José María Murià: El mexicà-català que millor coneix el tequila: «En nàhuatl, 'tequila' vol dir 'indret de pedres i herbes'»

Guadalajara (Mèxic)José María Murià és un cas curiós. Nascut a Ciutat de Mèxic el 1942, el seu idioma matern és el català, que no ha deixat de parlar i escriure. Però ell és mexicà i mexicanista. El pare, l'escriptor i polític exiliat el 1939 Josep Maria Murià i Romaní, havia militat a l’Estat Català de Macià i té una biblioteca a Guadalajara que duu el seu nom; i l’escriptora Anna Murià era la seva germana. Membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història i de l’Institut d’Estudis Catalans, José María Murià se sent de Guadalajara, on ha presidit el Colegio de Jalisco. També ha tingut càrrecs polítics, en especial vuit anys al ministeri d’Exteriors. La seva influència va ser decisiva perquè el 2004 Catalunya fos la cultura convidada a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, i va convèncer l’aleshores president Maragall perquè el pavelló fos només català i no compartit amb Espanya. Dues dècades després, Barcelona ha tingut el mateix honor. L’èxit del 2004 va ser clau perquè l’operació es repetís a la Fira de Frankfurt el 2007. Murià és expert en el passat de Jalisco. Ara ha publicat en català un llibre en què, a través del tequila, ressegueix la història del seu país: Tequila (Editorial Base).

Per què un llibre sobre el tequila?

— Soc tequilero. Un bon bevedor, dels que sap que n'has de beure entre una i tres copes. I a glopets, degustant-lo. Quan passes de tres, el paladar ja no funciona tan bé.

Al llibre Tequila ajunta afició amb professió.

— Sí, soc historiador. I el tequila et permet explicar moltes coses: de política, d’hàbits, de cultura.

Desmenteix el suposat origen precolombí del tequila.

— Participo de la idea que s’han d’afavorir les cultures prehispàniques, però en això no hi ha dubte: no tenien coneixement de la destil·lació.

El tequila surt de destil·lar el suc de l’agave, una planta de la família de l’atzavara.

— Una atzavara pròpia de la zona, l’agave tequilana. D’agaves n’hi ha de molts tipus.

La paraula tequila sí que ve del nàhuatl, l’idioma dels asteques.

— És la llengua prehispànica més parlada a Mèxic: té 2.000 anys d’història, el doble que el català, i té uns cinc milions de parlants, la meitat que el català. El meu mestre Miguel León Portilla va ser el primer a estudiar-lo seriosament. Queden pocs documents originals en nàhuatl, i són sobretot a l’estranger: als Estats Units, Alemanya, els Països Baixos, Itàlia... Els espanyols van tenir la tendència de destruir-los. En nàhuatl, tequila vol dir indret de pedres i herbes. I Jalisco vol dir indret sobre la sorra. Estem parlant d'un territori poc fèrtil.

La paraula agave té una etimologia molt diferent.

— Ve del grec clàssic. La va encunyar el naturalista Carl von Linné al segle XVIII. En grec vol dir admirable.

Quina diferència hi ha entre el tequila i el mescal?

— Mescal vol dir casa de la lluna. A Mèxic és el nom genèric de l’atzavara i dona peu a una altra beguda, que també pot ser de molta qualitat.

Quants graus té el tequila?

— Si és de bona qualitat, surt a més de 50, i es rebaixa: avui el trobes de 35 a 45 graus.

El tequila és fruit, doncs, d’una hibridació cultural.

— Sí. Una hibridació que no pot amagar una història de destrucció: del 1520 al 1650, es calcula que la població de parla nàhuatl es va reduir en un 95%. El voltant de la població de Tequila, va passar d’uns 10.000 habitants a un centenar.

Quan Espanya va voler celebrar els 500 anys de la conquesta, vostè va frenar la idea de la "celebració".

— No hi havia res a celebrar. Els mexicans vam proposar "commemorar", que vol dir portar a la memòria. Als anys 80, quan se’n va començar a parlar, jo tenia un càrrec al ministeri d’Exteriors. Vam acabar aconseguint que es parlés de la trobada de dos mons, un plantejament molt diferent de l'inicial.

Anem a una altra època, la Revolució Mexicana (1910-1920). El tequila també va tenir-hi un paper.

— Era barat, era la beguda del poble. Però Pancho Villa era abstemi. Els pintors de la revolució, els muralistes, sí que en bevien: Diego Rivera i Frida Kahlo bevien de tot, també tequila, que entre els rics no estava ben vist, ni tan sols en les famílies que el produïen. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir un apogeu, s’exportava bé. A Europa faltava alcohol.

També durant la Segona Guerra Mundial.

— Sí, però després va venir una sotragada que va obligar a millorar-ne la producció i la qualitat. I a partir dels anys 50, a poc a poc, va pujant de nivell social, cosa que s’accelera als anys 80.

El 2019 el president López Obrador va instar Espanya a demanar perdó per la conquesta. No hi va haver resposta. I fa uns mesos, la presidenta Sheinbaum no va convidar el rei d'Espanya a la seva investidura.

— Demanar als espanyols que demanin perdó, si no surt d'ells, no té cap sentit. La presidenta Sheinbaum crec que està fent un bon paper.

Aquests dies, tant l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, com el president català, Salvador Illa, han donat les gràcies a Mèxic per la gran acollida als exiliats antifranquistes catalans i espanyols. Mèxic va ser l’únic país que no va reconèixer el règim de Franco.

— En general, però, l’exili ha estat molt oblidat per part catalana.

Vostè és fill de l’exili i se sent mexicà de cap a peus.

— Tinc la tranquil·litat de consciència d’haver fet molt per la cultura catalana. A casa meva sempre es va parlar català, però els pares sentien un gran respecte per Mèxic i la seva cultura. No hi havia ningú més independentista que el pare, que alhora era molt mexicanista.

Quin tequila recomana?

— Un que sigui 100% agave.