Dues joves fan renéixer la pastisseria més antiga de Barcelona

BarcelonaAra farà un any, l'Anna Campos va rebre un missatge d'una amiga que havia volgut comprar panellets a la pastisseria L'Estrella, la més antiga de Barcelona. Feia setmanes que estava tancada. L'Anna hi havia treballat, i s'estimava aquest emblemàtic negoci del Raval de la mateixa manera com una persona estima una escola on ho ha après tot. Amb una trucada a la propietària, l'Anna va descobrir que es jubilava i que no hi havia relleu generacional. "No hi estaries interessada, tu?" li van preguntar. No va dubtar gaire. L'única condició que va posar va ser que la seva amiga, Judit Servent, s'unís al projecte. Dues noies de 25 anys estaven llestes per salvar un dels locals més bonics de la ciutat.

Aquest maig, L'Estrella celebrarà els seus 200 anys en plena forma. "Quan vam entrar, va tocar fer una mica de neteja del local, que feia mesos que estava tancat. I els veïns anaven passant preguntant què passaria". En una ciutat on els locals històrics tanquen i en el seu lloc s'hi obren Supermercats 24 hores sense ànima, més d'un va donar per fet que aquesta pastisseria acabaria igual. L'Anna i la Judit ho han evitat. "No hem canviat res. No cal canviar res quan tens un dels locals més bonics de la ciutat. Ens ha emocionat molt veure com els veïns de tota la vida han anat passant per saludar-nos, donar-nos ànims i agrair la feina que hem fet" diu amb entusiasme l'Anna.

Aquesta emblemàtica pastisseria del Carrer Nou de la Rambla va obrir les portes l'any 1825. Durant bona part del segle XIX, la va portar en Joan Grimau. Llavors ja tenia els preciosos finestrals per exposar-hi els productes i la barra de fusta que es pot veure ara, respectades durant la remodelació dels anys 50. El 1916 hi van entrar els germans Roig, en Josep i en Francesc. Quina nissaga, aquesta, ja que el 1927 van fer-se càrrec d'un altre temple de la dolçor de Barcelona, La Colmena. Els Roig encara segueixen cuidant la tradició al seu local de la Plaça de l'Àngel, però L'Estrella, l'any 1927, va passar a mans d'un dels pastissers que hi treballava, en Simeó Pujol. Ell va ser el responsable de posar les lletres del negoci a la façana de marbre i una estrella de vuit puntes. En aquella època, L'Estrella va esdevenir un punt de trobada de bona part dels personatges més pintorescos d'aquell Raval que començaria a ser anomenat com el barri xino a partir d'un article del 1925 en el qual es parlava dels seus baixos fons. Però era un barri on també passaven històries boniques, moltes d'elles al voltant de les taules de L'Estrella, per on desfilaven músics, escriptors i els boxejadors que entrenaven ben a prop. En això, el Raval no ha canviat: molts el critiquen i ignoren totes les coses fantàstiques que hi passen, com per exemple el renaixement de L'Estrella. L'Anna s'ha encarregat que el local recuperi aquest aire de granja on pots fer el cafè mentre menges unes pastes, que s'havia perdut una mica.

"Una cosa preciosa és que fa més d'un segle que el local passa de mans entre persones que hi han treballat. S'ho queden persones que ja hi eren" diu l'Anna, que ha perpetuat la tradició. Els Pujol van ser al capdavant de L'Estrella fins l'any 2015, quan en Ferran, el fill d'en Simeó, va cedir-la a una antiga treballadora, aquella que va jubilar-se el 2024. "Jo vaig estudiar pastisseria a l'EPGB (Escola de Pastisseria del Gremi BCN) i el primer any ens van dir que busquéssim pràctiques. L'Estrella tenia una plaça i vaig entrar-hi el setembre del 2017, amb 17 anys. El primer any vaig fer de botiguera, però quan el pastisser va marxar, vaig demanar si podia ocupar el seu lloc. Els propietaris van dir-me que endavant, però que calia algú per estar a la botiga. Així que li vaig demanar a la Judit, que estava estudiant física a la universitat. Totes dues ens coneixíem d'estudiar juntes a l'ESO, ja érem amigues", recorda. S'havien conegut al barri de Sant Antoni, on es van criar. I ara treballen juntes, ja que l'Anna tenia clar que, per quedar-se amb el negoci, necessitava la Judit per atendre la gent.

Un forn de volta original

L'Estrella és un local elegant amb una porta de fusta petita al fons que comunica amb un món subterrani fascinant, aquell de la sala on es fan els dolços i els pastissos, amb el forn de volta original que inicialment funcionava amb llenya i ara amb gas. Veure'l funcionar és com fer un viatge en el temps. "Vaig baixar a la sala de sota i aquí m'ho van ensenyar tot. Després de la pandèmia, però, sentia que volia fer altres coses. Vaig treballar a una pastisseria italiana i vaig estar un any a Irlanda, a una pastisseria de Galway. Després vaig tornar per obrir la meva pròpia pastisseria sense gluten al carrer Diputació. Però la localització no va ser la millor perquè van convertir Consell de Cent en una zona de vianants i jo estava a Diputació, per on passava menys gent. La vaig traspassar després d'un any i tres mesos. I va ser quan vaig saber que L'Estrella estava en traspàs". La Judit havia seguit en el món dels dolços i treballava a L'Atelier. No ho va dubtar, quan l'Anna li va preguntar si es volia sumar a l'aventura.

El 30 de novembre del 2024, L'Estrella va obrir les portes de nou després de cinc mesos tancada. "Recuperava la rutina de quan hi havia treballat, però ara amb una nova responsabilitat. Vam descobrir que la gent del barri estava espantada perquè pensaven que perdrien aquest negoci. Quan van veure que érem nosaltres, antigues treballadores, les que hi entràvem, veies cares d'alegria. Admeto que vaig adonar-me que no coneixia del tot el barri. Aquí hi ha molta vida social. El carrer Nou de la Rambla està molt viu. La gent de l'associació de veïns ens visita i quan són les festes del barri es fa un recorregut històric i venen. Hi ha turisme, per descomptat. Alguns ja ens coneixen, altres ens troben per casualitat i entren, fan una volta com si fos un museu, i marxen. Com que som a pocs metres del Palau Güell, ens ajuda. De fet, ens venen turistes del Palau, però també els seus treballadors, amb qui tenim una bona relació. Una de les primeres visites que vam rebre quan vam obrir va ser el director del Palau Güell, que ens oferia fer un càtering", explica. Quan els cal un licor, travessen el carrer i el compren a la licoreria Torres. I els treballadors de Torres esmorzen cada dia a L'Estrella. Un barri viu.

L'Anna i la Judit no han canviat res del local, més enllà de netejar-lo per fer-lo brillar. Però en petits detalls, el van fent seu. Els croissants de tota la vida són sagrats. És clau que la gent trobi els gustos que els recorden altres èpoques. Però l'Anna també ofereix nous gustos, com croissant amb festuc a dins. Ha ampliat l'oferta i també ha respectat la tradició. "És molt bonic quan arriba gent i ens diu que, de petits, venien aquí amb el seu avi. Molta gent ens visita cada setmana malgrat que viuen a Sant Gervasi, a Sarrià o a Sants. Volen mantenir el lligam", diu l'Anna. La gent els parla de les trufes de L'Estrella que es deixaven sota el coixí dels nens del Raval quan les queia una dent o els braços de gitano que es compraven quan tocava fer festa grossa. "A vegades ens parlen de productes que desconeixem, perquè han quedat oblidats. Sap greu quan passa. Però quan algú s'emociona perquè pot comprar el tortell on ho feia l'avi, és un moment màgic". Els productes estrella són els massinis, el braç de gitano, les coques i quan arriba reis, els tortells. "Vaig dormir dues hores. Ens hi vam posar la nit del 4 al 5. Va ser una bogeria. Feia dos mesos que havíem obert i no parava de venir gentada. Era un no parar", recorda l'Anna, que va decidir afegir la figura d'un tió al tronc de Nadal. Es van esgotar, com els tortells. "Estem molt cansades. Però molt contentes i agraïdes". El veïnat també ho està, d'agraït. L'Estrella torna a brillar.