Gori Masip: “Un vi bo és el que no has de barrejar amb gasosa”

Gori Masip (Sitges, 2002) té penjat a casa seva un mapa físic de Catalunya, testimoni de la seva passió per la geografia. El comunicador, que va trobar a les xarxes el clima ideal per iniciar la seva carrera, s’ha fet un lloc a l’equip de meteoròlegs de TV3 gràcies a una manera rigorosa, clara i pròxima d’explicar la ciència del temps. La seva capacitat per fer entenedors fenòmens complexos sense perdre l'humor i l'entusiasme l’ha convertit en una de les cares més conegudes i viralitzades de la televisió catalana, fins al punt que molts l’anomenen, amb afecte, "el nen del temps".

Canvies de gust segons el temps meteorològic?

— És veritat que el vi blanc el relaciono més amb l'estiu. Com que és fresquet, sembla que sigui refrescant. El negre, a l'estiu, a temperatura ambient, no m'entra.

Però creus que hi ha vins per a dies de sol i vins per a dies de pluja?

— Si prenc vi, normalment en prenc per sopar, així que el sol ja no hi és… Però potser sí que l'associo al bon temps. Bé, el bon temps en si ja sabem que no existeix. Indirectament l’associo amb el temps estable. Per exemple, si plou ja no surts a sopar en una terrassa.

Quina és la teva relació amb el vi?

— M'agrada des de fa poc, potser tres anys com a molt. En prenc molt de tant en tant, ni de bon tros cada dia: algun cap de setmana o algun sopar entre setmana.

És un costum familiar?

— Sí. Quan es feien els grans sopars i dinars de Nadal, es començava amb el vermut. Després vi blanc de primer, vi negre de segon, i cava amb les postres. Recordo que a les últimes èpoques del meu avi, que va morir ara fa quatre anys i mig, als 96, anava als restaurants i demanava un cafè irlandès de postres. Sortia d'allà cantant les cançons de festa major o de Nadal.

Tens alguna mania particular?

— No tinc manies. Me'l prendré igualment si per accident me'l posen a la copa d'aigua que si me'l posen a la copa de vi. Però sí que em fa gràcia que, als restaurants, primer et fan tastar el vi. I quan vaig amb amics, sempre ho acabo fent jo, tot i que cap de nosaltres té idea de com fer-ho. Jo remeno la copa, l'oloro i faig veure que soc un expert, però realment no en tinc ni idea.

Què és per a tu un vi bo?

— Un vi bo és el que gaudeixes a poc a poc… No sé com dir-ho amb paraules tècniques. Perquè m’entenguis: un vi bo és el que no has de barrejar amb gasosa.

Alguna experiència especial?

— Inevitablement penso en els sopars que fem amb els meteoròlegs de TV3. Fem dos sopars cada any, un a la tardor i un a la primavera; estem tots junts i el vi acaba formant part de la trobada. Cada sopar l’organitza un meteoròleg diferent, i l'últim sopar de primavera de l'any passat em va tocar organitzar-lo a mi. Vam anar a Sitges. Vam prendre un vi blanc que porta una mica de malvasia, que l’endolceix i és molt perillós, perquè passa com si fos aigua.

D'on et neix l'interès per la meteorologia?

— No recordo un punt concret de la meva vida que digués "Vull fer això". Suposo que van ser diversos inputs: recordo que sempre mirava les tempestes des de la finestra amb el meu germà mitjà, i també la passió que sentia cada cop que hi havia la possibilitat que caigués mig floc de neu a Barcelona. Em vaig començar a formar de manera autodidàctica, vaig obrir perfils a les xarxes socials i vaig començar a compartir-hi coses.

Què et van oferir les xarxes que els mitjans convencionals no t’oferien?

— La immediatesa. Per exemple, quan hi ha una tempesta, només entrant a X ja pots saber que aquest poble s’està inundant, que hi ha cotxes atrapats sota els ponts d'aquesta ciutat, que aquella universitat està negada. I, com a comunicador, les xarxes m'han permès donar-me a conèixer. Si volia anar a gravar una riera, hi anava, ho penjava i hi havia la possibilitat que arribés a molta gent per l'espectacularitat de les imatges.

Com vas començar?

— Vaig començar a Twitter el 2015. Devia estar a finals de primària o inicis de secundària. El meu perfil va anar creixent molt a poc a poc. Però estic segur que el perfil que vaig crear m'ha ajudat moltíssim en l'àmbit professional. Al final, era un noi molt pesat que no parava de penjar coses sobre meteorologia. Era una mena de demostració de la passió que tinc per la feina.

Ja tenies referents televisius?

— Sí. De fet, em va passar que els meus referents es van convertir en companys de feina. Això és molt estrany i meravellós alhora. Passes de veure el Francesc Mauri cada dia mentre dines a tenir-lo a la cadira del costat a la feina… Al principi em generava una mica de curtcircuit mental. Com si el meu cap digués: “A veure, un segon, què està passant?” Però després vas veient que són persones que respiren i mengen com tothom i la tonteria et passa una mica.

Com és la relació amb ells?

— És molt guai. Som deu persones i fem bastanta pinya. Cadascú viu la meteorologia a la seva manera. Hi ha qui la viu amb molta passió i envia missatges a les tres de la matinada perquè està pedregant a Sant Cugat. Alhora, com que provenim de diverses formacions –hi ha la part més de física i la part més de geografia, com és el meu cas–, és com un trencaclosques que s'acaba encaixant. Cadascú acaba portant el seu element d'expertesa.

¿Teniu la sensació que des de la dana de València la gent es fixa més en la meteorologia?

— L'interès per la meteorologia jo crec que sempre hi ha estat, perquè som un país mediterrani, fem molta vida a l'aire lliure i sempre ens interessa saber quin temps farà. Però és cert que des de la dana de València hi ha hagut una mica de fixació. Cada cop que veiem una tempesta, tenim la dana present. I és fàcil que tinguem por que hi hagi de nou “mort i destrucció”, però tampoc no és així. Tenim moltes danes cada any i algunes passen totalment desapercebudes. Estem en un moment pedagògic, intentant ensenyar el que és i no és.

Creus que les alertes d'emergències poden crear un precedent negatiu? Quan sona l'alarma però després no passa gran cosa...

— El conte de Pere i el llop… Però no va ser així: fa dues setmanes, la previsió es va complir. Va haver-hi inundacions a Sabadell, Barberà del Vallès, les Terres de l’Ebre... El temporal estava previst a l’hora punta de les escoles, i hi va haver gent que va portar els nens a l'escola més tard, que va entrar més tard a la feina, que va avançar els desplaçaments. L'ES-Alert és un sistema nou i s'ha d'ajustar, evidentment. Ara mateix només hi ha un so, que pot espantar una mica, però s’està treballant per trobar un terme mitjà amb sons diferents, segons si és una alerta urgent o un avís preventiu. En general, el balanç és positiu, però s'ha d'ajustar.