Corpinnat reclama transparència als cellers: han d’etiquetar si han comprat vi o no

Sant Sadurní d’AnoiaUn celler transforma el raïm en vi, en canvi, “si en compra, és un negociant de vi o raïm”, afirma el president de la marca col·lectiva de vins escumosos Corpinnat, Ton Mata, que reclama que la normativa reguli amb un etiquetatge clar si el celler és viticultor o no. “A priori podríem pensar que no ha de repercutir en la qualitat final, però sí que és important per a la transparència, per a la informació que n’ha de tenir el consumidor final”, continua Mata. De fet, l’etiquetatge que reclama Corpinnat vindria a ser el que França ha promogut entre la restauració, que detalla a la carta quins són els plats que han elaborat al restaurant de principi a fi i quins ha adquirit fets, com a cinquena gamma. “Corpinnat és l’única marca que assegura que els dotze viticultors són elaboradors, i creiem que és un incentiu per al sector, perquè més gent vinifiqui”. A més, l’únic camí per augmentar el valor dels vins i de les bombolles és la vinificació pròpia.

En la tercera Nit de la Verema, que va tenir lloc al celler Sabaté i Coca el 26 de setembre passat, Ton Mata va reclamar de nou al Govern un reconeixement oficial per a Corpinnat com a denominació d’origen. Fa deu anys que un grup de cellers van començar a organitzar-se per sortir de la DO Cava. En fa set que estan constituïts com a Marca Col·lectiva de la Unió Europa i en fa cinc que les seves ampolles són al mercat. Encara n’hi ha més. Si fos una denominació d’origen seria la primera en valor mitjà per ampolla, amb un preu d’11 euros, i la quarta en volum de negoci. Però s’ha de conformar a ser “l’última i única amb 0 euros a rebre ajuts i subvencions com a col·lectiu”, va afirmar Ton Mata.

Conrear la terra, un valor

“Seria hora que el Govern ens tingués en compte quan participem en el valor i prestigi de la viticultura al Penedès”, continuava Mata, que va recordar que entre els principis de Corpinnat hi ha el fet que tots els cellers han de ser viticultors (també en poden comprar un percentatge de raïm fora de les seves vinyes) i les ampolles han de tenir un mínim de divuit mesos de criança, “amb tot el que significa aquest temps” d’immobilització de les ampolles en un celler. A més de l’espai per tenir-les-hi emmagatzemades, també implica que els cellers passen uns anys sense poder-les posar al mercat, per tant, sense vendre-les. “Sabem que des que som al mercat, repetim cada any que reclamem l’atenció de l’administració”, va dir Ton Mata.

Sobre els preus del raïm veremat, Ton Mata va indicar que el preu ponderat havia estat 1,15 €/kg per quilo. “El concepte de preu ponderat és molt important perquè hi ha molt d’oportunisme a l’hora de dir-ne preus: pots dir el que has pagat per una vinya en concret, que pot ser alt, però no dius el que has pagat per a la resta, que pot ser molt baix, per això nosaltres ens expressem com a preu ponderat”, va afirmar, i va afegir que havia estat un any difícil per la sequera i també per un altre intrús, el mosquit verd, que ataca el nervi de la fulla i deixa la planta seca. “El resum de la verema del 2024 és que ha estat bona i esperançadora pel canvi de cicle pels tres anys seguits de sequera”, va dir Marcel Sabaté, del celler Sabaté i Coca, que va assenyalar també les negociacions que estan mantenint amb l’associació de regants per buscar fórmules contra la sequera per a tots els cultius, inclosa la vinya. Malgrat el raïm sa veremat, el rendiment del raïm ha estat un 40 % menys del que Corpinnat consideraria una collita desitjada. I del total veremat, un 60 % del total prové de raïm propi.

Entre els objectius de futur, el president de Corpinnat apunta al requisit per fer la segona fermentació en ampolla, que serà amb most en comptes de sucre afegit. “Quan ho aconseguim, i ho tinguem en el reglament, ens posarem per sobre del reglament del xampany, que fan servir sucre de canya”, va comentar. 

Per acabar, Ton Mata va revelar que actualment hi ha cellers del Penedès que estan passant auditories per poder accedir a Corpinnat. No va revelar-ne noms, ni va comentar si procedirien de la DO Cava o de Clàssic Penedès, però sí que va comentar que l’exigència amb la qual treballen és la mateixa amb què treballen amb ells mateixos i al Penedès.