Festival Cruïlla: posar-se les botes amb frankfurts catalans, nectarines d'Aitona i el millor pastís de formatge

BarcelonaSón les 17 h de dijous, fa un sol radiant i al Cruïlla, al parc del Fòrum de Barcelona, les parades de menjar ja tenen els fogons encesos malgrat que a aquestes hores petites de la tarda no hi ha encara rius de gent que hi desfilen; ja hi seran, ja, quan comencin a avançar les hores.

Qui té també la brasa encesa és el cuiner Miquel Antoja, de l’establiment Foodlona de Badalona. Hi està cuinant botifarres de porc duroc, que vigila que quedin fetes “però no torrades”, com diu mentre les va tombant ara per una banda, ara per una altra en unes graelles grans. Amb les botifarres, un pa de brioix d’Argentona, una salsa romesco i una ceba envinagrada, virada a rosa, prepara “el frankfurt català”, com els anomena i els defensa, “perquè no té res a veure un frankfurt que no saps de què està fet que una botifarra”. Els frankfurts els col·loca en un plat que costen 2,50 euros; la recepta que ha cuinat al moment, 8,50 euros. I quan comencem a queixalar, el cuiner ens explica que el Cruïlla és un festival on pot fer vincle amb públic local, que és el majoritari que hi va, i per això hi fa la seva aposta personal. "Treballar en un festival vol dir tenir personal amb tu, que treballarà intensament quatre dies, i tenir-ho tot preparat en una organització ben pensada prèviament", explica. És feina de la bona.

Amb carn a la brasa sempre diuen els mestres cervesers de Damm que hi lliga la cervesa Complot Ipa, elaborada amb vuit llúpols diferents, un dels quals conreat a Prades. Hi vaig a demanar-la, que la tenen al costat de La Malquerida, i l’envàs també té un cost a part de la cervesa, com en el cas dels plats. Tot això ho pago amb els diners que porto a la targeta enllaçada a la polsera del canell.

Retorn de gots i plats

Comprovat el maridatge encertat que he improvisat, veig que al mateix lloc hi ha una parada on es poden retornar els dos envasos, plat i got, i a la targeta del canell hi traspassen automàticament els diners que costaven a través d'un mòbil de lectura digital. Els dos nois que s’encarreguen de recollir els envasos van vestits amb unes samarretes blaves en què es pot llegir “Cruïlla sostenible”; darrere seu tenen capses per anar col·locant els gots retornats, que després porten a rentar, i un cop nets es posen en funcionament de nou. No és l’únic lloc de recollida d’envasos, n’hi ha més al voltant de les parades de menjar, i fins i tot n’hi ha de mòbils, és a dir persones que passegen pel gran menjador del Cruïlla amb la cistella a la mà i el mòbil a l’altra per retornar els diners a la targeta de la polsera. És la manera perquè no es vegin plats ni gots a terra, perquè no es generin plàstics d’un sol ús i sobretot perquè no hi hagi les escombraries plenes d’envasos. 

Ara bé, la sostenibilitat que defensa el Cruïlla també es conjuga amb altres factors: “És la primera vegada que en un festival es ven fruita fresca i de temporada”, diuen les dues noies que arrosseguen un carretó de fusta, amb rodes de bicicletes, en què hi ha capses de nectarines i paraguaians d’Aitona Gourmet, l’empresa que et porta a casa fruita de luxe acabada de collir, i que pertany al periodista Tatxo Benet. “Ens compren fruita de dos en dos; gairebé no ens hem trobat ningú que hagi volgut una única peça, i sobretot en venem a la tarda”, expliquen les joves, que es basen en l’experiència del primer dia, dimecres, perquè el dijous, el segon dia, tot just acaba de començar. Els preus? Una peça, dos euros. Dues, tres. 

Amb la nectarina a la mà, neta i fresca perquè a la capsa hi havia glaçons, vaig a la parada El Filete Ruso, on demano l’hamburguesa vegetariana: espinacs, llenties, pa ratllat, xampinyons i salsa pesto, que costa onze euros. És contundent, i de mida gran, i com sempre passa amb les burguers cal fer mossegades grosses per recollir tots els ingredients. El Filete Ruso, de Claudio Hoyos, cuida la qualitat del producte, ecològic, i en difon l'origen amb cartells que es poden llegir al seu estand.

Em queda el colofó final, les postres, però abans passo per davant del Green Vita, que ven arròs vermell i hummus amb pa de pita i bastonets de pastanaga i cogombre. I ara ja, el dolç. Al Cruïlla hi ha el millor pastís de formatge 2024, segons Làctium, la festa del formatge català. Les germanes Meritxell i Elisabeth Montaña venen el pastís a talls, i expliquen que el premi els ha portat molts clients nous a Flix. "Som a Flix", remarquen totes dues per remarcar que estan situades a la Catalunya que ningú no recorda, aquella que mentalment sembla llunyana però que és molt propera. Qui els fa, els pastissos, és el Pau Carranza, i les dues germanes afegeixen que al Cruïlla venen cada tall a 5,50 euros.

I ara sí, ja és el vespre, encara no és fosc perquè el juliol ens fa promeses d'estiu etern, i el cabal de gent és abundant. Comença a ser l'hora de sopar, i al Cruïlla tots els cuiners ho tenen a punt per atendre els 25.000 visitants diaris que l'organització limita com a aforament màxim.