Un sopar rutilant en honor a la família que va salvar el litoral català de “la destrucció i el mal gust infame”

S'AgaróNo ha arribat l’agost i ahir ja va haver-hi a s’Agaró el sopar més exquisit d’aquest estiu. Emmirallat en les festes que s’hi havien fet, que freqüentaven les estrelles de Hollywood, però en una finca privada, Senya Blanca. El propietari és Josep Ensesa Viñas i, conjuntament amb les seves germanes, la va obrir als convidats per celebrar una efemèride rodona: feia 100 anys que la família Ensesa havia començat a viure en aquesta casa, la primera construcció de totes les que vindrien després: els banys de Sant Pol, l’Hostal de la Gavina o l’Hotel S’Agaró, que va ser també escola i hospital.

Josep Ensesa Gubert va ser el visionari que va encarregar la casa a l’arquitecte Rafael Masó, i així, com va explicar la seva neta Virginia Ensesa Viñas, es va posar “la primera pedra d’un somni”. El seu avi tenia clar quins valors volia representar, un catalanisme modern, vinculat amb el paisatge, inspirat en les grans potències europees, però que no oblidava les arrels. “L’avi deia que ell el catalanisme el feia amb les pedres”, va compartir Virginia Ensesa en un discurs emotiu.

Ava Gardner, Frank Sinatra, Jack Nicholson, Xavier Cugat, Victòria dels Àngels, Lady Gaga o bé un cantant de nivell internacional que es va acomiadar de la Delilah i just ahir hi dormia. És igual, si canviem de ram: escriptors, polítics, dissenyadors, periodistes, economistes, tothom ha volgut ser partícip d’aquest somni. Perquè ¿qui no vol passar uns dies a s’Agaró, que, com deia Josep Pla, és “un ordre humà perfecte”? L’escriptor empordanès –que la sabia molt llarga– era habitual de s’Agaró, i per això Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats, va citar en el seu discurs un fragment que Pla va escriure l’any 1949 per al monogràfic de celebració dels 25 anys de s’Agaró en què descrivia el lloc com un “paisatge que s’obre al cel i es recull en la més fina intimitat davant del mar”.

Vestits de gala i biquinis de caviar

Els convidats anaven engalanats per a l’ocasió i no hi va faltar de res. Pernil Joselito, el fino de xerès del celler El Fundador, gelats de Sandro Desii i cuiners de prestigi: Romain Fornell, que a més dirigeix el restaurant Candlelight al mateix hotel; Albert Adrià, amb uns deliciosos niguiris amb calamar, o Rafa Zafra amb el seu famós biquini de salmó fumat i caviar. De fet, els cuiners no van voler desaprofitar l’ocasió de fotografiar-se amb un dels convidats il·lustres: el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta. Laporta també va ser interceptat pel públic més jove, que volia traslladar-li opinions sobre possibles fitxatges i saber quin és l’estat de l’operació per portar Nico Williams al Barça. El president del Barça va escoltar les seves opinions i es va fotografiar amb tot aquell qui l'hi va demanar. Per desgràcia, Laporta havia arribat tard i no va ser-hi a temps per veure el meravellós màping que es va projectar a la façana de la casa, en què s’explicava la història i es podia veure perfectament el senyal que va deixar un obús de la guerra en una finestra.

Finalment, el ball es va allargar fins avançada la nit. Es fa difícil (per no dir impossible) trobar un lloc més bonic i un indret que pugui representar millor el Mediterrani. Si més persones haguessin tingut el sentit, el sentiment i la responsabilitat de la família Ensesa, ves a saber quin hauria estat el destí del litoral català, que, com deia Josep Pla, està “destruït totalment per la voracitat més abjecta, pel mal gust més infame”. Això sí, si ahir l'escriptor hagués pogut ser a s'Agaró, continuaria trobant-hi la mateixa pau i harmonia que el van meravellar.