La Bodegueta de Cal Pep: amor i cuina sense mitges tintes

La Sagrario va arribar a Barcelona per amor. Un amor d’aquells que no hi entenen de mapes ni de pors; d’aquells que et fan fer la maleta sense saber què trobaràs a l’altre costat. Vivint a Cartagena, va conèixer un noi que feia el servei militar i del qual es va enamorar sense remei. Ell tenia la seva vida a Barcelona; ella, només disset anys. Per marxar amb ell necessitava la firma del seu pare: un permís gairebé impossible en aquella època per a una noia que volia començar a viure de debò. Finalment, el seu pare el va acabar signant a contracor, gràcies a la paciència i al caràcter ferm de la seva mare. Sempre les mares.

“Però jo hauria vingut igual, amb paper o sense paper”, explica la Sagrario entre rialles. Aquella valentia primerenca, aquella manera de llançar-se a la vida sense mirar enrere, és la mateixa que avui es reconeix a la seva cuina. A cada plat hi ha memòria, caràcter i una forma d’entendre l’amor molt semblant a la que la va portar fins aquí: sense mitges tintes.

Sagrario Susmozas és una de les cuineres de La Bodegueta de Cal Pep, a pocs metres del Mercat de Sants, una bodega que el 2027 celebrarà cent anys de vida. “És l’essència dels locals d’abans, de les bodegues de tota la vida, que ara s’han posat de moda”, explica la Sagrario. Des del 2023 el local està gestionat per tres socis (el Gustavo, la Verónica i l’Edu), enamorats de les bodegues, que ja tenen altres espais: El Cau del Vermut, El Cau del Centre i El Cau Més Radical, tots tres a l’Hospitalet. Busquen modernitzar-les sense perdre l’ànima, combinant bodega i vermuteria, una fórmula que convenç i agrada, amb una carta senzilla però efectiva.

Mentre bevem vermuts de la casa i alguna cervesa, fem boca amb un parell de gildas i uns torreznos de Sòria, servits per Aitor Fernández, encarregat de sala. Compartim diversos plats, com els cargols picants. “Porten caiena i una picada. Són forts i potents”, diu rient la Sagrario, que ha afegit el seu toc personal a la tripa amb cap i pota: “Porten xoriço, cassolada i sofregit”.

Amb les postres (pastís de pastanaga i pastís de formatge), amb els xarrups damunt la taula, la Sagrario reconeix que és autodidacta, a la cuina. Tot i que la seva família prové del ram, ella no va obrir el seu primer local fins a l’any 2000. A La Bodegueta s’hi sent bé, i valora tenir un horari digne que li permet viure amb calma i cuidar aquell noi que va conèixer fa trenta-vuit anys a Cartagena, ara el seu marit.

Les parets de La Bodegueta de Cal Pep ja tenen cent anys i recorden que no és només un lloc on es menja bé, també demostren que les coses importants es fan amb cor, paciència i a foc lent. També s’hi percep l’essència de la vida que la Sagrario va començar fa tants anys: una vida feta d’amor valent, dedicació i moments que, com els seus plats, cal assaborir amb tota la intensitat del cor.