'Dogguccino' i pastís d'aniversari: la gastronomia per a gossos ja és una realitat a Barcelona

BarcelonaLa gent passa per davant i s'hi fixa. És una botigueta petita però de color groc llampant. Som davant de Voilà Concept Store (plaça Narcís Oller, 1), la primera pastissera per a gossos de la ciutat de Barcelona. La seva propietària és Milly Yang i tot just fa uns mesos que viu a Barcelona. Va néixer a la Xina i amb vint anys va anar a estudiar a Tolosa. Allà va sentir a parlar de Catalunya i del català i va ser també en aquella època en què va visitar Barcelona per primer cop. Un cop acabats els estudis es va traslladar a París, on ha treballat durant deu anys per a marques de roba de luxe com Louis Vuitton o Dior. "Durant un temps vaig canviar molt de feina perquè quan era jove creia que el fet que t'ascendissin és el que donava sentit a la vida", diu Milly Yang. "Després d'una bona temporada em vaig adonar que no era feliç". Fa set mesos va arribar a Barcelona de vacances i no volia tornar a París. "París és una ciutat preciosa, malgrat els parisencs. Aquí la gent és molt més agradable. Allà tothom viu molt més estressat", explica, i després arriba el seu xicot, Boris Meyer, que és fotògraf i parisenc, i ho confirma.

En un primer moment, Milly Yang volia fer una cafeteria petita dog-friendly. Però va veure que n'hi havia moltes i va decidir anar un pas més enllà. "Quan vaig trobar aquest local em van dir que, com que era petit, només podia o bé vendre coses per a gossos o bé cafès, però no les dues coses alhora", diu. Així que va decidir-se pels gossos. "Si vaig deixar París precisament era per fer una cosa que m'agradés. Potser no és el millor per fer diners, però és la millor opció per seguir la meva passió", explica. A la seva botiga no hi ha res pensat per als humans, sinó adaptat al paladar caní.

En un primer moment va venir sola, però finalment el seu xicot la va seguir. Així que a la botiga hi ha una planta baixa amb les vitrines on hi ha els pastissos per a gossos, estanteries amb menjar per comprar envasat, tot d'objectes bonics per a gossos i una petita cuina. A la planta de dalt, han muntat un estudi per a qui vulgui retratar el seu gos. Les fotos les fa Meyer i ara també forma part del projecte.

Per crear la pastisseria de gossos, Yang es va inspirar en les que hi ha a Nova York, i pel que fa a les receptes, a través de comptes coreans, ja que és un idioma que ella també domina. Molta gent es confon i entra demanant un caputxino, però aquí el que se serveix és un dogguccino (fet amb una nata sense lactosa ni sucre i amb toppings) o un woof-waffle fet al moment. Hi ha rosquilles, magdalenes o pastissos d'aniversari fets per encàrrec.

De fet, quan arribo Milly Yang està preparant un d'aquests pastissos. Valen 6,80 euros i no són gaire grossos, ja que els gossos no necessiten pas que ho siguin. Pots triar la base de pollastre, salmó o ànec. A sobre hi va una crema de remolatxa i patata, nap o moniato. I una decoració de galetetes en forma d'os i de cor. Està fet amb menjar fresc i s'ha de consumir el mateix dia. També té rebosteria temàtica tant si és Pasqua com Sant Jordi. I m'ensenya el logotip de la botiga, que és un gos defecant dòlars. Està inspirat en el caganer, amb la voluntat que aquest entranyable gosset dibuixat li porti sort en el negoci.

Milly Yang m'ensenya tots els productes que té per vendre, com per exemple el material amb el qual fa els pastissos que també pots comprar i preparar tu mateix. O llaunes amb musclos, tonyina o fetge. O xocolata de tripes, salmó, cacauet o pollastre (evidentment que de xocolata només en té l'aparença). O una mena de cava que es diu Champ&Pet, fet de quefir i fabricat a Lleida per la casa Yogupet. També objectes com els abeuradors HotDog fets a Barcelona. Ja tenen molts clients habituals, amb la curiositat que els protagonistes són peluts. "Sabem els noms dels gossos, però no el dels propietaris", diu Yang, que assumeix que potser hi haurà gent que no ho entendrà: "Estic llesta per al seu judici. No a tothom li agraden els gossos com a mi. Has d'acceptar-ho. Potser hi ha gent que pensa que és una idea estúpida. Si és així, està bé. Estic feliç de venir cada dia amb els meus gossos i no intento que li agradi a tothom".

La botiga aviat farà tres mesos que ha obert, i tot i que reconeixen que a Europa és diferent d'altres països on es tendeix a vestir els gossos i a comprar-los més coses, intenta fer coses més senzilles per connectar amb el públic d'aquí i afirma que molts propietaris de gossos li diuen que és una gran idea. Mentrestant, els seus gossets criden l'atenció de tothom que passa perquè són la mar de bufons, dignes de ser posats a la portada de Dogue, una reproducció que fan a l'estudi com si fos la portada de la revista Vogue però amb un protagonista pelut.

Peluts i humans compartint una magdalena

Sakiko Kishida va arribar a Catalunya fa més de 20 anys per estudiar un màster en administració d'empreses. Quan va acabar, es va quedar i treballava d’autònoma, però un fet la va fer canviar d’objectiu vital: va adoptar un gos. No era, fins aquell moment, una idea que tingués al cap. Va ser totalment fortuït. El 2010 estava pujant l’escala del seu bloc sense ascensor del barri de Sants. Una veïna, en un replà, li va preguntar si volia un gos. La dona no es podia fer càrrec del seu, i com que ningú el volia l’hauria de portar a una gossera. Tot i que tenia un estil de vida que no s'hi adaptava gaire i sense saber exactament què volia dir del tot el mot gossera, Kishida va dir que sí. I així és com va entrar en un món que la va fer canviar de professió.

El 2019 va obrir l'Inu Cafè (carrer de Cabestany, 12). En japonès inu vol dir gos. Volia treballar d’alguna cosa on pogués portar el seu gosset. I va crear el concepte de cafeteria per a humans i per a gossos. Hi ha un menú per a cadascú. I fins i tot, un ítem que poden menjar els dos o fins i tot compartir-lo: les magdalenes de pastanaga o plàtan. No porten sucre, esclar, cosa que també les fa vàlides per a nens molt petits.

“Ja sé que a Barcelona hi ha més gossos que nens”, diu Sakiko Kishida, que afirma que ara mateix els seus dos gossos són la seva família. El seu local té èxit a les Corts, on serveix un menú de migdia japonès molt econòmic i esmorzars. Explica que la idea la va agafar del Japó, tot i que aquests tipus de cafè allà estan pensats perquè adoptis els gossos que hi ha. Això aquí no és possible perquè llavors no podria tenir llicència de cuina.

A l'Inu Cafè també hi ven complements per a gossos i objectes japonesos molt bonics amb temàtica canina. “La gent ve més perquè li agrada el Japó que no pas perquè li agradin els gossos”, afirma Kishida. Això sí, té veïns habituals que venen al cafè pel bon tarannà que s’hi respira. Sigui amb gos o sense.