L'avellana catalana, en risc de desaparèixer

GironaL’avellana catalana està en perill. El 1985 es conreaven a Catalunya prop de 35.000 hectàrees d'avellaners, però des del 2024 només en queden unes 7.800, i la tendència continua a la baixa. Els últims cinc anys la superfície conreada ha caigut gairebé un 30%, i a més, a causa dels efectes de la sequera el rendiment de les explotacions ha disminuït fins a un 70%. Les dures condicions de treball al camp i l'edat avançada dels pagesos, sumades a la falta de relleu generacional i als efectes destructius del canvi climàtic en la collita, dibuixen un futur molt incert per al sector, que demana ajuda a les administracions per mantenir viu aquest conreu autòcton. Actualment el 85% de la producció es concentra al Camp de Tarragona, on sobresurt la Denominació d'Origen Protegida (DOP) de l'avellana de Reus, i a Girona, en un petit reducte de poc més de 600 hectàrees de camps a Brunyola, a la Selva, una quinzena de productors també cultiven aquest fruit sec.

“El sector està en un moment força crític perquè la capacitat de producció ha baixat molt: no es produeixen les avellanes de fa quatre o sis anys, des de la sequera. A més, hi ha plagues i els pagesos estan molt desanimats perquè no ens en sortim amb la qualitat i la quantitat a què estàvem acostumats", explica Ester Gomis, presidenta de la DOP Avellana de Reus. El factor clau d'aquesta deriva és l'emergència climàtica, ja que és un conreu que necessita fred i molta aigua. "A la zona de Riudecanyes el pantà es va quedar buit amb la sequera i no ha pogut subministrar aigua als avellaners. A més, les calorades d’estiu són cada vegada més fortes, també a les zones de muntanya i prop del mar, i això malmet els arbres", lamenta.

No tota l'avellana es pot vendre sota la DOP de Reus

Segons Gomis, la de Reus és una avellana "molt bona i molt sana, amb varietats autòctones de tota la vida", i la DOP fixa unes característiques molt estrictes de qualitat. Això ha provocat que aquests últims anys tots els fruits dels camps tarragonins que han sortit amb algun defecte, de calibre, gust o aspecte, per culpa de la mala collita, no s'hagin pogut vendre amb aquesta distinció d'excel·lència. La DOP inclou la varietat negreta, que és la més típica, però també d'altres menys conegudes però molt apreciades, com la paueteta, la gironella, la morella i la culplana.

Ara mateix amb la producció local no n'hi ha prou per satisfer la demanda dels consumidors catalans, així que gran part de la producció s’ha d’importar de països com Turquia, principal productor mundial, i Xile, que ha entrat amb força en el negoci. Itàlia i França també són països productors, però amb un clima semblant al català es troben també en una situació d'escassetat. Amb tot, gràcies a les baixes temperatures i la pluja continuada d'aquest hivern, el sector confia que el 2026 serà una bona campanya que li permetrà recuperar aire.

Antics camps d'avellaners abandonats o venuts a productors de cereals

Fora de Reus, a Brunyola, un petit poble de 400 habitants al peu de les Guilleries, la situació és igual de fràgil. Per intentar aprofitar esforços, alguns productors de la zona s'han unit en projectes en comú com Nuasets, que agrupa quatre famílies, amb un total de 60 hectàrees, que venen l'avellana ja esclovellada i torrada, a més d'un munt d'elaboracions pròpies com praliné, pasta d'avellana i torró. "La mitjana d’edat dels productors és molt alta, no es planten noves finques i se'n van perdent. Sense relleu generacional, aquests camps es venen a tercers per fer-hi conreus de cereal o queden abandonats, amb el perill d'incendi que això suposa", explica Pere Arbonès, productor gironí i soci de Nuasets. Per apel·lar a la seva supervivència, els pagesos també reivindiquen el valor mediambiental dels camps d'avellaners: "És un conreu molt interessant, perquè amb l'aigua de la pluja es manté verd tot l'any, a la terra hi creix herba, que evita l'erosió, hi viu molta fauna i permet que els boscos a l'estiu no s'assequin perillosament", argumenta Arbonès.

Per donar a conèixer aquest conreu gironí (que parteix de la varietat negreta), cada tardor, des del 1995, els productors de Brunyola, sota l'empara de l'Ajuntament, organitzen la Fira d'Avellana, un gran aparador amb parades, degustacions, concursos i activitats lúdiques. "La gent sovint no sap que també hi ha avellanes a Girona. Aquí n’hi havia arribat a haver 1.200 hectàrees i era un sector important per a l’economia local. Ara molts productors també han passat a elaborar productes derivats, no només vendre l’avellana en closca, i la Fira és el nostre gran dia", acaba Arbonès.

El departament presenta el Pla de l'Avellana

Davant d'aquesta situació, el sector demana suport de l'administració i també recursos en recerca per adaptar els cultius i les llavors al canvi climàtic. Per donar-hi resposta, el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha presentat un Pla de l’Avellana 2026-2028 amb l’objectiu de recuperar i garantir la continuïtat del sector, reforçar la qualitat i diferenciació de l’avellana catalana i incrementar-ne el valor de mercat. El pla es desplega a través de set eixos estratègics que inclouen mesures en producció sostenible i sanitat vegetal –amb la creació d’un hub de sanitat vegetal de la fruita seca–, nous ajuts i finançament per al conjunt de les hectàrees de cultiu, iniciatives per potenciar la qualitat i la promoció gastronòmica del producte, millores en regadius amb l’ús d’aigua regenerada i la creació d’espais de governança i seguiment del sector, amb la finalitat de frenar-ne la davallada, garantir el relleu generacional i evitar la pèrdua d’explotacions.