Què menjarem quan no hi hagi prou carn per a tothom
Les hamburgueses vegetals, el tofu o el seitan són les alternatives més consolidades, però empreses i laboratoris també treballen en opcions de futur com la fermentació o la carn de laboratori
GironaAlimentar la població mundial sempre ha estat un repte majúscul, però ara que al món viuen vuit mil milions de persones, amb una projecció de sumar-ne mil milions a mitjan segle, ho és encara més. Per a tanta gent, el principal desafiament és aconseguir prou proteïna d'origen carni, ja que, des del punt de vista de l'impacte ambiental, no és viable produir, engreixar i sacrificar tants animals per menjar. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, la producció anual de carn del 2022 va ser de 361 milions de tones i aquesta indústria va representar el 14,5% dels gasos d’efecte hivernacle del planeta.
Per això, cada vegada més empreses, de la mà de laboratoris científics i tecnològics, investiguen en la producció d'aliments complementaris a la carn i el peix, igualment rics en proteïna, però més sostenibles. A les lleixes dels supermercats d'Europa, per exemple, ja es poden comprar productes amb alt contingut proteic d'origen vegetal, fets de llegums, cereals, soja, algues o bolets. És el cas de les hamburgueses de tofu, els arrebossats de seitan o les tires d'heura, que recorden el gust i la textura del porc o el pollastre sense portar-ne.
"Aquests aliments plant-based fa anys que estan consolidats entre els consumidors de caràcter flexitarià que busquen una cosa bona, però que satisfaci les necessitats de sostenibilitat i de benestar animal", defensa Santi Aliaga, CEO de Zyrcular Foods, una filial del grup Vall Companys que produeix salsitxes, hamburgueses o mandonguilles vegetarianes. "Hem de disminuir el consum de carn i les fonts noves que van sorgint són interessants com un complement per alimentar tant els humans com també els animals", defensa Massimo Castellari, investigador de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
La carn de laboratori, opció de futur
Més enllà d'aquests exemples dels supermercats, el sector de la proteïna alternativa també treballa amb altres solucions de futur, encara en fase inicial, com la fermentació, l'ús d'insectes o els cultius cel·lulars in vitro. És un mercat incipient però amb moltíssims actors implicats en els diferents punts de la cadena de producció, des d'inversors, start-ups i científics, fins a tècnics de seguretat alimentària o especialistes en intel·ligència artificial. Tots treballen amb diferents estudis i projeccions sobre el percentatge d'acceptació de la proteïna alternativa en el futur, però ningú s'atreveix a donar cap dada com a definitiva, ja que encara hi ha moltes variables obertes.
La recreació de la carn al laboratori és de les opcions més interessants i alhora complicades: "No consisteix en replicar el creixement natural d'una carn dins del laboratori, sinó en generar teixits a partir de cèl·lules animals seleccionades en cultius i, com que són un organisme viu, poden haver-hi reaccions inesperades, com tumors o malalties que cal medicar", explica Aliaga.
A Europa, encara és aviat per veure carn reproduïda genèticament o microalgues fermentades a les botigues perquè, a banda de les dificultats tecnològiques, aquests productes no estan aprovats per la normativa alimentària. Es consideren novel foods, és a dir, productes que no han estat consumits a la Unió Europa abans del 1997, de manera que, per introduir-se en el mercat, han de respondre a unes exigències, que, segons les empreses del sector, són molt restrictives i dificulten l’emprenedoria. En països com els Estats Units, Singapur o Israel, en canvi, la normativa és més laxa i ja és possible comprar opcions innovadores com la carn replicada feta en impressora 3D.
Preu fora de mercat
Un altre impediment per introduir aquests nous aliments a l'alimentació global és l'elevat preu de sortida, ja que fins i tot les hamburgueses plant-based no poden competir amb l'eficiència econòmica de la cadena alimentària i això penalitza davant dels consumidors. Castellari defensa la necessitat de rebre ajudes públiques per regular l'impacte dels costos: "Si de veritat es vol millorar l'impacte de la indústria alimentària, el preu es pot influenciar des de la política amb subvencions, tal com s'ha fet, per exemple, amb el cotxe elèctric".
Eudald Casas, gerent d'Innovacc, el clúster que agrupa empreses del sector carni interessades en alternatives sostenibles, sosté que no s'ha de rivalitzar amb la carn, sinó dins el mercat occidental de la proteïna no-animal: "En ramaderia, a Catalunya no podem competir amb els països que tenen els costos de personal més baixos, però, en canvi, sí que podem fer productes de proteïna alternativa amb un valor afegir diferencial en el context dels països més desenvolupats", destaca.
La innovació de tornar als orígens
Tot i reconèixer la importància d'aquestes últimes línies de recerca, també existeixen veus autoritzades que argumenten que la sostenibilitat alimentària del futur no passa només per produir nous aliments a gran escala, sinó per tornar a menjar productes de proximitat. Així ho defensa Toni Massanés, director de la Fundació Alícia: "Està molt bé que investiguem en proteïna generada per fermentació, però el coneixement mai serà suficient per alimentar de manera sana i sostenible tota la humanitat; cal un sistema alimentari basat en el paisatge a la cassola que ens garanteixi un mínim per sobreviure".
Massanés també alerta del perill que l'alimentació es converteixi en un negoci: "Atenció que els aliments del futur no quedin en mans de patents i grans empreses i ens quedem sense l'alternativa de poder menjar una gallina al costat de casa". I conclou: "Les noves tecnologies són benvingudes, però també tenim coneixement tradicional de la dieta i la cuina catalanes que menystenim, hem de revisitar i ens ajudaran a menjar bé".