Pepa Aymamí: “He cedit gratis la marca Cuina Catalana a la Generalitat, però no li estan donant contingut”

BarcelonaSi fa dos anys el Corpus de Cuina Catalana va incloure la recepta del gaspatxo, que va causar una gran revolada, la nova edició porta el peix a la planxa. "No entenem com és que encara no l’hi havíem posat [al Corpus]; ara hi és i també una altra novetat, el romesco de peix en comptes de romesco de bot”, afirma Pepa Aymamí (Vallmoll, 1945), que també afegeix que en la nova edició hi han posat fitxes exhaustives de tots els ingredients.

“Amb aquesta edició, que és la quarta, no s’acabarà la nostra feina, ja hem començat a preparar la següent, que inclourà annexos dedicats a la pastisseria”, explica Aymamí, impulsora de l’Institut Català de la Cuina i propietària fins fa uns mesos de la marca Cuina Catalana, que va registrar ella mateixa perquè anés lligada al projecte del corpus i aparegués a la porta dels restaurants del país que segueixen les receptes de l'obra. “Ara he cedit la marca a la Generalitat, però comprovo que no li estan donant contingut, com nosaltres fèiem amb el Corpus”, diu Aymamí a casa seva [on la fotografiem] l’endemà que fes la presentació del Corpus a la Universitat de Barcelona.

Aymamí, com també el cuiner Xavier Mestres (Vilanova i la Geltrú, 1944), ha dedicat gran part de la seva vida al Corpus. És la seva passió. En el cas d’ella, fins i tot una obsessió. Hi treballa diàriament i ha aconseguit aglutinar especialistes de primera categoria que li donen suport. “En el Corpus que acabem de publicar, el catedràtic de biologia Joan Vallès ha coordinat les fitxes dels aliments en gran part; les ha fet totes excepte les dels peixos, les plantes, els fongs i els animals terrestres”. El biòleg marí Jordi Lleonard ha fet la dels peixos.

Al seu costat hi tenen molts altres especialistes: Alícia Aguilar, professora de nutrició; Pere Castells, president de la Fundació Science & Cooking World Congress; Jesús Contreras, catedràtic emèrit d’antropologia social de la UB; Ugo d’Ambrosio, doctor en etnobiologia. I molts altres. “El Corpus té una metodologia científica, acceptada per la Universitat de la Sorbona de París i per la UNESCO; els plats passen a pertànyer al nostre patrimoni quan el poble els fa a casa seva des de fa més de cinquanta anys”, diu Aymamí, que amb aquesta afirmació explica de nou per què el 2023 es va introduir el gaspatxo. Aquest any hi torna a ser, esclar, perquè “el Corpus, al cap i a la fi, es basa en la cuina domèstica, que també es fa als restaurants tradicionals”. El concepte tradicional el tenen definit amb aquesta xifra: cinquanta anys. “A la nostra cuina no teníem tomàquets ni pebrots ni patates, per tant, ara no tindríem romesco si no haguessin vingut aquests ingredients des d’Amèrica”.

Una extensió de més de 700 pàgines

Sobre el llibre del Corpus, qui el va adquirir fa dos anys no tindrà les fitxes de productes que han introduït en la nova edició. “Les hem enriquit, hi hem posat els noms característics de cada part del territori, i també n’hem actualitzat els pròlegs”. El llibre té una extensió de 707 pàgines i un preu de 29,50 euros.

Sobre la marca Cuina Catalana, Aymamí revela que l’ha cedit gratuïtament a la Generalitat. “El fet que no tinguin un Corpus de Cuina Catalana com el nostre, que era la manera com donàvem contingut a la marca, em fa dir que no la tiraran endavant”. I encara afegeix: “Ara se n’han inventat una altra, l’ImpliCAT, així que tenen més d’una marca, i en la de cuina catalana des de fa un any no hi fan res”.

Amb la marca Cuina Catalana que Aymamí tenia registrada, hi tenia també un logo, de color blanc, que cent setanta restaurants del país tenen a la porta, amb el qual deixen clar que s'hi cuinen plats tradicionals del Corpus. “El logo negre indica que hi fan cuina tradicional evolucionada”. El fet que la Generalitat tingui la marca de Cuina Catalana hauria d’anar lligat, segons Aymamí, “amb un equip de persones que hi treballi per dotar-la de contingut, com nosaltres fem des del 2000, any en què vam començar a treballar en el Corpus”.

Per Pepa Aymamí, el llibre és un bon regal de Sant Jordi. "Adquireixes patrimoni; tens la història de les nostres receptes”. Per als estrangers es publicarà en castellà i anglès. “També s’ha traduït al rus”. I l'autora encara destaca una altra novetat: la sípia bullida amb maionesa s’ha transformat en la sípia amb patates i allioli.