Els naps i les cols tenen més calci que un got de llet

El conte tradicional assegura que el petit Patufet es va refugiar sota d’una col quan va començar a ploure. Avui sabem que és una de les verdures més saludables i versàtils de la nostra cuina. Diuen que aquest 2026 és l’any de les cols, però com que entre naps i cols (que són de la mateixa família) ens hem plantat al mes de març, us suggerim que en descobriu més característiques.

Més calci que en un got de llet

Menjar 100 grams de crucíferes equival a prendre més calci del que hi ha en un got de llet. I el calci no és l’única propietat biodisponible, sinó que també ho estan la vitamina C i el ferro. Un percentatge molt alt del calci que aporten les crucíferes traspassa la barrera intestinal, i per això se’n diu tècnicament ‘calci biodisponible’. Del calci present en el bròquil (93 mg en 100 g) se n’aprofita un 69%. Per tant, si ens mengem una ració de bròquil, aprofitem el doble de calci del que hi ha en un got de llet de 200 ml.

Brassica Rapa

Pertany a la família de les cols, tot i que no ho sembli. És una de les hortalisses de cultiu més antigues i es considerada la base alimentària de les primeres poblacions europees. A Catalunya tenim un parell de varietats autòctones molt valorades, com el nap de talltendre, típic de la cuina pirenaica i que es pot trobar als mercats de la Cerdanya; i el nap negre de muntanya, de la zona de l'Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany.

Com el nap, és tradicional d’Europa i es pot cuinar de manera semblant al nap. Trobareu que n’hi ha que li diuen també napicol. El seu gust és més suau i dolç, i per això és ideal per preparar-la crua en amanides i fins i tot en vinagretes.

La col xinesa (o napa) és una hortalissa allargada, de fulles tendres i cruixents, amb un gust suau i lleugerament dolç. És molt versàtil: es pot menjar crua en amanides, saltejada al wok o afegida a sopes i plats asiàtics.

Té un aspecte més semblant a una bleda que a una col, amb unes fulles grosses i suaus. Es pot menjar tant crua com lleugerament cuita. Molt utilitzada en saltejats i en general a tota la cuina asiàtica.

Brassica Oleracea

Cada terra fa sa col. Trobareu la de galàpet (de fulla molt arrissada); la manresana; la del Moianès; la de la Cerdanya, amb la qual fan el plat estrella de l’hivern, el trinxat; la de paperina del Vallès; la brotonera del Vallès, i la col de la qual es deriven els espigalls del Garraf. De les seves fulles se n’han fet molts usos, com ara farcellets o fins i tot recipients per a les peixateries per posar-hi els peixos.

Ideal per a les amanides, laminades, per donar-hi el punt de color lila, que és poc habitual en els plats a taula.

És de color verd intens i es confon sovint amb el bròquil, amb qui comparteix família (‘Brassicaceae’ o crucíferes) i espècie (‘Brassica oleracea’) però no varietat concreta. El bròcoli té un alt contingut en clorofil·la i aporta calci i vitamines a l’organisme, així com substàncies sulfuroses, que es consideren anticanceroses.

De gust suau, creix coberta i no rep el sol directament, i per això no té un gust tan fort com el bròquil o la col arrissada. Justament per això es pot cuinar de mil i una maneres, una de les més de moda, envinagrada.

Les cols de Brussel·les tenen un alt contingut en calci biodisponible, concretament 31 mil·ligrams per cada 100 g d’ingesta, una proporció molt alta respecte a altres verdures.

Anys enrere era la col que estava més de moda, i la tendència ens va arribar dels EUA. Es pot menjar de mil i una maneres, fins i tot crua. I la curiositat és que abans que la descobríssim, el bestiar ja en menjava.