El sucre per endolcir el cafè és menys nociu que els edulcorants
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) desaconsella l’ús de la sacarina, que relaciona amb la possible aparició de diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars
El sucre, en petites porcions i de manera ocasional, és millor per endolcir el cafè que posar-hi sacarina, aspartam o estèvia de forma sistemàtica, afirmen el nutricionista Carles Ríos i el metge Ramon Estruch, els quals també relaten que les alternatives dolces per elaborar pastissos o cremes de cacau són els triturats de fruites, especialment de dàtils. Ara bé, la millor recomanació, lligada amb els hàbits alimentaris saludables, és acostumar el paladar a nivells baixos de dolç afegit. "Jo mateix preparo la crema de cacau amb dàtils i castanyes esmicolades, que aporten dolçor i també fibra. És un menjar que podem fer de tant en tant, no per ingerir-lo en grans quantitats", amplia Carles Ríos com a idea per preparar la típica crema de cacau per untar.
Educar el paladar a no menjar sucre també vol dir saber-lo assaborir en els aliments que en porten de manera natural, tant vegetals (com els cogombres), com llegums (pèsols) com fruites. Els nutricionistes recomanen fer-ho des de la infància, perquè llavors també voldrà dir que els infants menjaran pocs productes processats, que són justament els que fan servir sucres i, si no, edulcorants, que "tenen una capacitat molt més alta que el mateix sucre per endolcir", assegura la doctora en nutrició Anna Costa. Unes galetes o una melmelada sense sucre impliquen que per a la seva elaboració s’ha tret l’ingredient que aporta quilocalories, el sucre, però els seus suplents (aspartam, estèvia sacarina i d’altres) multipliquen el resultat dolç final del producte, malgrat que sigui sense quilocalories. La preocupació per l’alimentació saludable i les dietes que busquen rebaixar quilocalories han portat a la proliferació d’aliments sense sucre, que s’han estès de manera massiva en la indústria alimentària.
Dilluns passat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va ser rotunda: ni la sacarina, ni l’aspartam ni l’estèvia, usats com a edulcorants substitutius del sucre, són efectius per aprimar-se. Així ho va assegurar en una guia de 210 pàgines, en què revisa evidències científiques d’estudis que subratllen que l’ús sistemàtic i constant dels edulcorants no només no redueix greix, sinó que, a més, es vincula amb la possible aparició de diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars.
La guia, que porta per nom L’ús d’endolcidors que no provenen del sucre, recomana no fer-ne servir cap ni en begudes ni en aliments, i els enumera en una llista en què també apareixen l'acesulfam K, l'advantam, els ciclamats, el neotam i la sucralosa, a més dels tres més populars: sacarina, aspartam i estèvia. Per contra, l’OMS no es pronuncia en contra del seu ús en altres productes habituals, com ara medicaments, cremes hidratants o senzillament pastes de dents.
"Fa temps que tenim a l’abast l’evidència científica sobre els efectes dels edulcorants, però la novetat actual és que l’OMS s’hi hagi pronunciat i ho hagi fet d’aquesta manera tan clara", afirma el nutricionista Carlos Ríos, i hi coincideixen el metge de l’Hospital Clínic de Barcelona Ramon Estruch i la doctora en nutrició Anna Costa. "Aprimar-se és multifactorial, és a dir, hi ha molts factors que ajuden al procés de rebaixar quilocalories", explica Ríos, que afegeix: "L’OMS està fent passos importants, que els nutricionistes hem anat assenyalant, i després d’aquesta guia publicada, en què alerta de les conseqüències de l’ús quotidià dels edulcorants, vindran els aliments processats", diu el nutricionista.
Per la seva banda, el metge Ramon Estruch afegeix que, en la guia, l’OMS hauria d’haver separat l’estèvia de la resta d’edulcorants, perquè, per una banda, "hi ha menys estudis que la tinguin en compte", i, per una altra, "els que hi ha indiquen efectes positius". En aquest sentit, el nutricionista Carlos Ríos distingeix la fulla de la planta de l’estèvia del glicòsid d’esteviol. La fulla es pot fer servir juntament amb d’altres per fer-ne infusió, i hi aportarà un toc dolç; per contra, la indústria alimentària fa servir el glicòsid d’esteviol, un derivat de l’estèvia, que és del que l’OMS ha alertat.
Per continuar, alimentar-se amb productes enriquits amb edulcorants pot portar també a una alteració de la microbiota, "i això està relacionat amb patologies digestives", diu el nutricionista Carlos Ríos, que assenyala especialment la sucralosa com un dels edulcorats que poden provocar aquestes patologies.
Per acabar, dins del món de les dietes per aprimar-se, el nutricionista Carlos Ríos indica que hi ha un corrent que aconsella menjar productes proteics que estan altament enriquits amb edulcorants. "Hi ha iogurts, galetes, mousses, productes rics en proteïnes... que gairebé en el seu 90% tenen edulcorants, llavors tenen menys calories, sí, però t’estan omplint d’edulcorants que l’OMS ja ens explica quins efectes nocius tenen", conclou.