Mor Montse Guillén, la dona que va portar la cuina catalana a Nova York

BarcelonaLa cuinera i empresària Montse Guillén ha mort als 79 anys aquest cap de setmana a Barcelona després d'anys lluitant contra una malaltia. Guillén va ser l'ànima del llegendari restaurant L'Internacional de Nova York, on personatges com Andy Warhol o Basquiat van descobrir la cuina catalana del 1984 al 1986. Posteriorment, obriria altres projectes a diferents racons del món.

Guillén va començar a cuinar a Can Borrell, a la Cerdanya, a la població de Meranges, on els seus pares van comprar una casa de pagès i preparaven menjar per als excursionistes. Mare jove de dos fills, Guillén va entrar a treballar a La Venta, al Tibidabo de Barcelona, on va aconseguir fer-se un espai en un món d'homes. "El Fernando [Amat] i el Paco [Bosch] em van donar llibertat. Vaig obrir la cuina perquè els comensals la veiessin. No sé si el 1978 hi havia gaires restaurants amb la cuina oberta, a Barcelona. I vaig anar a França a buscar cuiners. La nouvelle cuisine de Bocuse ja estava en marxa i em va semblar que visitar el Michel Guérard a Eugénie-les-Bains era una bona idea. Però no va funcionar. "Oi que som a prop de Sant Sebastià?", els vaig dir. Gràcies al meu amic Llorenç Torrado, l’Arzak ens va rebre i ens va deixar dos cuiners fabulosos! Vam revolucionar La Venta; ja no només era d'amanida i costelles a la brasa. Estàvem entusiasmats!", explicava a l'ARA fa uns mesos conversant amb el periodista Toni Vall.

Guillén va anar creant una xarxa de col·laboradors i amics amb els quals iniciar projectes, com l'icònic restaurant MG de Barcelona al carrer Marià Cubí, amb interiorisme de Carles Riart i l'ajuda de Xavier Mariscal. En aquest restaurant va formar-se, per exemple, Fermí Puig, també desaparegut fa uns mesos. El 1981 comença l'aventura americana, amb el restaurant Wheat&Steak a Kansas City. Però el que realment va marcar un abans i un després va ser el famós L’Internacional de Nova York. Conjuntament amb el seu inseparable marit, l'artista Antoni Miralda, van crear el lloc del moment a la ciutat que marcava les tendències. "Es tractava de portar la cuina catalana a Nova York però a través de les tapes, que allà no tenien ni idea de què eren. I el pa amb tomàquet què és si no una tapa? El Miralda es va enamorar d’un vell restaurant dels anys 50 que es deia Teddy’s, a West Broadway, i el va transformar en una obra d’art seva. "Is this a gallery or is this a restaurant?", preguntava la gent quan entrava. Obríem a les dotze i tancàvem a les tres de la matinada. Només et diré que venien 800 persones cada dia. Un cambrer es podia treure fàcilment 1.000 dòlars al dia en propines", explicava a l'ARA una dona que faria amistat amb l'artista Keith Haring, fins al punt que ella seria clau perquè fes un mural al Raval de Barcelona poc abans de morir. Per les taules de L'Internacional van passar noms coneguts com Madonna, David Byrne, Michael Douglas, David Lynch o Basquiat, que estava enamorat d'una de les cambreres. En el cas de Warhol, del que es va enamorar va ser de la botifarra amb mongetes.

La col·lecció, a Santander

Els darrers anys Guillén vivia entre Miami i Barcelona, treballant en el projecte FoodCultura, la fundació que investiga i barreja la cuina amb l’art i la ciència, iniciada l'any 2000 conjuntament amb Miralda. Aquest projecte els va fer topar amb les administracions catalanes. El matrimoni té un espai imponent al Poblenou, però no prou gran per a tota la col·lecció. Hi va haver la idea de fer un museu a la Casa de la Premsa però, finalment, tal com va avançar aquest diari, bona part de l’arxiu de FoodCultura, una col·lecció de 8.000 objectes culinaris, va acabar a Santander en mans d'una col·lecció privada.