La crisi del cacau no ens deixarà sense mones de Pasqua

BarcelonaDesprés de la crisi de l’oli de l’oliva arriba la del cacau, que també ha vist com la sequera fa disminuir-ne dràsticament la producció, sobretot a la Costa d’Ivori i Ghana, a l’Àfrica. Tot i que això no fa perillar la producció de mones de Pasqua, hi ha dubtes sobre si el preu augmentarà respecte a l’any passat.

El xocolater Enric Rovira confirma que la mateixa xocolata que comprava l’any passat per elaborar les mones de Pasqua l’està pagant enguany un 10% més cara. “Si hi afegim el preu del transport, que també ha augmentat, em porta a apujar el preu final de les mones”, assenyala Rovira, que opina que com altres xocolaters ho han de fer repercutir els preus de les mones de Pasqua. Si la primera matèria, més tota la resta de passos, és més cara, el resultat final també ho serà. “És clar que les mones de Pasqua no seran un 10% més cares respecte de l’any passat, perquè el preu de la mona inclou altres factors”. I també és cert, continua explicant, que “hi ha cacau d’altres orígens en què no ha disminuït la producció, així que tot dependrà del tipus de xocolata que fem servir”.

En canvi, altres xocolaters com Jordi Roca, de Casa Cacao de Girona, afirmen que la crisi del cacau africà no afectarà els preus de les seves mones de Pasqua. “Els que treballem amb proveïdors de Llatinoamèrica no ho hem notat perquè la collita ha estat l’habitual”, afirma el pastisser d'El Celler de Can Roca, que afegeix que l’any que ve el preu de les rajoles de xocolata als supermercats, de marques que treballen en volums industrials, sí que augmentaran de preu. De fet, insisteix que l’increment serà notable justament en la indústria, que mou grans volums de cacau. “A aquells que treballem amb quantitats petites, i a més amb proveïdors que ens en subministren directament, no ens afecta l’especulació”, diu. Per la seva banda, el director de l’escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Olivier Fernández, apunta que enguany “en la campanya de mones de Pasqua, l’augment de preu de la xocolata, l’assumirà el pastisser, perquè el producte no pot pujar cada vegada que ho fa la matèria primera”. Si no fos així, “les mones tindrien un preu desorbitat”.

Aquest mes de febrer el preu del cacau d’origen africà s’ha enfilat a rècords històrics. Tant, que caldria remuntar-se al 1977 per trobar-ne una xifra i uns motius semblants. A més, l’ascens és dràstic si es comparen xifres respecte a l’últim any i mig, perquè ha estat en els últims dies quan ha arribat a més de 6 euros el quilo als mercats internacionals, com el de Nova York i el de Londres. “En els últims anys ja ha anat pujant i baixant de preu constantment”, continua explicant el xocolater Enric Rovira, amb fàbrica artística pròpia a Castellbell i el Vilar (Bages), que afegeix que tot indica que continuarà aquest ritme en els pròxims mesos. I és així per culpa de la sequera que afecta les regions productores del continent africà, on s’abraona el fenomen del Niño que fa fluctuar les temperatures altes de l’oceà i acaba afectant l’atmosfera. 

El 1977 es va vendre el quilo de cacau a 5 dòlars. Gairebé cinquanta anys després, una altra gran crisi de producció en dues zones centrals, Costa d’Ivori i Ghana, provoca escassetat del producte i, per tant, una diferència entre la demanda, que és alta, i l'oferta, més baixa, cosa que impacta en el preu. “Els agricultors de la Costa d’Ivori van enviar un 32% menys de cacau entre l’octubre passat i el febrer d’enguany”, afirma el digital Trading Economics. I aquesta podria ser la tendència durant tota la temporada de recol·lecció. Si la campanya de mones de Pasqua d’enguany queda salvada amb preus semblants als de l’any passat, els xocolaters avisen que probablement no serà així l’any vinent; ni en les mones ni tampoc en les rajoles de xocolata de marques comercials.