Xiringuitos: el millor miracle dels pans i els peixos a peu de mar

Els xiringuitos són un luxe informal de fa tan sols un centenar d’anys. Quan el primer establiment a peu de platja va començar a servir plats, preparats en cuines minúscules, els vestits de bany tapaven tot el tronc superior i també mitges cames. Era el 1913 quan a Sitges (Garraf), al passeig de la Ribera, es va obrir un establiment davant del mar, que encara avui porta el mateix nom: Xiringuito. Persianes blaves, que s’obren i es tanquen cada dia, i un establiment com un cop de puny, que fa miracles a la cuina servint plats elaborats per a taules que tant toquen al mar com a l’interior del passeig. Ara bé, cal dir que en els últims anys el model de xiringuito (per cert, una paraula d’origen cubà) s’ha sofisticat fins al punt que alguns plats de les seves cartes es poden enfilar a preus desorbitats. Menjar mirant el mar, tocant la sorra amb els peus i amb el banyador posat sota la samarreta té un preu, i pot arribar a ser molt alt. Per això, la recomanació és demanar sempre pel cost dels plats, fins i tot dels que estiguin fora de la carta o que tinguin a l'anomenat "preu segons mercat".

Sigui com sigui, els xiringuitos es caracteritzen per oferir productes del mar, arrossos i postres gelades. Perquè, si no es menja en un xiringuito per dinar o per sopar, sempre hi ha l’opció de comprar-hi només un gelat d’aquells que anuncien les fotografies a les cartelleres que tenen penjades a les parets. 

Així doncs, els xiringuitos formen part del nostre paisatge d’estiu. Us en recomanem alguns que faran el millor miracle possible dels pans i els peixos tots els dies de vacances.

El Bar Boia tant fa esmorzars que són una delícia, com prepara vermuts i tapes (preneu nota de les patates braves) com serveix els millors còctels de la població de l’Alt Empordà. El cocteler Manel Vehí, fill de Pere Vehí, cadaquesenc conegut i estimat, transforma el xiringuito encarat a la platja Gran en el Boia Nit, en què els còctels creatius amb alcohol o sense es mariden amb petits aperitius dolços, cada un diferents. La carta és extensa i el millor és preguntar al mateix Manel, que està al peu del canó totes les nits d’estiu. Fixeu-vos bé en els noms que us dirà de cada un dels còctels, perquè ell mateix se'ls ha inventat i, segons les circumstàncies, us en proposarà un o un altre. Per als que preferiu altres opcions en comptes de còctels, el mateix Manel Vehí també elabora sushi, i fins i tot té un altre restaurant en aquesta especialització.

En una de les cales més desitjades de la Costa Brava, una a les quals l’escriptor Josep Pla va dedicar planes i planes juntament amb Aigua Xelida, hi ha el xiringuito Toc al Mar, dirigit pel cuiner Santi Colominas i Sandra Baliarda a la sala. Reservar-hi taula no és una tasca senzilla però tampoc impossible. Contemplar el mar, envoltat de pins, mereix insistir per aconseguir menjar els peixos i el marisc cuinats a la brasa d’alzines. També hi podreu triar els arrossos que preparen: caldós o sec de llagosta, cremós de llagostins o fosc de l’Empordà. Entre els entrants més atractius, i de km 0, el recuit d’Ullastret amb anxoves i olivada.

A la platja del Rec, i prop del Museu de l’Anxova, l’Olívia Xiringuito té les patates braves més conegudes de la zona. També destaca per molts altres plats, com els calamars, el pop, les amanides (atenció a la de tomàquets!), les ostres i les vieires. Per beure, deixeu-vos aconsellar per als còctels que, a més de la carta de vins, també són un dels punts forts del xiringuito. Per als que us agradi la música en directe, el xiringuito sovint n'organitza al vespre.

Cal caminar una mica per arribar-hi, però la caminada és una passejada que passa pel port de Castelldefels, entre vaixells amarrats i altres establiments. Quan s'arriba a Punta Roca, s'arriba a peu de platja, i una gran porta de fusta, emmarcada entre cap paret (l'efecte és molt visual), et dona la benvinguda per entrar en un establiment que no té parets, com tampoc no en tenia la porta. A taula, el consell és demanar els peixos cuinats a la brasa. Com ara quins? El turbot salvatge, per exemple, o els que us suggereixin segons el dia. També hi trobareu carpaccio de gambes, cloïsses o tallarines, també cuites la brasa. Per acabar, la barra de còctels també és un dels seus atractius, i la veureu preparada tan bon punt us hi asseieu, així que els plats també s'hi poden maridar.

La Donzella de la Costa és el xiringuito que desperta passions al passeig Marítim de Badalona. Té una carta que el defineix com un establiment a peu de platja amb tots els ets i uts: entrants mariners (atenció al matrimoni d'anxoves del Cantàbric i seitons marinats a casa i a l'amanida de llagostins amb fonoll), arrossos i fideuàs (la recomanació és la fideuà de rap i escamarlà), peixos (peces senceres de les quals trobareu sempre el preu ben indicat) i també carns (el bistec tàrtar no hi falta). Les taules de fusta, la decoració blanca i blava i les casetes de la Donzella (casetes de bany), que es lloguen durant tot l'any i serveixen per desar els objectes per anar a la platja, són els atractius que completen la carta.

Diuen els que hi van que "sense Estany no hi ha estiu", i amb l'expressió fan referència al que representa el xiringuito de la població: bon menjar amb la brisa del mar, sovint també música en directe i la possibilitat de llogar una planxa de surf de rem (paddle surf). A la carta, hi trobareu els plats imprescindibles, i també d'altres molt recomanables com l'amanida amb burrata i pernil d'ànec, els escamarlans amb all i sobretot els plats de tonyina, que som a l'Ametlla de Mar i la tonyina vermella és un dels productes estrella que no hi poden faltar.

És un dels establiments del cuiner Nandu Jubany a l'illa, i un dels més desitjats per contemplar des de les seves taules les postes de sol. A la carta, podreu triar entre un menú molt atractiu pel preu i per la quantitat de plats que ofereix, i plats que podeu escollir al vostre gust. Les recomanacions són difícils de fer, perquè tots els plats porten el segell d'un cuiner totterreny, que fa or tot el que toca. Com ara quins? Les truites obertes de gambes, les croquetes, els arrossos de llamàntol o les plates de peix fregit. A més de les postes de sol (que fan desitjades les taules que estan més a tocar de la platja), cal destacar el fil musical, ben triat i pensat, que fa que sovint els comensals acabin taral·lejant o cantant directament les cançons mentre sopen.