La cuina acostuma a ser un reflex de l’ànima de qui l’elabora, i la del Marc Ramos al Si No Fos de Girona el defineix millor que cap altra cosa: inconformista, perfeccionista i amb un punt gamberro com a tret diferencial. Ho va veure clar el Xavi Manresa, propietari del restaurant, quan fa poc més d’un any va decidir treure’l de la cuina del Gresca de Barcelona i donar-li tota la llibertat per engegar un projecte propi. Rere la gorra i les ulleres de pasta negres que sempre l’acompanyen s’hi amaga un individu valent, amb les idees clares i amb ganes d’afrontar la vida a ritme d’AC/DC. La banda australiana forma part de la variada llista musical del Si No Fos, però el so més agradable, això sí, és el de la brasa i els fogons d’una cuina al descobert.
El Marc porta uns quants tatuatges repartits pel cos. Un dels que més crida l’atenció és el de l’escórpora que té dibuixada al braç, sota el colze. Nascut a Blanes fa només vint-i-nou anys, l’obsessiona que el producte sigui de primera qualitat: tot el que és marítim intenta portar-ho de la llotja de casa. Fa el que li dona la gana i canvia la carta quan vol, que acostuma a ser bastant sovint. “Perquè tinc clients que venen tres o quatre cops al mes”, explica. I això fa que cada mes la carta del Si No Fos incorpori alguna novetat. També té propostes fora de carta, amb producte acabat d’arribar, com el sandvitx de trompetes de la mort, que genera absolut consens a la nostra taula. Una mossegada de bosc, amb un gust intens i una textura que es desfà a la boca.
Passat el capritx de fora de carta, deixem que l’Íngrid Ramírez, cap de sala del Si No Fos, ens doni quatre consells sobre el que hauríem de demanar. La carta és molt temptadora i hi ha més de trenta plats, per això decidim triar-ne uns quants per compartir. Una amanida de tomàquet i vinagre de Banyuls; una ensalada de patata, coliflor, anguila i ous de truita, i uns musclos a la brasa del Harry. Tres entrants i tres segons, que ja no compartirem tant: el bistec tàrtar de Girona, el pop de Llançà a la brasa i l’arròs sec amb espardenyes que hem vist a la taula del costat i que no podem perdonar. Se’l menjaven fa un moment dues senyores de Barcelona que avui han decidit agafar l’AVE per passar el dia a Girona i dinar al Si No Fos. Saben el que fan. Nosaltres renunciem a les postres, però mentre escurem l’ampolla d’El Missatger (DO Empordà) l’Íngrid ens proposa fer una copa de l’Essència, un vi dolç natural de Còsmic Vinyaters, i el consell no pot ser més encertat.
Fa molts anys, en alguns pobles pescadors, la gent gran s’asseia al banc de la zona del port i comentava la jugada. Blanes, Cadaqués o l’Escala eren algunes de les poblacions que tenien aquests punts de tertúlia sobre la vida, que amb els anys es van conèixer com els bancs del si no fos. “Si no fos per aquests polítics, viuríem millor”, “Si no fos pel mal d’esquena, jo encara sortiria a pescar”. La queixa sempre estava a l’ordre del dia i rebel·lar-se no era una opció. El Si No Fos de Girona també és un espai modern de tertúlia i bon menjar, amb la diferència que a la cuina hi ha algú disposat a rebel·lar-se contra tot. Si busqueu una excusa, que sigui per anar a gaudir de la feina del Marc i el seu equip.
Si No Fos
Plaça de Catalunya, nº 25B (Girona) 972 00 93 33
Cuina: moderna, elaborada però informal
’Must’: pop de Llançà a la brasa
Vi: carta complerta, propostes interessants
Cervesa: San Miguel
Servei: atent, proper i eficient
Local: amb cuina oberta i algunes taules altes
Preu final per persona: 50€