Què hi ha a més a més de tomàquet al pot de salsa de tomàquet?

La salsa de tomàquet és un producte molt popular. Va bé per preparar un sofregit ràpid, per posar-la per damunt d’uns macarrons que no volem menjar-los vidus, és a dir blancs, i per a qualsevol altre plat en què vulguem posar sabor. La indústria alimentària ho sap, que hi tenim tirada, per això en preparen de tots els tipus, mides, formats i gustos. I, si no, contempleu les lleixes del vostre supermercat habitual: els pots de salsa de tomàquet s’hi alineen. Per quin ens decidim? Sense mirar-nos-hi gaire, o mirant-nos-hi molt, ens fixem en el preu que més se’ns adiu a la butxaca, i probablement també en el que s’anuncia amb les paraules casolana o artesà, que ens fa pensar que serà el millor. Ara bé, segons la dietista-nutricionista Anna Grífols, hem de treure la lupa per llegir bé els ingredients. Si no, podria ser que ens emportéssim a casa un pot de tomàquet que té de tot i molt poc de l’ingredient principal: el tomàquet.

Per començar, doncs, en la llista d’ingredients, que estan escrits per ordre de més quantitat a menys, en primer lloc, hi ha d’haver tomàquet. Només tomàquet. Si hi diu tomàquet concentrat, vol dir que n’hi ha poc perquè prové d’un tomàquet que ha estat cuinat durant hores, per concentrar-se, i després s’ha diluït amb aigua. “És la manera com la indústria alimentària abarateix els costos de producció”, assenyala Anna Grífols. D’un mateix tomàquet es pot omplir més pots si es fa concentrat, és a dir si s’ha diluït amb aigua. “Si pel motiu que sigui només podem adquirir un pot de salsa de tomàquet concentrat, el consell és que tingui un tant per cent petit; si pot ser un 25% o menys”, recomana la dietista-nutricionista.

Oli d’oliva, sempre preferent

Per continuar, després del tomàquet, hi hem de trobar oli d’oliva. “L’oli d’oliva sempre és preferent perquè s’oxida a temperatures altes, a 180°, fet que no els passa a altres olis vegetals, com el gira-sol”, continua Grífols. Si en comptes de l’oli d’oliva, hi trobeu de gira-sol o de canola anem baixant esglaons en qualitat. I, en tercer lloc, hi hauríem de trobar sal i espècies. I dins de les espècies, l’ideal és que s’hi digués quines són, perquè així les podem tenir en compte per si mai volem fer-ne a casa. Així doncs, el pot de salsa de tomàquet ideal hauria de tenir aquests ingredients: tomàquet, oli d’oliva, sal i espècies, però la realitat és una altra, molt divergent. N’hi posen molts altres, com és el sucre, que és un corrector de l’acidesa del tomàquet, però que afegit en quantitats considerables fa que aquella salsa sigui una altra història. I de retruc “ens pot fer desajustar el sucre que ens permetem menjar al dia”. Juntament amb el sucre, també hi ha un altre ingredient no desitjat: el midó de blat modificat. I arribats a aquest punt, cal fer una parada. “La indústria el fa servir, el midó de blat modificat, per donar consistència al tomàquet, perquè així en dona espessor”, relata Grífols, que afegeix que “si fem servir una salsa de tomàquet amb midons per menjar un plat de pasta resulta que estem menjant més carbohidrats que els que pensem que mengem per la pasta; n’hi ha molts més, perquè aquella salsa de tomàquet també en té”.

La conclusió de tot plegat? Tant de bo poguéssim fer-la sempre a casa. Agafem una paella, hi tirem un raig d’oli d’oliva verge extra; hi ratllem tomàquets, i hi tirem un pensament de sal i les espècies que ens agradin, com per exemple, orenga. Si ho coem a foc lent, el sofregim. Si el cuinem a foc ràpid, a temperatura alta, el fregim. Tot depèn del que vulguem: sofregit o fregit. Sé que em direu que al gener no hi ha tomàquets, que són d’estiu, i, amb el canvi climàtic, de tardor. Cert. Aquest proper estiu en podem fer. I ho desem en pots de vidre, i aleshores ja els tenim per a tot l’any. És possible que ens ocupi menys temps fer-ho que decidir-nos al supermercat pel pot de salsa de tomàquet adequat.