Els 2.700 anys del vi a Catalunya com no te'ls havien explicat mai

Vilafranca del PenedèsUna beguda amb tanta tradició com el vi, que a Catalunya es remunta almenys 2.700 anys enrere, ara té un museu que l'explica en clau moderna. El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, el Vinseum, acaba d'estrenar a Vilafranca del Penedès la renovació al complet. Després de dues dècades de vicissituds per adaptar-lo al segle XXI, ha renascut amb una ambiciosa exhibició d'unes 2.500 de les 20.000 peces que atresora. S'amenitzen amb una seixantena d'audiovisuals, com un detallat time-lapse sobre la formació del raïm, recreacions de com funcionen diverses premses històriques de raïm o els vídeos que conviden a seure en una taverna centenària per conversar amb personatges com el sommelier Josep Roca, d'El Celler de Can Roca. Aquest cap de setmana el museu fa portes obertes i a partir de dimarts obre amb normalitat, amb una entrada que inclou audioguia i una copa de vi o most al final de la visita.

En el nou Vinseum s'hi han invertit 8,8 milions d'euros. Ara té gairebé 5.000 metres quadrats gràcies a un nou edifici de sis plantes, obra de l'arquitecte Santiago Vives, i la museografia ha anat a càrrec de Varis Arquitectes, amb Dani Freixes al capdavant. A la planta baixa hi ha un espai d'accés lliure presidit per una premsa de biga monumental del 1831 i un vistós mural creat el 1960 per Pau Boada. Aquí parteix el nostre recorregut pel museu amb el director, Xavier Fornos, que clava els ulls a la premsa i diu: "Si fóssim un museu de ciències naturals tindríem un mamut!" Aquest espai, que ja va obrir al maig, explica que Catalunya és un país de vins i les 12 denominacions d'origen. El gruix de la mostra, però, cal buscar-lo en les altres quatre plantes per a les quals s'abona l'entrada. A parer de Fornos, amb la renovació s'ha produït "un petit miracle" i és que una ciutat de 40.000 habitants com Vilafranca ara té un museu que "vol jugar a la lliga en clau nacional i establir-se com un museu de referència".

La rebuda la fa un sireni

Al Vinseum, que li agradaria ser reconegut com "la casa del vi català", es pot trobar un fidel reflex del paper cabdal que ha tingut el vi en la societat catalana, des de la vinya fins al servei de taula, i de com la seva influència s'ha estès per la història, la ciència o l'art. "El vi és dels productes agroalimentaris amb més valor afegit i ha llegat un patrimoni inabastable", reivindica Fornos. Els seus orígens com a museu local també l'han convertit en un bon indret per conèixer la història penedesenca. D'aquí que al soterrani, on comença la mostra de pagament, ens doni la benvinguda la recreació d'un sireni. Les restes fòssils del miocè d'un d'aquests mamífers marins, localitzades el segle XIX a Olèrdola, s'exposen al museu, al qual el visitant pot haver de dedicar dues hores o més si vol veure'l amb deteniment.

Encara al soterrani, s'aborden diversos episodis històrics que reculen fins al sireni del miocè, com la història del vilafranquí Manuel Barba (1752-1824), conegut com el Doctor Patata perquè va recomanar el consum d'aquest tubercle, o la proclamació de la República, que s'acompanya d'un retrat esquinçat del rei Alfons XIII. De la primera a la tercera planta és on es pot descobrir el vi en les seves múltiples facetes, començant pels orígens: s'exposen restes arqueològiques de fins a 2.700 anys, com ara procedents del jaciment de Sant Jaume d'Alcanar o del penedesenc Font de la Canya. Revelen els primers contactes del territori que avui dia és Catalunya amb el vi, el qual degueren portar els fenicis i van adoptar els ibers.

Viticultura, dones del vi i art

Allà on es miri del Vinseum hi pot haver alguna cosa que atrapi la mirada: els raïms pintats per Josep Mirabent a finals del segle XIX; un audiovisual sobre l'avenç de la plaga de la fil·loxera que va arrasar la vinya a Catalunya i Europa; tota mena d'utensilis per treballar la vinya, elaborar el vi i servir-lo –entre els més singulars, un canó granífug ideat per lluitar contra les pedregades, premses històriques i una ampolla de vidre anglesa del 1813–; un homenatge a la dona viticultora, que tot sovint ha quedat relegada a un segon pla, o una recreació d'una catedral del vi com les de Cèsar Martinell. Hi ha també múltiples diorames –com el de les caves Codorníu del 1957–, cartells, anuncis televisius, una notable selecció del fons de 150.000 etiquetes del museu, i pintures i escultures protagonitzades pel vi (d'Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Joan Brossa, Manolo Hugué, Eulàlia Valldosera...), així com fragments de pel·lícules, que es poden veure en un minicinema de dues butaques.

El nou Vinseum també mostra com grans personalitats s'han relacionat amb el vi o altres alcohols: pot ser un bàlsam per a l'ànima, un trampolí per a la creativitat o un inductor a l'alcoholisme. Entre les frases que s'hi reprodueixen n'hi ha de la novel·lista francesa Marguerite Duras, que contraposa "beure fins a la insensibilitat" amb "quedar-se a les portes de la felicitat". A més, la barra històrica del casino de Vilafranca, del 1900, presideix la recreació d'una taverna on es pot jugar a fer preguntes a sis personatges catalans, que responen a través de grans pantalles com si estiguessin asseguts al davant del visitant: a Josep Roca se li pot plantejar de quins vins guarda un millor record o què significa que un vi té ànima. L'acompanyen el també sommelier Ferran Centelles, la cuinera Carme Ruscalleda, l'investigador en IA Ramon López de Mántaras (CSIC) i els periodistes Empar Moliner i Xavier Grasset. A continuació es pot degustar la copa de vi o de most que inclou l'entrada general (10 euros). Si s'abona un preu superior, es poden tastar més vins, i també hi ha l'opció d'anar a la Taverna del Vinseum i escollir-ne d'entre la seva extensa carta a copes.

Un museu del vi pioner

El Vinseum acaba de ser guardonat com el Millor Museu del Vi d'Europa, espera atreure 50.000 visitants anuals, cinc vegades més que ara, i aspira que la Generalitat el declari com a Museu d'Interès Nacional. El 2025 es compliran 90 anys des de la seva gènesi, un museu local vilafranquí creat en plena República per evitar que es perdés el patrimoni local. Als anys quaranta s'hi va establir una col·lecció sobre vi, que en va assolir el protagonisme. El museu es va fer molt popular, fins que ja als anys noranta es va debatre entre renovar-se o morir. La seva posada al dia ha estat un llarg procés de més de dues dècades que s'ha culminat ara. Fornos subratlla que el 1947 el Vinseum va convertir-se en el primer museu del vi fundat a l'estat espanyol, és un dels pioners d'Europa i almenys que a ell li consti també "és el museu del vi més antic del món en actiu". Com a assignatura pendent, falta donar-li un destí a la quarta planta del nou edifici, on s'havia previst habilitar un espai enogastronòmic.