vins

Elisenda Carod: "Hi ha molts vins dignes entre 10 i 20 euros"

Directora i presentadora de 'La tarda de Catalunya Ràdio' i col·laboradora del programa 'Està passant' de TV3

Quina relació teniu el vi i tu?

— Soc una gran amant del vi, especialment del negre. No en bec cada dia, però m’ha acompanyat en molts moments de la vida i penso que és una cosa que m'ha transmès la meva família, que tenen curiositat per tastar-ne de nous. Qui és un gran admirador del vi és el meu pare, que prou sovint va a tasts o fires. En canvi, a la meva mare només li agrada el cava.

Teniu algun costum especial a casa?

— Una de les tradicions més bèsties que hi ha a la meva família és l’esmorzar de Reis, que de fet el fem el dia 7 per poder-hi dedicar molt de temps. Ben bé ens hi estem de les deu del matí fins a les sis de la tarda. Aquest dia tothom porta alguna cosa, plats, postres... Nosaltres, els joves de la família, portem el vi. Sobretot és feina de l’Anna, que la seva família és de Roa i cada any escull dues ampolles de Ribera del Duero perquè les tastem. Encara que normalment en bevem de noves, al final sempre tenim més tendència als vins del seu mateix poble, de Roa.

Cargando
No hay anuncios

Déu-n'hi-do! Un bon vi.

— Sí, però al final jo només sé si un vi m’agrada o no. De fet, amb uns quants vam anar a fer un tast de vins a cegues, perquè tenim el típic amic que sempre diu que hi troba gustos de fruites del bosc i un munt de subtileses més i el volíem enganxar. En el meu cas no és que no trobés l'aroma de poma o el que fos, sinó que a la fitxa vaig posar a un vi "no m'agrada gens" i resulta que era el vi més car de tots, de 60 euros. Sempre dic que la meva forquilla habitual és entre 10 i 20 euros, perquè penso que hi ha vins molt dignes a aquest preu.

Cargando
No hay anuncios

¿Sempre has d'estar amb amics o en ocasions especials, per obrir una ampolla de vi?

— Crec que l’espai te’l fa el vi. Encara que ara intento només beure els caps de setmana, a casa també en bec. De fet, tinc un grup de WhatsApp que es diu "Vins" on hi ha el meu pare i dues de les meves millors amigues. Allà enviem les fotos de vins que prenem, en fem una breu descripció "suau amb un toc afruitat" i en diem el preu. És com tenir un catàleg i sempre dona idees per tastar nous vins: mira, amb un moment que obro la conversa hi ha el Gresa, el Nas Vermell, tots dos DO de l'Empordà, i també un Caramelos de Somontano...

Cargando
No hay anuncios

Veig que no et limites a una sola denominació d'origen. Però si només en poguessis triar una, quina seria?

— Crec que amb Montsant, són molt únics i la relació qualitat-preu és increïble, són un 10. També tenen el vi que més m'agrada ara per ara, l'I tant. Però si n'hagués de dir una altra, em quedaria amb Costers del Segre, tenen bons vins negres com el Cérvoles.

Cargando
No hay anuncios

M'ha quedat clar el que t'agrada, però què hi ha damunt la taula quan els periodistes de Catalunya Ràdio sortiu a menjar?

— Doncs sincerament hi ha molta aigua amb gas. Però quan ja hem acabat la jornada diria que els homes són molt cervesers i les dones en general comencem amb una cervesa i després passem al vi. Ara bé, en el cas de l'equip de La tarda sí que som molt de vins, un clàssic és el Marmellans, del Celler de Capçanes.

Cargando
No hay anuncios

Ets de les que agafa la carta de vins i s’atreveix a escollir quin vi prendre?

— I tant! Sempre soc de les que escull i, a part que m’encanta, la gent del meu voltant ja ho sap. Això no vol dir que en sàpiga, perquè no soc gens pretensiosa, però tinc clar què m'agrada i al final crec que és el més important. L'única persona amb qui no trio el vi és amb l'Empar [Moliner], llavors em deixo aconsellar per ella i sempre és una experiència increïble.

Cargando
No hay anuncios

Un esclat sensorial. Què sents exactament quan degustes un bon vi?

— Per a mi fer una copa de vi és una dedicació a mi mateixa i una connexió amb tots els sentits. Soc una tastaolletes en tota regla, petites dosis i variades, no m'agraden les grans quantitats. A mi em ve molt al cap el record del viatge a la Toscana, em veig fent la copa de vi durant la posta de sol amb una gran esplanada de vinyes el davant. És just això, aquesta tranquil·litat, estar sola i dedicar una estona a apreciar mil gustos al paladar.